El FIB tanca amb 177.000 espectadors una edició consolidada amb el reclam comercial

El Festival Internacional de Benicàssim ha tancat amb l'èxtasi de Kasabian el seu 23a edició, que serà recordada com la qual va consolidar la recuperació del públic a colp de reclam comercial d'estels internacionals.

Una última jornada amb un cartell dispar, i alguna cosa difícil de digerir quan quasi a la mateixa hora ha sonat l'acidesa punk-rock de Slaves i el reggaeton amb dancehall i twerking inclòs de Bad Gyal.

El principal reclam del diumenge ha sigut la banda britànica de Tom Meighan i Sergio Pizzorno, la qual, com ja va fer en l'edició de 2014, no ha defraudat al públic i ha demostrat que segueix en bona forma.

El concert ha arrancat amb III Ray (The King), “Bumbledee”, “Eez-Eh” -amb un final versionant “Around The World” de Daft Punk, ha continuat amb uns altres com “You're el meu Love with a Psycho” o “Stevie” i molts altres èxits de la banda de rock britànica.

D'altra banda, com tots els diumenges de FIB, l'organització ha fet balanç de xifres, que constaten que la fórmula d'un festival polièdric, amb una cara cada any més comercial, funciona i atrau milers d'assistents.

S'han recuperat els nombres de 1995, i enguany, entre els quatre dies de festival, s'han comptabilitzat 177.000 assistents, 7.000 més que en l'edició passada, la qual cosa consolida la recuperació iniciada després que Melvin Benn prenguera l'adreça de l'esdeveniment en 2013, any en el qual fins i tot es va dubtar que es poguera celebrar el mateix.

També s'ha constatat aquesta nit una altra dualitat, la de la diferència de gustos entre els estrangers (principalment vinguts de Regne Unit i el 55% del total segons ha explicat avui Melvin Benn) i els espanyols (amb un 45% del total).

El festival, no obstant açò, sí ha anat a poc a poc recuperant el públic espanyol -un objectiu que es va marcar fa anys la direcció-, gràcies a la qual cosa ha pogut aconseguir els 53.000 assistents en la jornada del dissabte amb Xarxa Hot Chili Peppers.

Benicàssim i les localitats d'al voltant tenen uns recursos hotelers limitats i les places d'acampada que ofereix el festival són 20.000, per la qual cosa no “cap” més gent vinguda de fora i sí més públic de proximitat.

La dualitat de públic estranger-nacional ha quedat palés de nou. Mentre tots els anglosaxons acudien a l'escenari principal Las Palmas a veure a Years & Years -banda de pop electrònic molt popular a Regne Unit-, la majoria d'espanyols s'acostaven al recopilatori de hits de factura nacional dels barcelonins Love of Lesbian.

També el públic britànic s'ha concentrat en l'escenari VISA amb els escocesos The View amb un resolt rock'n'roll amb el qual han posat a ballar a un gran nombre d'assistents a les 20.35 hores.

Malgrat que el cansament s'ha notat molt a primera hora, la gent ha anat arribant a poc a poc, i a “Les Odie” ja les estaven esperant abans d'eixir a l'escenari Radie 3 FIB Club.

Les joveníssimes madrilenyes amb unes lletres iròniques, directes i feministes amanides amb el seu so post-punk i garage han sigut una de les millors de la nit.

També Slaves mereixen esment especial després d'omplir fins a la bandera l'escenari secundari VISA, que amb la seua habitual intensitat han descarregat la seua artilleria punk rock a càrrec sol dels seus dos membres, Laurie Vincent i Isaac Holman.

Abans que sone el vals que tradicionalment posa fi a cada FIB, encara quedarà temps per a Pional, Tiga, Crystal Fighters i Aldo Linares entre molts uns altres.

El FIB 2018 se celebrarà del 19 al 22 de juliol i pretén superar -o almenys mantenir- les xifres d'enguany.