Ximo Puig demana a Madrid “un sistema just de finançament” flanquejat per les principals institucions valencianes
Flanquejat pel president de les Corts, Enric Morera, la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, els cinc rectors de les universitats públiques de la Comunitat, el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig s’ha presentat a Madrid per exposar el que ell anomena “el problema valencià”.
El Cercle de Belles Arts, al cor de la capital, ha estat l’altaveu utilitzat per la classe política valenciana per a clamar “per un finançament just” per a una comunitat “que rep 11 punts menys de fons per habitant que la mitjana d’autonomies, sense comptar les del règim foral”.
Els representants de les principals institucions valencianes –estaven els alcaldes de València, Joan Ribó, i d’Alacant, Gabriel Echávarri– que han pujat al faristol s’han esforçat a intentar difuminar l’hemeroteca recent d’escàndols i corrupció que va sacsejar el seu territori durant llargs anys de governs del PP. Puig ha lamentat que el “tòpic autoimposat del Llevant feliç” haja fet invisible el problema de finançament que pateix la seua comunitat i ha subratllat que això és “un problema d’Estat, perquè s’incompleix la Constitució”. Puig ha defensat aqueixa tesi amb l’argument que la diferència de finançament discrimina els habitants de territoris pel mer fet de viure-hi i ha posat com a exemple València.
El president de la Generalitat ha reclamat a l’executiu central la convocatòria d’una Conferència de Presidents perquè el Govern de Mariano Rajoy i les autonomies tinguen una “única veu que es tinga en compte i exigir a Europa ”una aplicació flexible dels objectius de dèficit“. I ha donat per fet que, si la UE acaba castigant Espanya per haver incomplit els principis d’austeritat amb la congelació dels fons estructurals, qui acabarà pagant-ho seran una altra vegada les autonomies que, són les que reben aqueixes ajudes comunitàries.
Sense pretendre una imatge “victimista” –“no volem buscar problemes fora, no volem endossar a altres els problemes del passat, la factura de la corrupció hem d’assumir-la”–, el president valencià ha reivindicat una reforma urgent del sistema de finançament. “València és l’única comunitat pobra que paga com les riques”, ha al·ludit a un “problema de molts anys”. Puig ha recorregut a la macroeconomia, ha recordat que València és la segona comunitat que més exporta, i que creix per damunt de la mitjana espanyola, i després ha compromés: “Oferim la nostra faena, no reclamem privilegi, només que cessen les hostilitats i se’ns tracte amb justícia”.
El seu discurs, amb un to autonomista ben marcat, ha reclamat coresponsabilitat per a les comunitats en les decisions econòmiques. “Som Estat i la decisió del que convé a Espanya no ha de ser monopoli del Govern central”, ha assegurat en una al·locució que només s’ha referit a la situació política espanyola per recordar que “s’ha perdut un any entre aritmètiques i falta de capacitat de diàleg”. Puig ha evitat dedicar una paraula a la crisi oberta en el seu partit, el PSOE, que ha derivat en la creació d’una gestora, en un acte purament institucional que ha concentrat representants de tots els partits polítics valencians, inclòs el PP, que havien signat el manifest “Per un finançament just”.
També Mónica Oltra, que ha precedit Puig en la paraula, ha al·ludit al país de fórmules 1, luxe i ostentació que va pretendre vendre el Partit Popular en l’última dècada. “Lluny d’aqueixa imatge que algú es va encabotar a difondre del Llevant feliç a bord de ferraris i iots de luxe, batega una població castigada fruit d’una injustícia que cal reparar”, ha assegurat la vicepresidenta Oltra, que ha qualificat la situació de la seua comunitat d’“anomalia democràtica”. Oltra ha desplegat una madeixa de xifres per recordar que els diners addicionals que, segons els seus càlculs, ha de rebre la Comunitat Valenciana de l’Estat supera el pressupost anual de la Conselleria d’Igualtat que presideix i que s’encarrega de les polítiques socials.
Oltra ha defensat que cinc milions d’habitants, el cens de la Comunitat, reben de l’Estat 258 euros menys cada any que la mitjana dels veïns que resideixen en comunitats de règim comú. La vicepresidenta del Consell ha conclòs que “es discrimina els valencians pel lloc on viuen”, o el que és el mateix: “S’incompleix la Constitució”.
Arguments semblants ha desplegat el seu company de partit en Compromís, el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, i el catedràtic Francisco Pérez, portaveu del grup d’experts que van elaborar l’informe comparat sobre finançament encarregat pel Govern valencià i que conclou, entre altres coses, que les comunitats forals, el País Basc i Navarra, poden invertir un 14% més en sanitat i un 38% més per alumne en educació que València.
L’acte, a mitjan vesprada, ha concentrat una representació nombrosa del que es diu habitualment societat civil, amb el president de la CEOE, Joan Rossell al capdavant, el secretari general de Comissions Obreres, Ignacio Fernández Toxo, i els presidents d’empreses com Caixabank, Porcelanosa, Microsoft Iberica i BP Oil España.
