Els ajuntaments catalans es comprometen a multar els bancs que acumulen pisos buits

Tres setmanes després de l'acord de Generalitat, ajuntaments, partits i entitats socials per una nova llei catalana d'habitatge que substitueixi la llei 24/2015 impugnada per Rajoy, els impulsors d'aquella llei –la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l'Observatori DESC– recorden que hi ha una emergència social que no pot esperar. És per això que aquest dimecres s'han reunit amb els 12 ajuntaments amb més població de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), que entre les dues representen tots els ajuntaments catalans, per acordar accions per seguir garantint el dret a l'habitatge. La primera: aplicar la llei vigent per multar els pisos buits.

Els municipis han denunciat un fet que preveien, i és que els bancs tornen a ordenar desnonaments de famílies vulnerables. “Els estàvem aturant, però entre els desnonaments dels que té constància l'ajuntament aquesta setmana ja ens hem trobat que els bancs tornen a desnonar”, ha declarat Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma. “Els ajuntaments ens han dit que des de la suspensió de la llei la banca ha canviat d'actitud, ja no negocia lloguers socials i ha aturat els acords per cedir pisos buits que estaven negociant”, ha explicat Carlos Macías, portaveu de la PAH.

Davant aquesta situació, han volgut remarcar la necessitat d'actuar amb urgència per donar respostes a les famílies que podien evitar quedar-se al carrer gràcies a la llei ara impugnada. És per això que els ajuntaments s'han compromès a obrir mensualment expedients sancionadors a les entitats que acumulen pisos buits. Això és possible gràcies a la llei catalana pel dret a l'habitatge de 2007, que preveu multes per als habitatges que no compleixen la seva funció social i que alguns ajuntaments van començar a aplicar a partir de les demandes de la PAH. “Per això hem d'identificar els habitatges buits i demostrar que porten dos anys buits, que no sempre és fàcil”, apunta Parlon. Els municipis també treballaran conjuntament en un registre d'habitatges buits.

Després d'aquesta primera reunió, els promotors de la ILP que va donar lloc a la llei 24/2015 faran seguiment del treball amb els ajuntaments i s'emplacen a una nova reunió l'1 de juliol. Mentrestant, entitats i ajuntaments presenten demandes a la Generalitat. Una d'elles és fer un reglament que desplegui la llei del 2007, que nou anys després segueix sense existir, i faciliti als ajuntaments la feina de multar els pisos buits. Una altra és obrir una convocatòria permanent d'ajuts al lloguer, no limitada a uns mesos com actualment. “Una família no decideix quan es queda a l'atur”, remarca Macías.

“Els ajuntaments han vist que l'únic que funciona davant els bancs són els pals”, conclou el portaveu de la PAH, que és crític també amb els consistoris que van matisar l'aplicació de la llei. “Molts van apostar per negociar convenis amb les entitats bancàries que ara queden en suspens, si en canvi haguessin optat per aplicar la cessió obligatòria en aquests nou mesos que ha estat vigent la llei es podrien haver aconseguit molts pisos per respondre a l'emergència habitacional”, ha apuntat.

Deures a la Generalitat en pobresa energètica

Capítol a banda mereixen les mesures en matèria de pobresa energètica. La llei segueix totalment vigent en aquest àmbit, i tant els seus impulsors com els ajuntaments han reclamat a la Generalitat que l'apliqui. “S'ha constatat que les subministradores no tenen intenció de complir amb la legislació”, ha conclòs Maria Campuzano, portaveu de l'APE, després de la reunió amb els consistoris. Per això han acordat instar la Generalitat a que obri una inspecció d'ofici a les subministradores de llum i gas en el termini d'un mes. També volen convocar una trobada entre Generalitat, ajuntaments, subministradores i els promotors de la llei per posar sobre la taula un conveni en què les entitats es facin responsables de les factures que no poden pagar les famílies vulnerables. “L'esperit de la llei 24/2015 no va en la línia de dedicar fons públics a pagar les factures”, recorda Campuzano.