La Generalitat esborra les càmeres del Palau del dia de la DANA, però difon les del Centre d’Emergències que protegeixen Mazón

En l’operació ‘salvar el soldat Carlos Mazón’, en què el Govern valencià està immers sis mesos, la Generalitat cau en contradiccions constants. Des de la tesi de l’“apagada informativa” fins a la implicació del president en la gestió de l’emergència i el seu propi parador, amb multitud de canvis de versió i sense gairebé proves documentals. Hi ha un silenci complet sobre el 29 d’octubre. No hi ha, fins a la data, ni una factura que acredite que es va produir el dinar en El Ventorro i quan va acabar, ni un llistat oficial de les telefonades que va fer el president, ni una gravació o un registre que acredite a quina hora va tornar al Palau a treballar. Sí que n’hi va haver, quatre mesos després, del president entrant al Cecopi, quan la Generalitat va necessitar canviar de versió per a continuar la seua estratègia judicial.
L’executiu autonòmic ha respost a l’oposició, que ha demanat la còpia de les càmeres de seguretat d’aquell dia, que ha procedit a aplicar la llei que regula els sistemes de videovigilància en la via pública. És una manera de confirmar que s’han esborrat les gravacions, atés que la norma indica que s’emmagatzemen durant un mes, llevat que es relacionen amb infraccions en matèria de seguretat pública. En concret, que “les gravacions es destruiran en el termini màxim d’un mes des de la captació, llevat que estiguen relacionades amb infraccions penals o administratives greus o molt greus en matèria de seguretat pública, amb una investigació policial en curs o amb un procediment judicial o administratiu obert”.
Els socialistes i Compromís van fer la petició de documentació el 26 de febrer, quatre mesos després de la riuada, ja passat notablement el termini. No consta que la jutgessa instructora de la causa haja demanat aquestes gravacions, atés que el president ni està imputat ni citat com a testimoni, i només pot declarar de manera voluntària.
L’executiu autonòmic avala la decisió en un informe de la Unitat Adscrita de la Policia Nacional, responsable de la seguretat del Palau des del 2023. La vicepresidenta del Consell, Susana Camarero, va reiterar dimarts en roda de premsa que “les imatges s’esborren complint amb el que es preveu en la llei” i va traslladar la responsabilitat a la policia cap de seguretat. La norma estableix que es custodien durant un mes, però, va apuntar la portaveu, “hi ha un informe de la mateixa comissaria, que els llegiré perquè no hi haja cap dubte”.
L’informe diu: “En aquests moments les càmeres de vídeo del Palau de la Generalitat conserven les imatges en un termini màxim de 15 dies. Passat aquest temps, llevat que hagen sigut requerides per les forces i cossos de seguretat de l’Estat en la manera prevista en la llei, s’esborren. El procediment d’esborrament es dona per superposició de noves gravacions a les ja existents”. “És a dir –va continuar la vicepresidenta–, s’actua de la mateixa manera que s’actua sempre. No hi ha cap excepció, és una cosa que està regulada i que es fa”.
L’informe es fa arran de les preguntes parlamentàries del PSPV i Compromís, que van reclamar la còpia de les gravacions el febrer passat. La responsable de seguretat del Palau a què al·ludeix Camarero és la inspectora en cap Pila Bojó, també a càrrec de les Oficines de Denúncies i Assistència a les Víctimes de Violència de Gènere. En el cas del Palau de la Generalitat, les gravacions les custodia un encarregat del tractament d’imatges, que també ha de ser responsable davant l’Agència de Protecció de Dades. Guardar-les o no és una acció de caràcter voluntari i l’esborrament, com indica l’informe a què al·ludeix el Consell, és automàtic si no hi ha una ordre contrària, apunten fonts coneixedores de la seguretat. ElDiario.es ha tractat de recaptar la versió de la Conselleria d’Emergències, de qui depén la unitat adscrita, sense èxit. Amb tot, els testimoniatges dels escortes i el personal del Palau poden suplir aquest testimoniatge.
La falta de proves documentals sobre l’entrada o l’eixida del president del Palau de la Generalitat xoca amb la de la seua entrada al Centre d’Emergències de l’Eliana, on es desenvolupava el Cecopi amb tots els comandaments de l’emergència. Després de mesos jugant a l’ambigüitat, apuntant que Mazón va arribar “a partir de les 19”, el 25 de febrer passat la Generalitat va filtrar un informe a l’Agència EFE en què apareixien captures de pantalla de les càmeres de vigilància que indiquen que el president va entrar per la porta del centre a les 20.28, saludant en un to distés. L’informe, elaborat per un responsable de Seguretat de l’Agència d’Emergències, està datat el 18 de febrer, quasi quatre mesos després de la DANA, cosa que indica, bé que es van conservar les imatges, bé que es van fer captures de pantalla de manera preventiva. Mirades detalladament, s’observa que les imatges procedeixen d’una captura de pantalla en l’ordinador en què es reprodueix el vídeo, alguns detalls tècnics (el nom i el pes del fitxer l’arxiu en format JPG) i no de la càmera en si.
La vigilància del Centre de Coordinació d’Emergències és a càrrec d’una empresa de seguretat privada i es regeix per una altra norma, per tal com és una infraestructura crítica. De fet, el gener passat el Consell va aprovar un contracte d’emergència per a “reforç del servei de vigilància i seguretat en el Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) situat a l’Eliana, amb un import d’adjudicació de 6.070,02 (IVA inclòs) a l’empresa Med Seguridad SA”. El centre es regeix per la llei d’infraestructures crítiques, que apunta que ha de designar un responsable de seguretat; en aquest cas, un funcionari que treballa en l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències. No serien, per tant, susceptibles d’aquesta restricció d’un mes per a l’esborrament com les del Palau o un altre edifici públic. Però xoca la doble moral de l’executiu: per a exculpar el president, no hi ha problema a disposar dels recursos audiovisuals; per a acreditar el seu parador en les hores clau de l’emergència, no es disposa d’informació.
0