Spiderman ens ha fet pensar que un gran poder comporta una gran responsabilitat. Convindria que també tinguéssim molt present que tot dret no serà possible sense la obligació de fer-lo possible. Drets i obligacions estan o haurien d'estar íntimament lligats. No en el sentit que tot ciutadà ha de tenir drets i obligacions. Aquestes obligacions no són les que, massa sovint, s'acostumen a recordar a algunes persones per la seva condició de migrant i possible competidora per recursos o creadora de maneres de fer que no acaben d'agradar. Aquestes obligacions són d'un altre tipus, són les que fan possible que hi hagi drets, són les que els garanteixen. Costa molt aconseguir que es reconeguin drets, però allò finalment important són les obligacions necessàries per fer-los existents veritablement.
Qui garanteix els drets que estan reconeguts a casa nostra? La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ha esdevingut un garant de drets. Assumeix obligacions quan ningú altre ho fa per aconseguir que hi hagi persones que puguin tenir llar. De no ser per la Obra social de la PAH en més casos dels que ja patim aquests drets no estarien garantits. Estarien escrits en alguna llei, però no s'estaria treballant per fer-los reals. La resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans que es va conèixer ahir, i que va suposar que el titular del jutjat d'instrucció número 3 de Girona paralitzés el desallotjament del #BlocSalt, també ens hauria de fer pensar qui es preocupa pels drets de les persones i qui no. Segurament aquesta resolució fins i tot diu més que el premi del Parlament Europeu 'Ciutadà Europeu de l'Any' rebut avui mateix per La PAH de mans del president Martin Schulz.
El Tribunal Europeu de Drets Humans ajorna el desallotjament i demana al govern espanyol que respongui a unes qüestions relacionades amb les mesures adoptades per garantir que no es vulneren els drets humans reconeguts. El Tribunal pregunta quines són les mesures que les autoritats domestiques competents tenen intenció de posar en pràctica en relació amb els residents al #BlocSalt, en particular als nens d'acord amb la seva vulnerabilitat. I es demana concreció, en particular, sobre quines són les disposicions en matèria d'habitatge i atenció social previstes per les autoritats domèstiques competents.
Simone Weil, que va viure entre 1909 i 1943, era una dona valenta, decidida i radical, perquè anava a l'arrel de les coses. Després d'estar a la Guerra Civil espanyola i de que no la deixessin llençar-se en paracaigudes a la França ocupada, va estar treballant a Londres en com podrien ser les noves societats que havien d'emergir de la II Guerra Mundial. D'aquest temps de feina van sorgir entre d'altres textos l'Estudi per a una declaració de les obligacions cap a l'ésser humà. No parla de drets, sí de necessitats de les persones i de l'obligació que tenim de satisfer-les. Allà analitzaria amb molta sensibilitat i coneixement de primera mà aquestes necessitats i afirmava: l'objectiu de la vida pública consisteix a posar, en la mesura del possible, totes les formes de poder en mans d'aquelles persones que consenten, de fet, estar lligades per l'obligació a la qual cada ésser humà està subjecte respecte de tots els éssers humans.
La PAH està contribuint a que aquesta declaració de les obligacions cap l'ésser humà sigui real i efectiva. El #BlocSalt n'és una mostra. Una mostra més després de moltes anteriors i de les que seguiran. El mateix dia que començava la trobada per contestar a l'ordre de desallotjament sabíem que a Huelva la Junta de Andalucía havia expropiat el primer habitatge per evitar el desnonament d'una família. Una actuació fruit d'una nova llei (Ley 4/2013 de la Función Social de la Vivienda) aprovada pel Parlamento de Andalucía el passat 25 de setembre que costa d'imaginar sense la feina de la PAH. I en el cas d'aquesta primera expropiació sempre amb la PAH de Huelva ben present. Després de saber que el desallotjament a Salt quedava paralitzat han arribat notícies de València informant d'un nou bloc ocupat que s'afegia a la Obra Social de la PAH, Ca L'Esperança a Aldaia. Hi viuran sis famílies. Noves concrecions de qui ha assumit la seva obligació de fer possible el drets i les necessitats de les persones. Fins i tot quan aquests drets s'han de defensar desobeint civilment i de manera no violenta lleis vigents que defensen altres drets.
La nostra societat, com també va veure Weil en la seva, ens demana una pràctica radical per reconèixer les obligacions que cadascú de nosaltres tenim respecte cada ésser humà i exercir-les. D'una altra manera serà impossible garantir drets i satisfer les necessites de les persones amb les que convivim.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
