Els independentistes desacrediten la reforma constitucional com a via per a l'encaix català
Quan tres dels quatre partits amb possibilitats en la carrera cap a la Moncloa aposten per la reforma constitucional, cadascun amb la seva pròpia proposta, l'independentisme català rebutja aquesta via, en considerar-la superada pel procés sobiranista i el resultat obtingut en les eleccions del 27 de setembre. Les dues candidatures partidàries de la secessió, Democràcia i Llibertat (la marca de Convergència) i ERC, a més del president en funcions Artur Mas, han tancat la porta a liderar o participar en una eventual reforma de la Carta Magna en la propera legislatura, el que contrasta amb l'intent de poder respondre amb ella a les demandes del sobiranisme per part del que grans partits.
El fet que Mariano Rajoy fes coindicir l'inici de la campanya amb el dia de la Constitució ha portat a tots els partits a posicionar-se sobre l'actual Carta Magna, en un moment en què el procés sobiranista català, la reorganització de l'Estat i la pretensió de blindar alguns drets centren el debat electoral. També ho han fet els independentistes, que a diferència de PSOE, Ciutadans o Podemos s'han mostrat escèptics sobre les possibilitats d'una reforma constitucional per a Catalunya, que qualifiquen de “cínica” i “impossible”.
El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, ha respost aquest dilluns al president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, que va convidar a Catalunya a ser qui liderés la reforma constitucional, un missatge en la línia del que ha expressat en diverses ocasions pel president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. Mas ha rebutjat la proposta de De los Cobos assegurant que “portaria a Catalunya un cop més a una via morta”. Segons el líder de Convergència, el camí de la reforma del màxim marc legal espanyol tornaria a conduir els catalans a la frustració, “com va passar amb l'Estatut”.
La negativa per part de l'independentisme a aquesta reforma va més enllà del rebuig al fet que la iniciï el Parlament. Segons han mostrat en els últims dies, ni tan sols estarien oberts a pactar un nou text, ja que centren els seus esforços ara en que Catalunya tingui la seva pròpia Constitució. Per part d'Esquerra, la negativa ha estat rotunda, a l'assegurar la seva secretària general, Marta Rovira, que el seu partit no participarà en una eventual comissió de reforma constitucional. “El nostre objectiu no és aquest”, ha assegurat Rovira. Els republicans van titllar la Constitució de “auspiciada per feixistes” i el número u al Congrés, Gabriel Rufián, es va referir irònicament a les possibilitats de la seva reforma assegurant que es requerien “dos terços del Congrés, dos terços del Senat i les set boles de drac”.
Tampoc en la dreta independentista la via de la reforma ha estat ben acollida. Al contrari que ERC, el número u de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ha assegurat que el seu partit sí que podria anar a una ponència de reforma constitucional, però ha asseverat que sempre seria “per defensar l'Estat propi”. Segons ha recordat el candidat convergent, “a Catalunya hi ha molta més gent que ha votat a favor de la independència que de la Constitució espanyola”, raó per la qual l'objectiu del seu partit no és reformar la Constitució “sinó fer-ne una catalana”.
Tres reformes pensant en Catalunya
Cap dels partits que han llançat propostes sobre la reforma de la Constitució s'han oblidat de la situació nacional catalana, i tots ells entenen que la seva oferta és la idònia per desincentivar al moviment independentista. Dels tres grans, només el PSOE es decanta per anomenar la seva proposta “federalista”. Mentrestant, Podemos opta per parlar d'una “Espanya plurinacional”, un caràcter que volen reconèixer en la mateixa Constitució, i els de Rivera prefereixen no definir-se, parlant en el capítol de l'organització territorial d'una “Espanya ciutadana”.
Podemos i les seves coalicions territorials aposten explícitament per un referèndum sobre independència a Catalunya. Per part de PSOE i Ciutadans, els programes fixen acabar de tancar el model territorial espanyol blindant les competències per nivells institucionals. En el cas dels socialistes proposen reconèixer “les singularitats de diferents nacionalitats i regions”, així com traslladar el Senat a Barcelona. Els de Rivera, en canvi, aposten per eliminar el senat i crear un consell de presidents autonòmics.
