El Govern valencià del PP, sobre una pròrroga dels pressupostos després de quedar en minoria: “És un escenari que s’ha de tindre en compte”

“Seria irresponsable per part nostra no pensar que aquesta possibilitat existeix, però nosaltres no sabem el que pensen fer la resta dels partits. Jo confie que ells tampoc ho sàpien, seria roí que ho tingueren decidit abans de veure aquests pressupostos. Espere que els estudien, que els valoren, que els intenten millorar i que els aproven. Tant de bo que almenys s’hi abstinguen, però sobretot la nostra intenció és dialogar, consensuar, fer tot el possible perquè s’aproven. Però seria irresponsable no valorar la possibilitat que no els secunden i prorrogar-los, és un escenari que s’ha de tindre en compte”.

La consellera d’Hisenda, Economia i Administració Pública i portaveu del Consell, Ruth Merino, es va pronunciar així dijous preguntada per les possibilitats d’aprovació dels pressupostos autonòmics per al 2025, tenint en compte que el PP governa en minoria després de trencar Vox el passat 11 de juliol el pacte de Govern, un fet fins ara inèdit a la Comunitat Valenciana.

Merino, que va deixar caure un parell de vegades l’opció de l’abstenció per part del partit d’extrema dreta per a poder tirar avant els comptes, va comentar que el Consell aspira a presentar “dins del termini i en la forma corresponent” els pressupostos de la Generalitat per al 2025, uns comptes que tindran els ciutadans “en el centre de les polítiques” i en què el “pes més gran” es dirigirà cap als “serveis públics fonamentals: sanitat, educació, serveis socials i habitatge”.

Ruth Merino va afirmar que l’actual executiu autonòmic té “molt clar que abans del 31 d’octubre estaran els pressupostos presentats”, però no ha descartat la possibilitat d’una pròrroga dels actuals si al final no hi ha acord en les Corts Valencianes per a aprovar la proposta del 2025.

Pel que fa a les característiques d’aquests comptes, la responsable d’Hisenda va manifestar que la Comunitat Valenciana “té les seues singularitats i els seus pressupostos, també, perquè són els que s’adapten a les necessitats dels ciutadans” d’aquest territori, però no ha detallat quins.

Preguntada si el contingent català influirà en els comptes del Consell, Merino va considerar que és un tema que discorre “de manera paral·lela” a la seua elaboració i que “en principi no ha d’afectar-hi”. Sobre això, va comentar que des de juliol es tenen a través del Consell de Política Fiscal i Financera “les xifres dels lliuraments a compte de l’any que ve i de la liquidació”.

En tot cas, va afegir que caldrà veure “com es desenvolupa el serial del contingent català. ”Anirem veient-ho i denunciant-ho. No hi estem d’acord“, va comentar, després de la qual cosa va considerar que suposa ”concessions i privilegis als independentistes“ i ”la ruptura del sistema de finançament, solidaritat i igualtat entre els espanyols“.

Ruth Merino va dir també que els pressupostos del 2025 “compliran les noves regles d’estabilitat que marca Europa, aquest sostre de despesa que es va comunicar en el Consell de Política Fiscal i Financera” d’“un 3,2 per al conjunt de les administracions públiques”. “Aquesta serà la premissa a seguir”, ha concretat.

Lliuraments a compte del Govern

La consellera va afegir que l’actual és “un bon moment econòmic” i ha confiat que al costat d’aquesta circumstància –pensant que els recursos “vagen sent superiors”– i amb els ingressos i els recursos de què es disposa es puguen elaborar bé els comptes.

Preguntada pels lliuraments a compte, va contestar que “estaven rebent-se 90 milions menys al mes” i va comentar que a partir de juliol es van començar a rebre actualitzats, alhora que ha dit sobre “els endarreriments de més de 500 milions –des de gener del 2024–”, que es va comunicar que “es pagarien a partir de setembre”.

“Esperem que siga com més prompte millor i que es reben aquests endarreriments, perquè al final són diners de tots els valencians que haurien d’estar en la tresoreria de la Generalitat. No hauria de tindre’ls el Govern d’Espanya, que podia haver-los actualitzat l’1 de gener si haguera volgut”, va dir la consellera d’Hisenda.