Alberto Pedraza, el col·laborador de Villarejo que vol explotar els cobejosos amarratges d'Eivissa

Els amarratges de vaixells són un pastís llaminer a les Balears. A Mallorca, fins a 283 es troben en aquests moments en espera de ser adjudicats a embarcacions destinades a la pràctica esportiva o a la pesca sense ànim de lucre, mentre que, a Eivissa, 90 estan pendents de licitació per a llanxes de nàutica recreativa. Tot i això, l'ombra de la corrupció planeja des de fa dècades sobre la gestió d'aquest àmbit. Les concessions d'atracaments de forma irregular i els contractes de dubtosa legalitat han estat objecte d'investigació en diverses causes judicials i fins i tot un jutge va arribar a qualificar de “corrupció sistèmica” la situació d'abusos i arranjaments desplegats durant anys en alguns dels ports de les illes.

Balears, amb més de 22.000 amarratges distribuïts en fins a un total de 55 ports, és la segona Comunitat Autònoma amb un nombre més gran d'atracaments de nàutica recreativa, només per darrere de Catalunya, segons les dades que maneja l'Autoritat Portuària de les illes (APB). Aproximadament un 29% de tots ells estan en mans dels clubs nàutics, entitats sense ànim de lucre la tasca dels quals se centra, principalment, a fomentar l'esport de vela i piragüisme des de la base. Des de fa uns quants anys, els clubs denuncien una situació d'“indefensió legal” que podria abocar-los a la desaparició a favor de les grans marines mercants.

El focus està ara posat -com en els darrers anys- sobre el Club Nàutic d'Eivissa, on es dirimeix l'adjudicació de la nova concessió temporal de les instal·lacions, a les mans del club del mateix nom. Al procediment concorren tant el Club Nàutic d'Eivissa (CNI), fundat el 1925 i encarregat de la gestió d'aquests equipaments des del 1970, com Puertos y Litorales Sostenibles SL, que l'any passat ja va ser escollida com l'oferta més avantatjosa al concurs per a l'explotació de la dàrsena d'embarcacions menors al port de la Savina (Formentera).

En concret, el juny de 2022 es van publicar les bases del concurs per a la gestió d'una instal·lació nàutica per a petites i mitjanes eslores al port d'Eivissa, consistent en una superfície total de 29.309 metres quadrats (22.596 metres quadrats de mirall de aigua i 6.713 metres quadrats de superfície a terra), amb especial atenció al foment i ensenyament de l'esport que sigui un referent en responsabilitat social al sector nàutic.

Condemnat per estafa processal i falsedat

El proper mes de maig preveu finalitzar l'última de les concessions atorgades al CNI -els clubs nàutics poden optar a pròrrogues, ampliacions de termini o noves concessions d'acord amb els criteris fixats a la Llei- i s'està pendent de conèixer si aquesta entitat continuarà al front de la gestió. Una de les disputes que hi ha sobre la taula no és fútil. El CNI acusa Puertos y Litorales Sostenibles de concórrer a la licitació de forma irregular, atès que el seu administrador “de fet”, l'empresari Alberto Pedraza, va ser condemnat per l'Audiència Nacional, el mes de desembre passat, a onze mesos de presó per estafa processal agreujada i falsedat en grau de tentativa per intentar apropiar-se uns cinc milions d'euros d'una empresa que havia projectat la construcció d'una urbanització a Gdansk (Polònia).

Pedraza figura, a més, a les gravacions de l'excomissari José Manuel Villarejo incorporades al 'cas Tàndem', causa en què, amb tot, no figura com a investigat. L'empresari madrileny va recórrer presumptament a l'expolicia a principis de 2017 amb l'objectiu d'organitzar un pla a favor dels germans Cierco, propietaris de Banca Privada d'Andorra (BPA), extorsionar la banca rival, Andbank, i posar contra les cordes el Govern andorrà, que dos anys abans havia ordenat intervenir el BPA.

A ulls del Club Nàutic d'Eivissa, el seu competidor, d'acord amb la condemna que hi recau, no pot concórrer a la licitació, emparant-se en la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP), que prohibeix la contractació als condemnats per delictes de fraus, així com a les Directives del Parlament Europeu i del Consell Europeu aprovades el 26 de febrer de 2014 i transposades a l'ordenament jurídic espanyol aquest mateix any. Per això reclama l'expulsió de Puertos y Litorales Sostenibles del concurs per a l'explotació de les instal·lacions.

Un dels documents en què el CNI sustenta la seva sol·licitud és un informe elaborat per l'advocat Manuel Ollé, que assevera que el delicte d'estafa processal s'enquadra sota el paraigua del terme genèric “frau” al qual fa referència la LCSP. El lletrat i també professor de Dret Penal de la Universidad Complutense de Madrid remarca que la normativa, a l'article 71, prohibeix contractar persones condemnades en ferm per delictes de frau, incidint que aquest “pot incloure el delicte d'estafa i, a concret, l'estafa processal, en configurar-se aquesta com un il·lícit de defraudació”.

