La proposta de finançament del PP aprovada en el Senat prioritza les variables que perjudiquen la Comunitat Valenciana

El PP defensa en el Senat un model de finançament autonòmic que beneficia les comunitats que ja reben fons de l’Estat per damunt de la mitjana, com Galícia o Castella i Lleó, però que, a més, resulta qüestionable per a la Comunitat Valenciana que governa Carlos Mazón. Els d’Alberto Núñez Feijóo van tirar avant dimarts una iniciativa que insta el Govern a negociar la reforma del model, caduc des de fa una dècada, en la conferència de presidents autonòmics i en el consell de política fiscal i financera, però ja dibuixen algunes línies sobre el seu model ideal, que no alteraria l’statu quo que costa als valencians 1.300 milions d’euros a l’any.

Durant el debat en el Senat, el representant de Compromís Enric Morera va tractar d’incloure una esmena perquè s’afegira un fons d’anivellament a aquesta proposta, que era un calc de la que va defensar el president valencià, Carlos Mazón, en les Corts. El PP la va rebutjar de pla i va mantindre la seua proposta. El senador popular Gerardo Camps, que va defensar la iniciativa, va demanar a la resta dels grups que “no voten en contra del fet que totes les comunitats contribuïsquen de manera justa i reben el que els correspon en funció de les seues necessitats; no voten en contra del fet que el sistema siga comprensible, que els ciutadans puguen entendre com es reparteixen els recursos, i no voten en contra del fet que cap comunitat reba privilegis en detriment d’unes altres”.

Els populars demanen que el Govern incremente els fons per a totes les comunitats autònomes, que considera infrafinançades en conjunt. També reclamen que es calcule la futura despesa en sanitat i polítiques socials derivada de l’envelliment de la població dels pròxims anys. Fins ací, tot raonable per a tots els territoris, una mena d’aproximació a la demanda de cobertura de serveis bàsics, que són competència de les comunitats autònomes –sanitat, serveis socials o educació– i que resulta una reivindicació comuna.

El conflicte territorial despertaria en aplicar el sisé punt que el PP ha introduït en la moció. El text demana que en els càlculs que es facen per a decidir com es reparteixen els recursos es ponderen variables com “la dispersió, la despoblació, l’envelliment, el repte demogràfic, el cost de la prestació dels serveis”. Aquests punts resulten d’interés per als territoris que ja estan per damunt de la mitjana en finançament autonòmic, però no resolen el problema de les comunitats infrafinançades, llevat del cas de Castella-la Manxa, que sí que pateix despoblació, envelliment i està per davall de la mitjana en recursos de l’Estat.

Si bé algunes zones de Castelló tenen problemes de despoblació o envelliment, per a València i Alacant a penes tindria impacte, com tampoc en la resta de les comunitats de l’arc mediterrani, més enllà de zones concretes. El text del PP afig que aquestes variables proposades “garanteixen la suficiència financera autonòmica i la prestació dels serveis en condicions d’igualtat en tot el territori nacional.”

El càlcul dels experts valencians dista d’aquest model. L’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) va apuntar el 2021 que el fons de suficiència distorsiona el repartiment de recursos i és especialment perjudicial per a les necessitats valencianes. L’anterior executiu autonòmic, capitanejat pel PSPV en coalició amb Compromís i Unides Podem, va plantejar que el model fera prevaldre la població ajustada i que aquesta “s’assemblara” tant com fora possible a la real. La comissió d’experts en finançament autonòmic considera que les correccions per despoblació i dispersió i el fons de suficiència produeixen disfuncions que mantenen la discriminació de la Comunitat Valenciana, i així ho van plantejar en les al·legacions enviades al Ministeri d’Hisenda el 2022.

En concret, Francisco Pérez, representant de la comissió i responsable de l’IVIE, va assenyalar la necessitat que la reforma incorpore “la garantia que l’indicador representatiu de les necessitats serà el que determinarà el repartiment de la totalitat dels recursos autonòmics, sense més fons ad hoc que, com passa ara, desvirtuen l’assignació que es derive de la població ajustada per a justificar la de l’statu quo”.