Inflexió lingüística

El 26 de setembre va ser el Dia Europeu de les Llengües. Es tracta d’una jornada de presa de consciència sobre com és d’important l’aprenentatge de llengües per tal d’afavorir la diversitat lingüística en la nostra societat. A banda, cal recordar que conèixer més d’una llengua no solament ens aporta riquesa cultural, sinó també facilitat a l’hora d’aprendre’n de noves. Si els valencians, com a societat europea i bilingüe que som, hauríem d’haver aprofitat especialment una jornada com aquesta per reflexionar sobre l’estat del nostre ecosistema lingüístic, potser enguany encara més. I es que ens trobem en un punt d’inflexió lingüística.

Venim de vint anys de govern del Partit Popular durant els quals s’han realitzat esforços institucionals, lamentablement exitosos, per invisibilitzar el valencià en administracions, escoles i fins i tot a la televisió pública. Totes aquestes accions pensades, és clar, com a part d’una estratègia de genocidi lingüístic que el Partit Popular va establir des del principi. No només fulminant progressivament la nostra llengua de les aules de les nostres escoles, sinó també denigrant-la a a l’espai públic a través de la televisió autonòmica – abans de fer-la desaparèixer – o d’usos vergonyosos per part de càrrecs públics, com el ja universalment conegut episodi del caloret protagonitzat per l’ex-alcaldessíssima, ara senadora desterrada al Grup Mixt, que tanta vergonya ens va provocar, un cop més, als valencians.

Actualment, un any després de l’entrada al Consell del nou Govern, contemplem amb una sensació que mescla esperança i exigència com s’esdevenen les noves reformes que tracten de pal·liar les mesures implementades durant dos dècades de toxicitat política. I, com s’imaginaran els lectors, en el plànol lingüístic calia fer un gran esforç. Així, amb la perspectiva de la implantació d’un nou model lingüístic a les nostres escoles i l’eventual reobertura de la Radio-Televisió Valenciana, els i les lingüistes (i vull pensar que els no lingüistes també) ens trobem expectants.

D’una banda, a l’àmbit educatiu, l’esborrany del nou decret de plurilingüisme ha resultat ser poc ambiciós pel que fa a la normalització del valencià, entre altres coses per la renúncia a la immersió lingüística, deixant en mans de cada centre la decisió sobre la llengua vehicular del gros de les assignatures. Açò fa sorgir alguns dubtes ja que fer competir una llengua minoritària amb una majoritària no ajuda a garantir la presència de la minoritària a les aules, per no parlar de la possibilitat de trobar-nos amb casos d’alumnat el qual veurà com disminueixen les seues hores lectives en valencià. Si bé, soluciona algunes qüestions com la segregació provocada per l’existència de dos models lingüístics o el disbarat burocràtic que suposava exigir una acreditació lingüística en valencià a persones que havien cursat els seus estudis primaris i secundaris en eixa llengua. Però, definitivament, mereix una revisió.D’altra banda, estem també molt pendents de la reobertura de RTVV.

Des d’una perspectiva sociolingüística, els mitjans de comunicació constitueixen una de les eines més importants per afavorir la normalització. Ara bé, de la mateixa manera que pot contribuir-hi, també pot tindre l’efecte contrari. L’anterior model televisiu del Partit Popular va fer tot allò possible per desprestigiar la nostra llengua. Les seues accions incloïen fer-ne un ús absolutament polític, arribant a contradir a la comunitat acadèmica en qüestions filològiques, així com utilitzar-la de forma excessiva en contextos folklòrics. És evident que necessitem recuperar l’única font audiovisual de vertebració territorial que teníem, però cal assegurar-nos que s’acabarà per fi amb la difusió de vells prejudicis lingüístics que ja haurien d’estar plenament superats.

Durant esta legislatura, els nostres representants a Les Corts han d’assegurar-se que els espais educatius i el mediàtic, garantisquen un tracte digne cap a la nostra llengua, sense conservadorisme ni equidistància, que permeta recuperar el prestigi perdut a causa dels governs previs i on es promocione i s’afavorisca el seu ús en qualsevol àmbit. Només així podrem seguir celebrant el Dia Europeu de les llengües com a ciutadania bilingüe, no podem permetre’ns el contrari.

Teresa Bellido és secretaria de Participació de Podem Castelló de la Plana,

Doctoranda en aprenentatge de llengües minoritàries