Pedraza nega que la condemna li impedeixi presentar-se al concurs

Així mateix, apunta que la decisió sobre si hi ha causa prohibitiva de la contractació derivada d'una sentència penal ferma és de l'òrgan de contractació, en aquest cas del Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears i dels seus membres. Segons el parer del CNI, tots ells “podrien incórrer en responsabilitat si decideixen prendre's l'assumpte a la lleugera” i “no tenen en compte” les consideracions jurídiques que envolten l'assumpte. Eldiario.es ha intentat posar-se en contacte amb Pedraza, però no n'ha obtingut resposta. Tot i això, fa un mes i mig va remetre un comunicat al diari La Gaceta Náutica en què negava que la pena que li va ser imposada per l'AN l'inhabiliti per concursar per les instal·lacions del CNI, atès que, segons al·lega, si és el cas no és aplicable la LCSP perquè no ha estat sentenciat per delictes de “corrupció en els negocis”.

Des del CNI rebaten, no obstant, els arguments de Pedraza, asseverant -en base a l'informe jurídic de Manuel Ollé- que el fet que la Llei consideri la naturalesa jurídica de les estafes com un delicte de defraudació “fa que aquestes siguin un delicte de frau”. El document assenyala, a més, que la condemna que li va ser imposada “no és pel tipus bàsic d'estafa, sinó pel tipus agreujat d'estafa processal”, cosa que la converteix en un il·lícit “genuí de frau” pel qual “s'enganya un jutge […] a través de perverses o falsàries manipulacions probatòries que provoquen al jutjador error en la seva valoració, amb la finalitat que es dicti una resolució no ajustada a la realitat i, per tant , no ajustada a Dret”.

Per part seva, l'Autoritat Portuària de Balears, òrgan que haurà de decidir sobre la concessió, el seu president, Javier Sanz, ha explicat que, després d'analitzar la sentència de l'AN, els serveis jurídics de l'APB han constatat que els delictes per els que Pedraza ha estat condemnat “no estan contemplats entre aquells que donen lloc a la prohibició de contractar contemplats a l'article 71 de la Llei de Contractes”, apuntant, a més, que l'empresari madrileny no ha estat inhabilitat per a l'exercici de la seva professió com a conseqüència de la condemna.

El Club Nàutic d'Eivissa considera, però, que “en els temps actuals es fa més necessari que mai que els contractes de l'administració es regeixin pels principis de la prudència i la transparència”, especialment en un cas al qual “el que es posa en joc és un espai públic dedicat al foment de lʻesport i lʻactivitat social”.

La “gentrificació” dels ports“

En concret, els clubs nàutics poden optar a pròrrogues, ampliacions de termini o noves concessions a canvi de determinades exigències als seus projectes: que es fomenti la iniciació a l'esport i el seu desenvolupament, que sigui una iniciativa social i cultural oberta a tots els ciutadans, que siguin projectes d'integració en què els clubs nàutics siguin espais de vertebració entre el port i la ciutat, que s'eliminin les barreres físiques, en la mesura que sigui possible, que impedeixin que les instal·lacions siguin obertes a la població, i que ofereixin el nombre més gran d'amarradors embarcacions de base i tarifes reduïdes.

Com posava de manifest al seu dia, en declaracions a elDiario.es, el president de l'Associació de Clubs Nàutics de Balears (ACNB), Antoni Estades, el Club Nàutic d'Eivissa és “l'únic espai (dins del port de Eivissa) que actualment fa nàutica social i esportiva, la resta són concessions empresarials que paguen autèntiques milionades per fer negoci.” No en va, el cas de la major de les Pitiüses serveix per exemplificar el que està passant també amb altres clubs nàutics de l'arxipèlag balear, com el Club Nàutic de Palma, el Club Marítim de Maó (Menorca) o el Club de Vela Port d'Andratx (Mallorca) Un procés que han anomenat com “gentrificació” dels ports.

Interessos especulatius

Un dels socis del CNI va llançar, fins i tot, una petició a la plataforma Change.org: “Veig amb preocupació com la nostra entitat sense ànim de lucre està amenaçada per lleis que afavoreixen l'interès especulatiu en una zona portuària. Aquest club no és només un lloc per als amants del mar i la vela, sinó també un espai que fa una gran tasca social. Ens dediquem a acostar el mar a les persones discapacitades ia inculcar respecte i amor per l'oceà en els nens que s'inicien en esports nàutics”.

La directiva de l'ACNB lamenta, en aquest context, la situació d'“indefensió legal” que assegura que viuen. No entenen que, sent entitats sense ànim de lucre que compleixen una funció social important que les administracions públiques no cobreixen -com és facilitar i promoure la pràctica esportiva de la vela i el piragüisme a Balears, els esports que més medalles olímpiques han aportat a Espanya -, es trobin en perill de desaparèixer. O, almenys, en clar retrocés. Segons van advertir recentment, la delicada situació jurídica en què es troben podria derivar, a curt termini, en “la pèrdua de nombroses llicències esportives, així com en la desaparició de regates que avui estan plenament consolidades”, cosa que també tancaria “l'accés al mar als residents”.

“És una situació gravíssima que exigeix l'adopció de mesures urgents”, alerten des de l'ACNB. Si no, adverteixen, els ports públics de l'arxipèlag balear es convertiran “en el negoci privat d'uns quants”.