Salomé Pradas, la consellera de Mazón atrapada en el seu laberint de mentides

La consellera Salomé Pradas (Castelló de la Plana, 1978) s’ha embullat en el seu propi laberint de mentides sobre la calamitosa gestió de la tragèdia de la DANA del 29 d’octubre passat que ha deixat una reguera de mort i destrucció a les comarques de l’Horta Sud i la Plana d’Utiel. Pradas va entrar en el primer Govern de Carlos Mazón com a consellera de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori. Aquell primer càrrec en el Consell ja “li anava gran”, indica una font del departament autonòmic de Medi Ambient.

Pradas, advocada de professió, encadena destins en el PP ininterrompudament des del 2014. Va començar d’alt càrrec del Govern d’Alberto Fabra, va continuar de regidora a l’Ajuntament de Castelló de la Plana, entre el 2014 i el 2019, va passar pel Senat les dues legislatures següents i va aterrar finalment en l’executiu format el 2023 per Mazón amb els seus socis de Vox.

Després de l’eixida de Vox i la remodelació del Govern de Mazón, Salomé Pradas va aterrar al capdavant del departament de Justícia i Interior. En la seua presa de possessió, va agrair a Mazón per “depositar de nou” la seua confiança “per a formar part del seu govern del canvi a la Comunitat Valenciana” i per fer-li “un regal com a jurista: ser nomenada consellera de Justícia”.

En matèria d’Emergències i Seguretat, competències que pengen de la seua conselleria, Pradas es va comprometre a treballar perquè hi haguera “personal suficient, els mitjans adequats i la formació necessària”. No obstant això, va tardar tres mesos a cobrir la vacant de la Direcció General d’Interior per a nomenar finalment un expert en festejos taurins: l’exalcalde del PP Vicente Huet.

La capacitat de resposta de la consellera davant l’emergència és “limitada”, assegura una font del PP, que recorda que “no té experiència en gestió”. “S’ha vist que li va gran”, constata la mateixa font.

Mazón va mantindre incòlume la seua agenda del matí del dimarts 29 d’octubre. Després va acudir a un àpat per a conspirar la presa del control d’À Punt. I només cap a les 19.30, el president va tindre a bé acudir al Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) de l’Eliana. Abans de l’arribada del president, que va retardar encara més la presa de decisions clau, tot va estar a càrrec de Salomé Pradas, en una delegació de funcions per a posar-se a tremolar.

La competició de mentides entre Pradas i Mazón

El departament de Justícia i Interior, entregat a Vox en el primer executiu de Mazón, es va centrar més en els bous al carrer, un calador de vots en disputa entre la dreta i l’extrema dreta, que a reforçar la resposta a les emergències, un terreny extremadament delicat.

El nivell d’incompetència de la consellera ha sigut de tal calibre que Mazón mateix s’ha bunqueritzat amb un reduït ‘politburó’ d’alts càrrecs de confiança en Presidència. Per descomptat, Mazón i els seus no han sigut capaços de millorar la resposta a la catàstrofe ans tot el contrari.

El president i el seu equip han arribat a mantindre paralitzat huit hores el Cecopi en plena crisi humanitària en l'àrea metropolitana de la tercera capital d'Espanya. Les paraules més repetides entre les fonts implicades directament sobre el terreny són “caos” i “desastre”.

Una font del PP observava aquesta setmana: “Per a mi, l'error no va ser el dimarts, això era impossible de controlar. El matí del dimecres en Presidència ja se sabia que els morts passaven de llarg dels 100, i així i tot van seguir bloquejats”. Encara que al principi “va fallar la informació i la presa de decisions”, la mateixa font afirma que “les errades de gestió han vingut sobretot després”.

La consellera, també coneguda com a ‘Salo’, ha mentit tant des del 29 d’octubre passat que resulta complicat desembullar la laberíntica xarxa de falsedats construïda al caliu de la tragèdia per a tractar de defugir la seua responsabilitat en una catàstrofe de dimensions descomunals. En una mena de competició de mentides amb el cap del Consell, Carlos Mazón, tots dos han sigut desemmascarats sistemàticament. Han deixat massa pistes.

Salomé Pradas va afirmar dijous passat en À Punt, la televisió pública valenciana, que no va saber l’existència del sistema d’alertes a mòbils fins a les 20.00 de la vesprada del dimarts de les inundacions; després un àudio publicat per la Cadena Ser va desmentir aquesta versió.

Per filar encara més prim, Pradas va tornar a ser desmentida la mateixa jornada: encara que la consellera de Mazón va negar que la delegada del Govern li oferira l’ajuda de l’UME el matí de la DANA, RTVE la va gravar explicant-ho al seu equip. Dues ‘enxampades’ èpiques que no han suposat cap conseqüència (ni tan sols una petició pública de disculpes, com va fer la seua companya Nuria Montes, arran d’unes declaracions impresentables que al·ludien, sense cap mena d’humanitat, als familiars dels morts en la tragèdia).

Pradas, sinònim d’incompetència

Es tracta d’una mena de costum en el PP valencià que es remunta a l’accident del metro del 3 de juliol de 2006, que en plena visita del Papa es va cobrar la vida de 43 persones i va deixar 47 ferits, però que en l’escenari actual s’ha ampliat a unes dimensions inèdites. Aquesta vegada, almenys, la televisió autonòmica no ha manipulat la informació com va fer la seua antecessora (Canal 9), en una època que es va saldar amb dos directors generals condemnats: un a sis anys i nou mesos de presó per corrupció en el marc del 'cas Gürtel' i un altre per sis delictes sexuals contra tres treballadores de la casa.

Lluny d'una mínima assumpció de responsabilitats, cada vegada que un conseller de Mazón o el propi president obrin la boca, cada vegada que un conseller de Mazón obri la boca, siga en ràdio, televisió o xarxes socials, augmenta la indignació entre els valencians, que ja anava agreujant-se seriosament des de la nit mateixa del dimarts 29 d’octubre, dia dels fets, quan l’alerta automàtica va arribar als mòbils extremadament tard, a les 20.12.

L’hemeroteca, com és habitual en aquests casos, també compromet la titular de Justícia i Emergències: fa tres anys, Pradas va demanar la dimissió de la consellera d’Agricultura del Govern del Pacte del Botànic per la mort d’una desena de rucs (amb aquest llindar de gravetat per a demanar la dimissió d’una consellera, és fàcil deduir el camí que hauria d’agafar Pradas aplicant la seua pròpia vara de mesurar).

La ignota Salomé Pradas s’ha convertit –de colp i sense solució de continuïtat– en un rostre molt conegut a Espanya, per a espant de la direcció nacional del PP. Igual que Carlos Mazón, Pradas és irremeiablement sinònim d’incompetència perillosa i de mentides il·limitades.