El Suprem confirma la condemna d'una màfia d'ocupacions il·legals a Palma: “Si aneu a la Policia, us donem una pallissa”

El Tribunal Suprem ha confirmat condemnes de fins a sis anys i mig de presó per als 12 membres d'un clan familiar que entre el 2013 i el 2014 va ocupar de forma il·legal diversos pisos buits propietat de bancs a Palma per llogar-los irregularment a persones en situació desafavorida. Els jutges confirmen també que amenaçaven els llogaters quan arribava l'ordre de desnonament i s'adonaven que tot era il·legal: “Et donarem una pallissa si vas a la policia a denunciar”.

Només entre el 2013 i el 2014, segons els tribunals, van aconseguir ocupar il·legalment fins a 14 pisos a Son Gotleu, Cala Major, l'Arenal, el Polígon de Llevant i la Soledat. Els anuncis de lloguer no apareixien a internet, sinó fets a mà a fanals o aparadors perquè tot era il·legal: el grup entrava als pisos d'una puntada de peu, els condicionava, empalmava l'aigua i l'electricitat als pisos veïns, canviava el pany i els oferia com si fossin ells els propietaris.

El seu objectiu eren persones en situació desafavorida. Amb pocs recursos econòmics, moltes vegades amb nens petits i migrants sense feina que poques vegades els demanaven un contracte de lloguer per verificar que tot allò era legal. Quan ho feien, la banda elaborava contractes falsos i recaptaven els diners de manera mensual.

Les amenaces, segons declara provat la Justícia, arribaven quan els llogaters s'adonaven que el grup criminal no era l'autèntic propietari dels pisos. La majoria de vegades això passava quan la policia es presentava a la casa informant que existia una ordre de desnonament contra els habitants, o quan el frau en els subministraments també arribava a orelles de la Justícia. “No saps amb qui t'has ficat, si no pagues et fem fora del pis, et donarem una pallissa si vas a la policia a denunciar”, deien els condemnats quan els llogaters començaven a mostrar les seves reticències.

Les amenaces es perpetraven, moltes vegades, davant dels nens de les famílies. Altres vegades directament esperaven que l'afectat sortís de la casa per entrar i tapiar la porta, deixant les seves pertinences a dins sense que les poguessin recuperar. La situació va arribar fins al punt que tres d'aquestes persones van haver de comparèixer com a testimonis protegits al llarg del procés judicial. Contra dos, després del judici, es va deduir testimoni contra ells acusats de mentir.

El Tribunal Suprem ha confirmat essencialment les condemnes que l'Audiència de Palma va imposar a 12 integrants d'aquest clan familiar: des de les multes imposades a gairebé tots ells per usurpació i defraudació de fluid elèctric fins a les condemnes de presó per organització criminal, coaccions i tinença il·lícita d'armes. Durant els registres, els investigadors van trobar diverses catanes i una pistola sense llicència.

Les condemnes més altes, de sis anys i mig, són per al cap del grup i la seva mà dreta en l'organització criminal. Un d'ells, diu el Suprem, era “el líder, cervell i persona més activa en el lloguer dels habitatges, acovardia els inquilins”. L'altre, sancionat amb la mateixa condemna de presó, era l'encarregat d'enganxar la puntada de peu a la porta per entrar, canviar el pany i després cobrar mensualment el lloguer.

Els jutges de la Sala Penal només accepten rebaixar la condemna de tres dels acusats en reduir la condemna per grup criminal i retirar-los el delicte d'usurpació. També confirmen que diversos integrants de la banda han d'indemnitzar amb 22.000 euros l'Empresa Municipal d'Aigua i Clavegueram (EMAYA) per tota l'aigua que es va fer servir de forma il·legal i sense pagar als pisos ocupats.

Màfies d'ocupes davant de gent moguda per la “precarietat”

Les condemnes fermes són per a 12 dels 18 integrants del grup que es van asseure a la banqueta de l'Audiència Provincial. Una primera sentència que ja va declarar provat que el clan buscava persones “que es trobaven entre persones abocades a la marginalitat, habitualment immigrants sense recursos i amb menors a càrrec seu” per aprofitar que “es trobaven en una situació absolutament debilitada davant d'un grup de persones que disposava de capacitat per causar mal”.

Al llarg del judici, els policies van explicar com va arrencar la investigació: el “descontent veïnal” per l'ocupació il·legal d'habitatges. També van explicar que molts dels integrants del grup presumien a les seves xarxes socials d'un alt nivell de vida, vehicles d'alta gamma i fins i tot armes tot i que no tenien feines conegudes.

En la sentència, el Tribunal Suprem alerta de la “repercussió social” de l'ocupació i crida a diferenciar legalment entre dos tipus d'ocupacions: “Aquelles que, motivades per la precarietat, poguessin obeir a la necessitat d'obtenir solucions residencials”, expliquen els jutges, davant “altres realitats la gravetat de les quals desborda” a les ocupacions per necessitat.

El cas d'aquest clan familiar de Balears n'és un, segons el Suprem. “Proliferen dins del fenomen de l'ocupació comportaments que es desenvolupen en l'àmbit de la criminalitat organitzada. El que ara ens ocupa n'és un clar exponent”.