L'expert valencià defensa que la reestructuració del deute autonòmic incloga la condonació
“A la vista de les xifres, perquè el deute autonòmic permeta la tornada al mercat de les comunitats es requereix molt probablement en algunes d'elles una reestructuració que incloga quitacions”. Així s'expressa Francisco Pérez, integrant del comitè d'experts que ha elaborat l'informe sobre el model de finançament autonòmic a proposta de la Generalitat Valenciana, en un vot particular.
Francisco Pérez aporta un gràfic en el qual pot constatar-se com la Comunitat Valenciana tenia el 2009 un deute de 16.113 milions d'euros, el segon després de Catalunya (25.661 milions) i el 2016 havia augmentat fins a 44.658 milions, el segon després de Catalunya en termes absoluts (75.098). Es tracta d'un deute que en bona mesura és conseqüència principalment, no solament de la insuficiència general de recursos de totes les comunitats, sinó de l'infrafinançament a iguals recursos per habitant ajustat.
Dàquí que sostinga un argument que el govern valencià ha apuntat reiteradament: la necessitat d'incloure la condonació d'una part del deute acumulat dins dels mecanismes de reestructuració de l'endeutament. Encara que no ho diu, una operació com aqueixa es va conèixer en el seu moment a Andalusia com una devolució del “deute històric”.
“En suma, la recuperació de les condicions de sostenibilitat d'algunes comunitats sembla difícil sense augments importants dels seus ingressos, ajustos substancials de les seues despeses i/o reestructuracions profundes dels seus deutes”, sosté Francisco Pérez. “Negar que aquesta última possibilitat incloga quitacions no sembla realista i associar-la a un problema d'ajust insuficient de les despeses i el consegüent risc moral constitueix una simplificació que resta objectivitat a la valoració”.
D'acord amb els càlculs que aporta Francisco Pérez, el deute derivat de les insuficiències de finançament representa en el període 2009-2016 més de 18.000 milions d'euros, “però en alguns casos els problemes es perllonguen cap a arrere perquè les insuficiències es vénen mantenint en successius models en forma de finançament inferior a la mitjana”. Així, les insuficiències des del 2002, any en què es completa la descentralització de competències a les comunitats autònomes, “ascendeixen a 31.495 milions i es concentren en la Comunitat Valenciana, Andalusia, Catalunya, Madrid, Illes Balears, Múrcia i Castella-la Manxa”.