El 18 de juliol es va fer pública la decisió del Tribunal grec d'Apel·lacions en el cas d'Irianna B. L. i Periklis M., dos joves acusats de pertànyer a una organització terrorista. Entre els arguments que la fiscalia va esgrimir per denegar la llibertat provisional a l'espera de judici, hi va haver un que va destacar especialment:
“S'han realitzat viatges a l'estranger, com ara Barcelona [...]… i s'han fet de manera injustificada, no per oci, és a dir, a la ciutat d'Espanya coneguda per l'acció que duen a terme organitzacions terroristes similars”.
La reproducció de la frase a diversos mitjans va desencadenar reaccions a les xarxes socials com la del ministre de Salut i membre de Syriza, Pavlos Polakis. En un comentari a Facebook, Polakis va assenyalar amb ironia: “Vaig anar a Barcelona el 2002 a un Congrés Paneuropeu d'Assistència Intensiva (al matí a la conferència i a la nit, en grups de deu, els bascos ens entrenaren en tàctiques de guerrilla urbana pels carrers de la Barceloneta) DETENIU-NOS!”. Si bé la crítica i el sarcasme es van centrar en la segona part de la frase del fiscal, val la pena detenir-se uns instants en la primera - viatjar de forma injustificada, no per oci o lleure-, i reflexionar breument sobre el significat que insinua i les derivacions que possibilita.
Teòrics socials com John Urry afirmen sense dubtar que estem en un moment on la mobilitat s'erigeix, i fins i tot es lloa, com un dels principals impulsors del capitalisme contemporani. Fonamental és el moviment de mercaderies -virtuals, materials o humanes- i fonamentals són les infraestructures que permeten aquest moviment. En aquest sistema de mobilitat, el turisme és un dels efectes més immediats i contundents. Condensador d'innombrables representacions vinculades a la modernitat i la prosperitat, el turisme com a oci i com a negoci, es presenta com la cara alegre i somrient del capitalisme, fent que tot al seu voltant també hagi de mostrar-se suau i moderat.
És en el viatge per plaer o treball on es configura i es desenvolupa un prototip ideal de ciutadà adepte, sempre disposat a captivar-se amb el món, virtuós reconeixedor de les seves riqueses, magistral superador de les distorsions que l'aguaiten. En el seu negatiu es descobreix el viatge “injustificat”, una violenta disfuncionalitat de la mobilitat, un error del sistema. Amb les “destinacions” succeeix una cosa semblant. Quan una ciutat, en aquest cas Barcelona, s'allunya del seu imaginari turístic, automàticament emergeix una versió esfereïdora, posseïda per algun mal, en mans de qui sap qui o què. Una versió fòbica, decadent, perillosa, generadora de sospites i desconfiances. En l'actual ordre polític de la mobilitat, s'imposa una dualitat que estableix fronteres: les d'un endins plausible (ociós, alegre i distès) i un a fora execrable (violent, nefast i perillós). Al primer, la Ruta Anarquista i el Museu de les Cultures del Món, al segon, l'Operació Pandora i el CIE.
Aquestes idees són les que es desprenen dels objectius fonamentals que l'Organització Mundial del Turisme assigna al turisme: ser un catalitzador de la Pau i el Desenvolupament. El turisme és reivindicat com un exponent exemplar d'allò que la mobilitat ha de generar; horitzó civilitzador d'una nova societat de convivència global. Efecte del moviment disciplinat, salconduit de la lliure circulació. Progrés, oportunitat, creixement, superació, resiliència, wellness.
En aquest estat de coses, és fàcil observar fins a quin punt qualsevol viatge que no s'expressi en termes turístics pot ser susceptible de ser un viatge sospitós i, per tant, preocupant. Encara que tot això pugui semblar propi d'una distopia, el cert és que a l'acusació referida al principi del text, aquest argument es considera vàlid i adquireix fins i tot legitimitat jurídica.
Davant la dicotomia d'oci / insurrecció, només hi ha marge pel gaudi, per fer quotidià el plaer extra-ordinari. No hi ha res de què preocupar-se, dia i nit la mediació turística elimina tot conflicte, tota contradicció. La resta, barbàrie.
Així que queden advertits. Comproveu les butxaques abans de rentar la roba d'un viatge, l'entrada al Park Güell o reserva a Airbnb us pot treure d'haver de donar explicacions per a un viatge injustificat, és a dir, no per oci.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
