Javier Jiménez, biòleg: “L’Albufera ha salvat vides, la negació del canvi climàtic és una aberració”

“L’Albufera ha salvat vides, al Saler no hi ha hagut ni un toll”. El biòleg amb anys d’experiència en el Parc Natural de l’Albufera, Javier Jiménez Romo, s’ha expressat en aquests termes sobre la importància d’aquest ecosistema, no sols com a pulmó verd i nínxol de biodiversitat, sinó també com a amortidor en cas d’episodis de pluges fortes.

No obstant això, davant un fenomen tan extrem com el del 29 d’octubre passat es converteix també en el dipòsit de tots els residus que va arrossegar la barrancada en el seu camí destructiu pel barranc del Poio des de Xiva fins al llac mateix. Una situació que preocupa els experts i els ambientalistes per l’estat de deterioració en què ha quedat.

Tal com explica Jiménez, “el primer és el drama humà, que la gent puga anar recuperant a poc a poc les seues vides, però després caldrà fer una anàlisi detallada, perquè la quantitat de residus que han arribat ha sigut terrible, una mescla de vegetació, amb plàstics, fangs i residus perillosos que serà difícil de retirar”.

El biòleg comenta que “l’aiguat ha arreplegat tot el que ha arrasat al seu pas d’habitatges, fàbriques, naus industrials i vehicles i tot això ha acabat en els arrossars i en l’Albufera; si ja estàvem preocupats per la situació del llac abans de la DANA, ara ja és brutal”.

Sobre la possible contaminació de l'aigua o dels sediments, afirma que ja hi haurà temps per a estudiar els impactes quan se solucione el drama humà, però que s'intuïx que són de dimensions alarmants: “El principal i el que més preocupa són els plàstics i envasos amb medicaments i residus perillosos, per la seua dispersió i complexitat per a retirar-los. Serà el moment de planificar un reinicialitze complet, un pla de recuperació i d'acció específic per a tot el parc natural”.

Segons Jiménez, “necessitem l’Albufera, perquè ha salvat vides, com necessitem els rius i els barrancs, perquè tot forma part d’un sistema i tots formem part d’aquest sistema” i afig: “La negació del canvi climàtic és una aberració i la inacció davant el canvi climàtic és un problema molt greu. Si ho reconeixem, cal prendre mesures reals per a adaptar-se. Fa dècades que ens havien dit que un esdeveniment així es podia produir, els experts ja han dit que la Mediterrània està en l’ull de l’huracà”.

Eva Tudela és experta i representant d’Acció Ecologista-Agró, entitat que gestiona el Tancat de la Pipa, i comenta la seua primera impressió després de visitar la zona del port de Catarroja: “De moment, les séquies que van molt plenes desguassen en camps d’arròs i alguna també en l’Albufera. En un primer moment, això seria l’ideal, perquè, si porten olis o algun producte, és millor que es queden en la terra dels arrossars, que fan de filtre verd, i no vagen directament a l’Albufera. De totes maneres, els barrancs solten aigua cap a l’Albufera, alguns és cert que molt contaminada en la zona afectada de Paiporta, Sedaví i Alfafar. Per això, el que et trobes a la part nord del llac és una mar de canyes mesclades amb plàstics, perquè els residus orgànics es desfaran, però el plàstic no”.

Segons Tudela, el més complicat serà llevar els residus que no es veuen a primera vista, “com les taques d’oli d’algun cotxe, de refrigerants, suren per l’Albufera, perquè la quantitat és desbordant; si no es fa res, es convertirà l’Albufera en un femer líquid de residus urbans, sobretot plàstic i acompanyants”.

Per part seua, Ignacio Moncho, tècnic de la Fundació Assut, qualifica la situació del Parc Natural de “catastròfica, un desastre”, malgrat que encara no hi ha una valoració oficial i assegura que calcular les conseqüències és “complicat”, però, amb tot, assegura que és recuperable: “És un sistema reversible, amb una gran capacitat de resiliència, costarà temps, però caldrà fer-ho. El problema principal seran els residus sòlids, plàstics, metalls i tot el que ha arrossegat l’aigua, els sediments són més senzills d’eliminar mitjançant dragues”.