El primer any escolar del Consell de Mazón acaba amb “profundes retallades” i “pèrdua de drets” educatius

La valoració dels sindicats del primer any ‘escolar’ del Consell de Mazón (primer, governant amb Vox i, posteriorment, arran del fet que la ultradreta abandonara els governs autonòmics a tot Espanya fa a penes unes quantes setmanes, en solitari) és negativa, amb el punt clau de la mobilització massiva de la comunitat educativa valenciana del 23 de maig passat. Tal com denuncia CCOO, aquest primer curs acaba amb “profundes retallades” i “pèrdua de drets” educatius, tant d’alumnat com, en l’àmbit laboral, del professorat.

El sindicat censura l’“obscurantisme” de la Conselleria d’Educació, que va publicar, “sense cap negociació”, dues resolucions per a denunciar els dos acords de plantilles signats per tots els sindicats el 2023 amb el Consell del Botànic i que suposaven un augment de les plantilles de 5.200 docents. CCOO ha interposat tres recursos jurídics: dos davant aquestes denúncies d’Educació contra els dos acords de plantilles del 2023 i un altre davant les instruccions per a la determinació de les plantilles del pròxim curs “imposades” per la conselleria per a “retallar més de 1.000 places previstes, demanant-ne ja d’entrada la suspensió cautelar perquè no siguen d’aplicació immediata en el curs pròxim”.

A més, amb la retallada d’unitats a les Escoles Oficials d’Idiomes, sindicats com CCOO, UGT o l’Stepv, així com el PSPV i Compromís, denuncien que la Generalitat ha encetat el “desmantellament” del servei públic, “que és l’única opció de formació en idiomes per a moltes persones amb recursos limitats, amb repercussions importants per a l’alumnat i per al professorat”. En total, detallen que en aquesta modalitat són 244 els grups eliminats, 8.450 places d’alumnes menys i 61 docents que desapareixen del sistema sense saber què passarà amb ells a partir d’ara.

De la mateixa manera, qualifiquen d’“alarmants” les retallades en infraestructures, amb l’“abandó” del Pla Edificant que havia posat en marxa el Botànic per a fer moltes actuacions en la infraestructura dels centres, així com altres de previstes per a “assegurar la integritat estructural d’alguns edificis i la seguretat i el benestar de tota la comunitat educativa”.

Polítiques educatives “regressives”

Els sindicats també denuncien que, amb l’excusa de promoure la “llibertat educativa”, el Consell ha “arraconat” el valencià “agreujant encara més la situació de bilingüisme asimètric que patim i atacant els drets lingüístics de l’alumnat i el coneixement i l’aprenentatge de la nostra llengua”. De fet, recorden des de CCOO, aquesta mateixa setmana la conselleria ha enviat als centres unes instruccions “coaccionant” els centres que tenen plans lingüístics “més sensibles cap a la nostra llengua”. Tot, emparat en la nova llei aprovada pel PP i Vox “i a esquena de la comunitat científica, educativa, la resta dels partits polítics i agents socials, com, per exemple, els sindicats”.

A més, el nou decret d’admissió de l’alumnat elimina les zones escolars, creant un districte únic “segregador que va en contra de la llibertat d’elecció de les famílies i provoca la guetificació i la pèrdua consegüent de matrícula, aules i mestres d’alguns centres, atemptant contra el principi d’igualtat d’oportunitats de l’alumnat”.

El Consell de Mazón “també ha volgut menysprear l’educació en valors ètics i democràtics, retallant l’assignatura d’Educació en Valors a 4t de l’ESO”. També ha aprovat la “nefasta” ‘Llei de concòrdia’, que “blanqueja, oblida i distorsiona fets ocorreguts en la història del nostre país que han de ser transmesos en les aules, per al coneixement del nostre alumnat i la comprensió de l’actual societat en què conviu”.

La Conselleria d’Educació, censura CCOO, “ha negat aquest curs el dret a la mobilitat del professorat anul·lant el concurs de trasllats de Secundària i altres cossos”. D’aquesta manera, expliquen, “milers de docents no podran optar a un lloc de treball que complisca les seues expectatives i les seues necessitats de conciliació”. “Tampoc ha sigut capaç d’avançar en millores laborals, salarials i de protecció per al professorat ni en el desenvolupament d’una autèntica educació inclusiva o baixades de ràtios, de burocràcia o conflictivitat, entre moltes altres”, sostenen.

29 unitats recuperades

La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació ha recuperat per a l’inici del pròxim curs escolar 29 unitats respecte de les 60 que es van suprimir en el curs 2023-2024, mentre que 31 queden en revisió: “Aquesta xifra està en revisió constant per a atendre les necessitats d’escolarització sobrevingudes”, ha anunciat el director general de Centres Docents, Jorge Cabo.

Segons ha assenyalat Cabo, l’arranjament escolar s’ha efectuat basant-se en tres pilars fonamentals, “donar resposta a les zones rurals i el despoblament; oferir una oferta adequada a l’alumnat amb necessitats educatives especials, que fins ara no tenia una oferta suficient; i adequar l’oferta a les dades resultants del procés”. D’aquesta manera s’ha adequat el nombre d’unitats per a cobrir les necessitats d’escolarització, “sempre treballant amb rigor i vetlant pel bon ús dels recursos públics”.

El padró de nascuts el 2021 és de 41.560, cosa que implica un descens de 887 naixements respecte del 2020. No obstant això, tenint en compte que la població es distribueix a la Comunitat Valenciana de manera desigual, la Conselleria d’Educació ha oferit 46.478 vacants.