Una entitat naturalista suïssa insta Alacant a tancar la seua escola taurina perquè promou el maltractament animal entre els joves

Fa uns dies coneixíem que la Diputació de Castelló (PP) promocionava el “món del bou” entre xiquets i joves. Ara és la Fundació Franz Weber (FFW), creada el 1975 per l’ambientalista suís que dona nom a l’organització amb l’objectiu de protegir flora i fauna, la que insta l’Ajuntament d’Alacant –governat pel Partit Popular– a tancar la seua escola taurina per complir una recomanació de les Nacions Unides (ONU). Aquest organisme, a través del Comité dels Drets de l’Infant, va demanar a Espanya el 2018 allunyar els menors d’edat de la tauromàquia.

En les seues observacions finals, l’òrgan d’especialistes en protecció i drets de la infància i l’adolescència va sol·licitar a Espanya “allunyar” els menors d’edat de la tauromàquia, incloent-hi la seua participació directa en aquesta mena de recintes o com a persones espectadores.

FFW assenyala que els menors, amb tan sols 14 anys, poden participar en les anomenades “classes pràctiques”, on apunten que “exerceixen la tortura de bòvids mascles de poca edat, o bé femelles, integrant-los ja en un circuit en què es justifica el maltractament animal amb un presumpte interés tradicional o cultural”.

Per als naturalistes resulta preocupant l’ús que fa el consistori dels recursos públics, “promovent que xavals puguen maltractar animals i exposar-se a riscos de caràcter medicosanitari per a perpetuar una activitat que rep un rebuig important de la ciutadania”.

A més, com a formació no reglada, sostenen que tampoc ofereix una eixida professional “real ni digna, sabent que hi ha nombrosos cicles formatius homologats en diferents branques que oferirien una ocupació digna, no el de matar vedells o bous en places”.

“Corregudes de jònecs adequades a la teua edat”

En un fullet promocional del consistori alacantí amb el títol de “Vols ser torero?”, l’Escola Taurina –fundada el 1998 “pensant en els joves amb aspiracions de dedicar la seua vida professional al món dels bous, i tenint en compte la necessitat de canalitzar aquesta joventut i d’oferir-li els mitjans per al desenvolupament de la seua vocació”– convida els joves a participar en lliçons pràctiques de toreig, “amb jònecs adequats a la teua edat i capacitació” i a visitar corrals de prova on “aprendre” i conéixer el bou.

De la mateixa manera, es publiciten classes per a aprendre a manejar el capot, la muleta, les banderilles, així com projeccions d’audiovisuals relacionades amb el món del bou i “faenes seleccionades de les grans figures de la tauromàquia”. També s’ofereix l’entrada gratuïta “en tots els espectacles taurins que se celebren en la nostra plaça”.

Aprendre a normalitzar la violència cap als animals

En aquestes convocatòries els “alumnes” poden crear i veure les ferides provocades sobre l’animal, “comportaments i gestos associats a un patiment evident i la mort violenta d’aquests.

Els naturalistes també expliquen que la participació va acompanyada de comentaris que reforcen de manera positiva tot el que es produeix en la plaça i que persones menors d’edat poden assumir com a normal i positiu, contribuint a la banalització de la violència contra animals.

La Fundació, contra la tauromàquia

La Fundació Franz Weber considera una “vertadera vergonya” que pervisquen tradicions com la lídia, i recorda que hi ha huit països en què “els espectacles de maltractament als bous continuen sent considerats una excepció en les seues lleis de protecció animal”: Espanya, Portugal, França (sud), Mèxic, Colòmbia, el Perú, i algunes regions de l’Equador i Veneçuela. “Això només és possible per les relacions del lobby taurí amb els polítics”, assenyalen.

Entre els objectius que es plantegen estan: a curt termini, posar el focus d’atenció sobre el maltractament animal relacionat amb la lídia de bous; i a llarg termini, aconseguir la prohibició d’aquesta pràctica i altres festejos taurins que se celebren fora de les places. Així mateix, insten els governs a elaborar lleis que puguen dificultar la celebració de corregudes de bous: “Fins al moment, hem pogut fer uns quants passos en aquesta direcció, tant a Europa (Catalunya, Galícia, les Illes Balears, Portugal) com a Sud-amèrica (Mèxic, l’Equador, Colòmbia)”.