Els acusats per les amenaces i les agressions del 9 d'octubre a València, condemnats entre cinc mesos i dos anys de presó

El judici per les agressions i amenaces a la manifestació del 9 d'octubre del 2017 a València ja té sentència: la secció primera de l'Audiència provincial ha concretat les conformitats assolides entre defensa i acusacions sobre 26 acusats i ha resolt sobre els altres dos que sí que van anar a judici: per a un ha dictat absolució i l'altre complirà dos anys de presó per coaccions amb l'agreujant de discriminació ideològica, més una multa per amenaces, fet que suposa la condemna més alta per aquests fets.

Així consta en una sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, en què la sala concreta les conformitats dels 26 acusats que van reconèixer els fets i, en algun cas, rebaixa la condemna acceptada: un pagarà una multa per lesions; a un altre li imposa cinc mesos per amenaces; un altre un any per coaccions i als 23 restants, un any i cinc mesos per delicte comès en ocasió de l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques garantits per la Constitució, amb l'agreujant de discriminació ideològica i atenuant molt qualificada de reparació del dany. A més de multes per lesions.

La sala assenyala en la resolució que en el judici es van reconèixer els fets per tots els acusats menys dos, que van negar la seua participació en els termes descrits per les acusacions, per la qual cosa no es tracta d'una vista de conformitat, sinó d'un enjudiciament “amb plena contradicció”, en què s'ha de preservar la presumpció d'innocència dels que en ús legítim dels seus interessos neguen els fets, conjugant també el dret dels que volen reconèixer-los per obtindre algun tipus de benefici penològic.

Respecte als acusats que han reconegut els fets, considera la sala que ha quedat acreditada la seua participació i responsabilitat i com les seues conductes encaixen en els tipus pels quals han estat acusats, procedeix la seua condemna segons la qualificació plantejada per les acusacions.

Una condemna i una absolució

Respecte als altres dos, la sala ha decidit condemnar Francisco M. a dos anys de presó per coaccions amb l'agreujant de discriminació ideològica, en considerar provat que sí que es donen els elements del tipus del delicte, ja que hi va haver “una ocupació de violència”, per impedir que es repartissin exemplars del diari Jornada, que va intentar arrabassar i va cridar a altres persones per tal que ho feren i impediren aquest repartiment.

D'altra banda, ha absolt José Antonio G., qui en els dies previs a la manifestació va escriure missatges on feia una crida a acudir a la Plaça de Sant Agustí, en considerar que va ser present al lloc, va gravar el que va considerar i ho va retransmetre per una xarxa social, “abocant, en diferents moments, la seua opinió del que estava passant”.

Per a la sala, aquest comportament no té encaix penal perquè “si bé és cert que la llibertat d'expressió no pot oferir cobertura a l'anomenat discurs d'odi (...), no és menys cert que l'element que caracteritza aquests delictes és l'ànim” subjectiu que condueix a l'autor, consistent en l'animadversió cap al col·lectiu per la seua ideologia, i cal tindre present la realitat social del temps en què s'haja d'aplicar la norma“.

Per tant, assenyala, “el que és objecte de càstig no pot ser l'expressió d'una idea, per si mateixa, sinó quan es fa de manera que incorpora una provocació a l'odi o a la violència, infringint el valor constitucional de la dignitat i no discriminació, havent de tenir, des del punt de vista de la tipicitat objectiva, aquelles expressions o actes, la gravetat suficient com per lesionar la dignitat dels esmentats col·lectius”. I tampoc considera que hi hagués una manifestació il·lícita convocada per ell, paral·lela a la principal.

La vista es va celebrar el 14 de febrer passat i va acabar amb acord per a la major part dels 28 acusats, molts dels quals pertanyents a l'extinta penya Yomus i que van exhibir simbologia neonazi durant la manifestació. La pena de presó quedarà suspesa --al no ser superior als dos anys-- en una resolució contra la qual es pot presentar recurs al TSJCV.

Inicialment, la Fiscalia sol·licitava per als acusats en el seu escrit de qualificació provisional penes que oscil·laven entre tres i set anys i mig de presó per delictes d'odi, desordres públics, coaccions, amenaces lleus, lesions i maltractament d'obra.

A més, tots tenen la prohibició d'aproximar-se a 100 metres de les seus de la Comissió 9 d'Octubre i de les víctimes de les lesions. Els conformats ja havien fet front al pagament de 46.000 euros en indemnitzacions a les víctimes i 49.000 euros per les costes del procediment.

Manifestació

Els fets es remunten al 9 d'octubre del 2017 --Dia de la Comunitat Valenciana-- i el punt de partida de les agressions va ser una crida a concentrar-se a través de xarxes socials, a la qual va respondre un nombrós grup de persones que es van concentrar al matí al costat del camp de futbol de Mestalla darrere d'una pancarta de 'Yomus CN10'. Els congregants es van dirigir al centre de la ciutat amb el propòsit d'obstaculitzar el desenvolupament de la manifestació i enfrontar-se als que hi assistien.

A la vesprada, el conegut com 'El Alfarrasí', que havia ostentat el lideratge de l'extinta penya del València CF Yomus, i condemnat a un any i cinc mesos de presó, va accedir a la Plaça de Sant Agustí, lloc d'inici de la manifestació, juntament amb altres persones entonant càntics, crits i realitzant la salutació que consistia a mantenir el braç enlaire, propi de moviments feixistes i neonazis.

L'actuació d'aquestes persones, que increpaven els manifestants i s'abalançaven cap on eren, malgrat el cordó policial, va fer que, finalment, el cordó cedís. Això va donar lloc a una estampida que feia totalment impossible el normal transcurs de la marxa convocada.

Tot i això, i després de la intervenció policial, la manifestació va seguir el seu curs cap al carrer Colon, sent en tot moment custodiats els manifestants per la Policia. Si bé no va poder concloure com estava previst, amb la lectura del manifest a l'estàtua del Rei Jaume I a la Plaça d'Alfons el Magnànim, sinó que es va haver de donar per acabada a la Plaça d'Amèrica. Diversos acusats van agredir manifestants i redactors gràfics i van llançar amenaces.