L’Ajuntament de Barcelona, amb Xavier Trias com a cap de govern, quasi triplica la despesa en publicitat i propaganda respecte la destinada en les passades eleccions municipals de l’any 2011 amb el socialista Jordi Hereu com alcalde. Es passa de gastar poc més de 5 milions d’euros durant el mandat del PSC a l’Ajuntament als més de 13 milions que s’inverteixen sota el poder de CiU en els aprovats pressupostos de 2015, com detallen els documents pressupostaris del web de l’Ajuntament de Barcelona. A més, l’ens local incrementa en més de 300.000 euros la partida en publicitat i propaganda respecte el passat període de 2014 i inclou una despesa en processos electorals valorada en 45.000 euros qualificada com a “treball realitzat per altres empreses”.
Aquest augment de despesa en publicitat institucional es fa evident, entre d’altres, amb la creixent presència de la marca ‘Barcelona inspira’ en apropar-se el període electoral tant en l’espai públic (banderoles, cartells, plafons, punts d’informació) com als mitjans de comunicació escrits i audiovisuals que reben subvenció -o altres contractes- de l’Ajuntament i del partit que el governa, CiU. Un dels exemples més escandalosos és el grup Godó, que continua rebent per any més de 3 milions d’euros en subvencions directes per part del govern de la Generalitat i està actuant com a plataforma de campanya de l’alcalde Trias a través de la venda d’espai publicitari als seus mitjans de comunicació.
En els darrers mesos el diari La Vanguardia, insígnia comunicativa del grup, ha inclòs la marca ‘Barcelona inspira’ en les seves pàgines de forma setmanal i progressivament amb una o dues publicitats diàries -sobretot en apropar-se el mes d’abril, quan comença el període electoral. Altres mitjans impresos com El Periódico o El Punt Avui, tot i que en menor proporció, també han sigut generosos en la difusió de la marca Trias durant els mesos previs a les eleccions municipals. Cal recordar que el diari del grup Godó va encapçalar la recepció de subvencions de la Generalitat als mitjans editats a Catalunya el passat any 2014, amb més de 835.000 euros; seguit d’altres quantioses injeccions per sobre dels 500.000 euros a diaris com El Punt Avui, El Periódico i l’Ara.
És evident que la dependència econòmica de la premsa privada catalana amb el partit de CiU, entre subvencions milionàries i dotacions per publicitat, influeix en la informació que publiquen els diaris sobre la gestió de la ciutat i els assumptes públics. El cas del cercle de debats “El Mirador de Barcelona” organitzats per La Vanguardia el dilluns de cada setmana des del mes de febrer exemplifica la ingerència de la publicitat sobre el contingut, en aquest cas respecte el model de ciutat. No és gens casual que en el primer col·loqui sobre la ‘marca Barcelona’ participés el director de comunicació de l’Ajuntament, Marc Puig. Un redactor de La Vanguardia reconeix com els mitjans tradicionals han passat de vendre informació i espai publicitari a fer patrocini amb els seus continguts. Però aquesta docilitat informativa vers les administracions no es produiria si molts dels mitjans, sobretot els diaris, no depenguessin de les subvencions i la publicitat institucional per sobreviure en un moment en què la seva estructura econòmica és molt dèbil.
El periodista també explica que s’està produint una “evident confusió de publicitat institucional i de partit” que ajuda a relacionar la gestió de Trias, representada en la marca ‘Barcelona inspira,’ amb tota actuació pública. David Caminada Díaz, professor associat del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, emmarca aquesta tendència de fer de la publicitat institucional un vehicle de propaganda de la gestió d’un determinat partit com una manera de fer “una campanya indirecta que comunica accions de govern de l’Ajuntament però sense la presència del candidat”. Segons Caminada, mentre dècades abans la campanya electoral es feia els dies anteriors a les eleccions municipals ara els partits polítics poden passar-se mig any de campanya tot “aprofitant l’acció de govern com a publicitat indirecta de la gestió del propi candidat”. Caldrà veure, com apunta el professor, si la normativa electoral es replanteja aquests nous períodes de precampanya o publicitat encoberta que ha estat vulnerant la llei.
La tasca és difícil tenint en compte que Internet i les xarxes socials juguen un paper fonamental en la comunicació i propaganda de l’acció política. Ja no cal disposar de grans pressupostos per mobilitzar l’electorat. La coalició municipal Barcelona en Comú, que segons les enquestes podria avantatjar a CiU en les eleccions de maig de 2015, demostra com amb pocs recursos i una forta estratègia comunicativa d’aposta digital es pot disputar el poder polític. “A nivell comunicatiu aquestes noves forces amb poc pressupost posen el crit d’alerta en els partits clàssics, i en aquest cas a Trias”, afegeix Caminada. Només cal veure el perfil de twitter del director de comunicació digital de l’alcalde Trias, Xavier Tomàs, per comprovar el nivell de tensió i rivalitat de l’alcalde amb la cap de llista de BComú, l’Ada Colau.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
