La Justícia reté els 96 milions d'euros públics pendents de pagar Matthias Kühn pels seus deutes amb Hisenda

El mes de març passat, el Govern balear era condemnat a pagar 96 milions d'euros a l'empresari alemany Matthias Kühn -conegut també per estar casat amb la vedette Norma Duval- per uns terrenys de la seva propietat, ubicats al Port de Sóller (Mallorca). L'Executiu autonòmic ja ha abonat aquestes quantitats, que en aquests moments estan consignades al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), a l'espera de la decisió final que adopti el Jutjat Mercantil número 1 de Palma, segons han confirmat a elDiario.es fonts de la màxima instancia judicial de les illes. La Justícia, no obstant, manté retinguda la indemnització en espera que es resolgui el deute de més d'11 milions d'euros que manté amb Hisenda.

Cal recordar que la Fiscalia investiga el magnat per la creació d'una suposada xarxa d'empreses pantalla precisament per eludir el pagament de les quantitats esmentades a l'Agència Tributària. L'empresari alemany defensa que els deutes que manté amb Hisenda són empreses en concurs de creditors. En un comunicat que va ser facilitat a elDiario.es per la seva defensa legal, va afirmar que el suposat frau fiscal a través de societats pantalla -que està sent investigat per l'Agència Tributària i la Fiscalia Anticorrupció- “es refereix al deute que existeix de les societats del grup que es troben en concurs de creditors des del 2016 i el 2019”, en què l'empresari va cessar com a administrador. Per tant, assegura, “no té deutes en executiva amb el fisc personal”.

Els terrenys pels quals la justícia ha considerat que Kühn ha de ser indemnitzat eren propietat de l'empresa Birdie Son Vida SL. El Tribunal Suprem ha dictat sentència ferma recentment, però el conflicte es retrotrau a l'època del socialista Francesc Antich (2007-2011). El Suprem va recordar que hi va haver un procediment que va finalitzar mitjançant una interlocutòria del 23 de juliol de 2013 que va aprovar un acord transaccional, entre el Govern del popular José Ramón Bauzá (2011-2015) i Birdie Son Vida SL Aquest acord va reconèixer el caràcter urbà dels terrenys de la urbanització de Muleta II al Port de Sóller.

Tot i això, l'Executiu progressista d'Armengol (2015-2023) va aprovar la Llei 12/2017 d'urbanisme de les Illes Balears, que va requalificar els terrenys com a sòl rústic protegit (ANEI), impossibilitant que Muleta II es pogués reincorporar com a sòl urbà al Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) del municipi de Sóller. Així, la justícia ha considerat que aquest canvi normatiu ha impedit que els terrenys de Kühn es poguessin reincorporar com a sòl urbà al PGOU de Sóller, com va dictaminar una interlocutòria anterior del Suprem el juliol del 2013.

L'empresa de Kühn encara no ha rebut l'ingrés dels 96 milions d'euros perquè Hisenda es vol assegurar que el magnat alemany es farà càrrec finalment dels seus deutes amb el fisc, segons ha avançat Última Hora. Així, el TSJIB ha adoptat la decisió de retenir els fons fins que el Jutjat Mercantil número 1 de Palma -encarregat de tramitar els concursos de creditors vinculats a les empreses 'pantalla' de Kühn- es pronunciï i decideixi de quina manera es liquida el deute que el magnat manté amb Hisenda.

Un empresari polèmic

Matthias Kühn també és conegut a l'arxipèlag balear pels negocis que va fer en el seu moment, lligats a la inversió immobiliària i al turisme. A l'illot protegit de Tagomago (Eivissa), Kühn va gestionar durant anys el lloguer turístic de la mansió que hi ha construïda en aquesta joia de la biodiversitat, inclosa a la Xarxa Natura 2000, catalogada com a Lloc d'Interès Comunitari (LIC), Zona d'Especial Importància per a les Aus (ZEPA) i Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI).

En el cas Tagomago, però, la Justícia no va donar la raó a Kühn, que va ser condemnat a una pena de sis mesos de presó com a responsable d'un delicte contra l'ordenació del territori, segons va dictar el Jutjat Penal número 2 d'Eivissa el 9 de febrer de 2018, a causa d'unes obres il·legals realitzades a l'illot protegit. L'empresari alemany va ser sentenciat, juntament amb Guido H., a inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu (durant sis mesos), inhabilitació especial pel temps de dos anys per a la professió o ofici de promotor i constructor (respectivament) i a una multa de 5.400 euros, aproximadament. La sentència, tot i això, els va absoldre d'un delicte contra el medi ambient del qual havien estat acusats també pel Ministeri Fiscal.