Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

La societat valenciana reclama la incorporació de la seua capacitat legislativa civil en la Constitució

Un momento de la concentración convocada por Juristes Valencians en València para reclamar la reforma de la Constitución para incluir el derecho civil valenciano.

Laura Martínez

0

El 2016, el Tribunal Constitucional va tombar la Llei de règim econòmic matrimonial, la Llei d’unions de fet i la llei que regula la custòdia compartida valencianes, derogant així la capacitat valenciana de legislar en matèria civil. L’òrgan constitucional va considerar que la Comunitat Valenciana no té competència per a fer aquestes lleis, no pel contingut. Des de llavors, partits, sindicats, patronal i societat civil s’han bolcat a reclamar una reforma que permeta a la Comunitat Valenciana exercir unes competències que avançarien en el seu autogovern. En la seua opinió, una injustícia, clara perquè suposa una diferència respecte de nacionalitats històriques com Catalunya, el País Basc o Galícia.

L’Associació de Juristes Valencians, qui ha capitanejat aquesta reivindicació, insisteix en la necessitat de recuperar el dret civil valencià i confien que puga abordar-se aquesta legislatura. Amb motiu del 45 aniversari de la Constitució, l’associació ha posat en marxa una campanya que critica que els valencians han perdut la seua capacitat legislativa, un llast per al desenvolupament de l’autonomia i de les competències constitucionals. “Volem els drets civils dels valencians dins de la Constitució”, apunten. Amb el consens entre grups parlamentaris i ajuntaments, reclamen la modificació de la Constitució per a un reconeixement explícit. “Hi ha consens”, sostenen, malgrat la negativa de Vox, que no té els vots necessaris per a tombar la proposta.

La plataforma advoca per aprofitar la reforma que elimina el terme “disminuïts” de la carta magna per a incorporar la capacitat legislativa, una iniciativa que té el suport del Cermi. Les reformes s’emparen en l’article 167 per a modificacions considerades menors. La sol·licitud relacionada amb el dret civil valencià està sotmesa a “pròrrogues contínues” en el tràmit d’esmenes, cosa que ha provocat que la iniciativa estiga paralitzada des de fa quasi quatre anys en la comissió constitucional del parlament. A més, plantegen als grups parlamentaris en les Corts Valencianes que elaboren una llei que permeta recuperar aquesta capacitat. El 2020 el parlament valencià va elaborar una proposta per a recuperar la potestat legislativa estatutària en l’àmbit civil.

Els juristes veuen amb esperança la reforma, atesos els nomenaments recents en el Govern i en les comissions en el Congrés, com Artemi Rallo o Miguel Tellado, que “coneixen el problema”, encara que lamenten que la reforma haja tornat a la casella d’eixida amb l’avançament electoral.

Acords polítics

L’entitat anima els representants valencians del PP, PSOE i Compromís a traslladar un front unit a Madrid en favor de les reivindicacions valencianes, per a la qual cosa mostra el seu suport als acords polítics oferits pel president de la Generalitat, Carlos Mazón, sobre les necessitats de la Comunitat. El president dels Juristes, José Ramón Chirivella, també aplaudeix les cartes enviades pel líder del PSPV, Ximo Puig, als ministres sobre les necessitats de l’agenda valenciana, que incorpora aquesta qüestió, i demanen al dirigent valencià que mitjance amb el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños.

L’associació es va reunir amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón, el novembre passat, per citar-lo a “liderar l’agenda valenciana” a escala estatal, exigint la reintegració del dret civil valencià en la Constitució i la reforma del sistema de finançament autonòmic. Chirivella va demanar que Generalitat difonga la utilitat de tornar a disposar de lleis civils que possibiliten més llibertat per a fer, entre altres qüestions, testaments restringint els percentatges de les llegítimes, introduir causes de desheretament o afavorir la pervivència de les empreses familiars i les explotacions agràries valencianes.

Les conseqüències de la derogació

La reforma de l’Estatut d’autonomia impulsada pel popular Francisco Camps com a president de la Generalitat, aprovada el 2006, recull explícitament que la Generalitat procurarà la recuperació del dret foral valencià. L’Estatut va ser confirmat pel parlament espanyol sense advertir cap sospita d’inconstitucionalitat. En virtut d’aquest text, el parlament valencià va aprovar entre el 2007 i el 2012 les lleis de règim econòmic matrimonial valencià, de relacions familiars dels fills i les filles els progenitors dels quals no conviuen i d’unions de fet, que es van declarar inconstitucionals el 2016.

D’aquestes tres normes es van beneficiar els 250.000 valencians casats entre l’1 de juliol de 2008 i el 31 de maig de 2016, que mantenen el règim econòmic matrimonial de separació de béns; 15.000 parelles a qui se’ls continua aplicant la coneguda com a llei valenciana de custòdia compartida i les 15.000 parelles que conviuen com a unió de fet en el territori valencià i que mantenen efectes civils de què manquen les unions constituïdes a partir del 15 de juliol de 2016.

Les sentències del Tribunal Constitucional entenen que la modificació estatutària de l’any 2006 “no té cap rellevància competencial i buiden de contingut efectiu una sèrie de disposicions capitals de la norma bàsica, trivialitzant en última instància el mateix Estatut”. Les sentències que tomben les lleis no tenen caràcter retroactiu; és a dir, que no afecta els matrimonis ja elaborats, però a partir de la resolució els valencians es casen en règim de guanys –llevat que indiquen que volen el contrari en el moment de fer la unió– i les normes relatives a parelles de fet deixen d’estar en vigor.

Això implica que es manté el reconeixement de ‘parella de fet’, però que els integrants perden els seus drets, com ara l’ús de l’habitatge mort un dels membres. En el cas de la llei de custòdia compartida, la seua derogació significaria que, en cas de no haver-hi acord entre els progenitors –sempre salvaguardant l’interés del menor– deixaria d’estipular-se aquest règim per defecte, ja que la legislació estatal no té una normativa específica sobre custòdia compartida. La tendència en la major part dels jutjats és a atorgar la custòdia a la mare, amb règim de visites per al pare, malgrat que el Tribunal Suprem és cada vegada més favorable a la custòdia compartida.

En el cas de l’última llei, aquesta afecta a la regulació de les herències. Amb una capacitat pròpia podria modificar-se la redacció dels testaments, les anomenades ‘llegítimes’ i les causes de desheretament.

Etiquetas
stats