Més transparència i comunitat de socis i menys algorisme: els desafiaments del periodisme a l'era de la desinformació

Martin Baron, exdirector de The Washington Post, va advertir en una visita recent a Espanya que poques vegades a la història recent el periodisme havia patit tantes pressions. És tan greu la situació per a la llibertat de presa? I és aquest el principal repte dels mitjans de comunicació avui dia, o ho són l'auge de la desinformació, la fatiga de molts lectors o els models de finançament de la premsa?

Quatre dels principals mitjans del país s'han ajuntat aquest dissabte a Plaça de Catalunya de Barcelona, a la primera taula de debat del Festival de les Idees i la Cultura d'elDiario.es, per intentar respondre al cúmul de desafiaments que planegen sobre el periodisme. Ignacio Escolar, director del diari organitzador de l'esdeveniment; Esther Vera, de l'Ara; Jordi Juan, de La Vanguardia, i Soledad Gallego Díaz, exdirectora d'El País, han trobat algunes receptes: més transparència, enfortiment de la comunitat de lectors, més servei públic, menys dependència dels poders econòmics i dels algorismes de les xarxes socials i, finalment, una nova –encara que delicada– regulació del sector.

“Hi ha més pressions polítiques, judicials i a les xarxes socials per mecanismes de desinformació per intentar combatre la llibertat de premsa”, ha arrencat Escolar, sobre la pregunta llançada per la moderadora Neus Tomàs, subdirectora d'elDiario.es, a compte de les paraules de Baron. “Però no es tracta tant de pressionar els mitjans perquè treguin informacions falses”, ha continuat Escolar, “sinó de desacreditar les seves informacions veritables”, com fa Trump als Estats Units o els seus “petits” imitadors per tot el món.

Davant d'aquest primer diagnòstic, Vera i Juan han rebutjat que les pressions dels poders polític i econòmic siguin avui pitjors. “No sóc d'escenaris apocalíptics, però podem empitjorar molt abans de millorar”, ha manifestat la directora de l'Ara. “Pressions? Benvingudes siguin”, ha respost, provocador, el director de La Vanguardia, “senyal que allò que publiques no passa desapercebut i que estem vius”. La pregunta és, doncs, com bregar amb aquestes pressions perquè no afectin els diaris.

En aquest punt, la majoria dels ponents han coincidit en la necessitat de tenir autonomia financera amb l'aportació dels lectors, un model amb què elDiario.es ha aconseguit assolir els 87.000 socis aquesta setmana. “O ho paga el lector o ho paga qui té altres interessos”, ha resumit Vera.

Com regular els bitlles

Un dels nous reptes del periodisme, han coincidit també tots, és la de bregar amb la desinformació i, en particular, de les webs que es fan passar per mitjans de comunicació i que fins i tot reben finançament públic per difondre falsetats. “La línia ha de ser la veracitat. La Constitució protegeix el dret dels ciutadans a rebre informació i no mentides”, ha defensat Gallego Díaz, que ha demanat més contundència contra aquells que publiquen sabent informació falsa que afecta la vida dels altres.

En aquest punt, el debat ha girat al voltant de com regular la proliferació de desinformació, una qüestió que es contempla a la llei europea Media Freedom Act i que recentment el president Pedro Sánchez va posar sobre la taula quan va parlar de posar límit a els “pseudomedis”. “Puc estar-hi d'acord, però qui posa la ratlla i decideix què és un pseudomedi? El Govern?”, ha plantejat Juan, que ha mostrat les seves reserves –compartides per la majoria– que el poder polític estableixi una normativa que acabi perjudicant el periodisme.

Escolar, per la seva banda, ha argumentat que sí que és possible establir certs “criteris objectius” que defineixin un mitjà de comunicació davant d'aquests portals. Per exemple, tenir periodistes contractats. “Sembla una obvietat, però així eliminaríem el 80% dels pseudomedis”, ha assegurat. I ha afegit altres requisits possibles, com la transparència a la propietat.

Una nova regulació, han coincidit tots els directius, hauria d'incloure també una exigència de més transparència en les subvencions i aportacions públiques als mitjans de comunicació. “Tots els diners que surten d'una Administració s'han de saber on van”, ha constatat Juan. Vera, per la seva banda, ha denunciat la diferència que hi ha entre la Generalitat, que és de les poques administracions que fa pública la seva publicitat institucional als mitjans, i la Comunitat de Madrid.

En aquest punt, Juan i Escolar han advertit a més que hi ha una fórmula per finançar amb diners públics els mitjans que és encara més complicada de rastrejar. La que es fa mitjançant empreses privades. “Un ajuntament encarrega una rotonda o una biblioteca i al plec diu que l'empresa ha de destinar tants diners a publicitar-los”, ha posat com a exemple, i és aquí on l'administració els empenyen donar diners a determinats mitjans.

Les essències de l'ofici davant de l'algorisme

Per acabar, els responsables d'aquests quatre diaris han insistit a aferrar-se a les essències de l'ofici, a la investigació, fiscalització del poder i al servei públic. “La informació ha de ser per als lectors i no per a l'algorisme”, ha declarat Escolar, que ha assegurat que perseguir l'audiència a les xarxes socials, a costa de titulars sensacionalistes i contingut superficial, no té futur.

Davant la possibilitat de personalitzar la informació que el lector rep, Gallego Díaz ha volgut tancar a més apel·lant a la necessitat de llegir notícies que puguin no interessar el lector d'entrada. “El president de Google va dir una cosa que em va posar els pèls de punta: que aconseguirien que el lector només rebi la informació que li interessa. Aleshores només rebrà la del seu poble, el seu equip de futbol i l'ofici dels seus fills. ¿No l'informarem sobre el Sudan?”, ha deixat a l'aire la pregunta.

Reunits a Plaça de Catalunya, desenes de lectors d'elDiario.es i altres curiosos i transeünts han desafiat la idea que la informació interessa cada vegada menys. I han adaptat el lema del diari, Periodisme malgrat tot, a la meteorologia d'aquest dissabte a Barcelona: Periodisme malgrat la pluja.