Sonia Castedo, el retorn al PP de la mà de Camps de l'exalcaldessa d’Alacant acaronada pels regals d’un constructor

La vella guàrdia del PP valencià, laminada de la primera fila política pels escàndols de corrupció, toca a la porta del partit liderat actualment pel zaplanista Carlos Mazón. L’última a anunciar el seu retorn ha sigut Sonia Castedo (Ribadeo, 1970), alcaldessa d’Alacant entre el 2008 i el 2014, quan va dimitir pel cas Brugal, una causa de què va ser absolta per la secció tercera de l’Audiència Provincial d’Alacant.

Castedo ha explicat que torna al PP, formació que la va donar de baixa, convençuda per l’expresident Francisco Camps, absolt en el cas Gürtel i pendent de la seua rehabilitació política en un un partit que governa al Palau de la Generalitat i que tracta de girar full d’aquella era. “Per a ser totalment sincera, qui m’ha fet canviar d’opinió ha sigut un amic, un company, algú que mai em va soltar la mà, algú que sempre va confiar en mi i jo sempre vaig confiar en ell”, ha explicat l’exalcaldessa d’Alacant.

Una situació incòmoda per als populars valencians d’acord amb la figura que representa Castedo a Alacant, irremeiablement vinculada als tripijocs de l’urbanisme en la ciutat i, especialment, a un constructor que l’acaronava amb regals i amb qui compartia viatges. Les seues converses telefòniques amb l’empresari, igual que les de Francisco Camps amb Álvaro Pérez El Bigotes, es van convertir en un capítol central de la seua biografia política.

Castedo, després que el Tribunal Suprem confirmara la seua absolució en una de les peces del cas Brugal, va dir que Mazón, president actual de la Generalitat Valenciana, li havia telefonat per a felicitar-la.

Qui no li va telefonar va ser l’actual alcalde d’Alacant, el popular Luis Barcala. Fidel al seu estil, Sonia Castedo va afirmar en una entrevista en El Debate: “Podria ser molt cruel i donar a conéixer converses que jo he tingut amb ell, però no ho faré. Ell està on està, perquè jo el vaig posar en l’Ajuntament i la seua manera de pagar-me és aquesta. El dia de demà, tard o d’hora, haurà de tornar exactament al mateix lloc de què va eixir i, per cert, del qual jo el vaig traure”.

El sumari del cas Brugal va revelar l’íntima relació entre Castedo, el seu predecessor, Luís Díaz Alperi, i el constructor Enrique Ortiz, autodenominat “la polla insaciable” de l’urbanisme d’Alacant. L’empresari va ser condemnat en el marc de la causa relativa a una revisió del pla general d’ordenació urbana (PGOU) d’Alacant a una multa de 18.000 euros per delicte de suborn actiu impropi. Es tracta de la seua segona condemna després d’haver confessat en el cas Gürtel el finançament il·legal de dues campanyes electorals del PP (va eludir la presó després de reconéixer els fets, demanar perdó i abonar una multa d’1,6 milions d’euros).

El primer que es va assabentar –fins i tot abans que els ciutadans d’Alacant– que Castedo seria la successora de Díaz Alperi, després de la seua dimissió l’11 de setembre de 2008, va ser precisament Enrique Ortiz, segons es desprén de les converses telefòniques intervingudes per la Policia que figuren en el sumari. El Tribunal Suprem va validar fa poc les escoltes telefòniques de la macrocausa en el marc de la peça separada del cas Brugal relativa al contracte d’escombraries d’Oriela.

El triangle de Castedo, Díaz Alperi i Ortiz

El mateix any en què Castedo va passar de regidora d’Urbanisme a alcaldessa, es va apuntar a un sopar en el vaixell del constructor, organitzat a petició de Díaz Alperi, per a celebrar un sobreseïment. La sentència que va condemnar Enrique Ortiz ressenya el triangle politicoeconòmic del trio, que procurava que “aquesta amistat no transcendira a l’exterior, encobrint-la en aquestes ocasions com a relació institucional”, segons indica l’apartat de fets provats de la decisió dictada per l’Audiència Provincial d’Alacant.

Ortiz, amb notables interessos empresarials en el PGOU d’Alacant, mantenia línia directa amb l’alcaldessa popular llavors, a qui li lligava “una estreta i antiga relació d’amistat”, segons la sentència. En Nadal del 2008, a més de compartir un viatge familiar al Principat d’Andorra, el constructor va regalar a Castedo una jaqueta de la marca Carolina Herrera, en el context de les seues relacions amb “una part de les autoritats locals”, que va costar a l’empresari una condemna per delicte de suborn actiu impropi.

En una conversa telefònica entre Ortiz i Castedo, interceptada el 25 de desembre de 2008, la llavors alcaldessa popular va dir: “Se n’han passat” (en referència al regal). La Sala Penal del TS va concloure que el regal “excedeix del que s’admet socialment” i que “es va fer en atenció al càrrec o la funció que ocupava” Sonia Castedo, “perquè ella mateixa reconeix que és un regal excessiu”. A més, en la recta final de la redacció del PGOU d’Alacant, l’alcaldessa llavors i el constructor mantenien converses telefòniques quasi diàries, segons els informes policials del cas Brugal.

El 23 de desembre de 2014, després d’haver sigut citada a declarar com a investigada, Castedo va dimitir com a alcaldessa d’Alacant. Ho va fer en Facebook. Quasi una dècada després, Castedo ha anunciat, també en xarxes socials, que torna a militar en el PP. “Torne al vaixell amb tu, torne al vaixell per tu”, diu en referència a Francisco Camps.