Pau interna temporal, 'new deal', mems i batalla cultural: així encaren els socialistes valencians la seua nova etapa

Els socialistes valencians han culminat aquest cap de setmana el seu procés de renovació al seu congrés extraordinari. El conclave, amb caràcter extraordinari, ha estat el XVII de la federació valenciana en 46 anys de partit, que marca l'inici d'una nova etapa: serà la primera vegada que tinguen una secretària general.

La ministra de Ciència, Innovació i Universitats i exalcaldessa de Gandia, Diana Morant, és la persona que pren els comandaments del partit després del comiat de Ximo Puig. Acompanyada per la direcció nacional, clau per aconseguir un acord que evitara un enfrontament a les primàries, la nova líder ha confeccionat aquest cap de setmana el seu equip. Aquestes són algunes claus del congrés celebrat durant tres dies a Benicàssim, l'inici del seu mandat:

Ací estem. Ha estat el lema del congrés, un homenatge a Vicent Andrés Estellés, el centenari del qual se celebra enguany. La figura del poeta valencià ha estat molt present al congrés, donant nom a espais i omplint discursos. “Ací em pariren i ací estic”, va enunciar l'exalcaldessa de Gandia al seu primer míting oficial. El públic va clamar “ací estem” quan la ministra va fer referència a les polítiques culturals de Vox a la Generalitat Valenciana. Va parlar de la “contrareforma legislativa” anunciada dijous passat i va citar la que anomenen llei de concòrdia, “impulsada pel vicepresident que diu que és orgullós nét dels que van guanyar la guerra”. “Doncs aquí hi són -va respondre Morant- els orgullosos néts dels que van perdre”. Els delegats es van posar drets en una sonora ovació. La Generalitat i les Corts Valencianes han refusat homenatjar el poeta, així que ha estat cosa del Govern central programar actes culturals, en un exemple d'aquesta acció de contrapès que han defensat.

Objectiu: 2027. El lema del congrés també és una declaració d'intencions. Després de perdre el govern autonòmic i nombroses alcaldies, els socialistes busquen el rearmament i no volen perdre un minut a preparar les següents eleccions autonòmiques. Totes les intervencions al congrés anaven en la mateixa direcció: presentar Morant com a candidata, construir un lideratge fort i establir el partit com a contrapès a les polítiques de PP i Vox. Ho va dir Pedro Sánchez al tancament: “Si ens mobilitzem, podem frenar la dreta i ultradreta a la Comunitat Valenciana i a Espanya el 2027”.

No hi ha guerra, no hi ha treva. És el congrés més tranquil que ha fet el partit. Potser perquè els deures estaven pràcticament fets. Es va pactar fa un mes un repartiment de poder equitatiu per evitar les pulsions fratricides del 1995. Tots, començant per Ximo Puig quan va decidir apartar-se, tenien al cap el gran trauma que va suposar la pèrdua del poder autonòmic. Sánchez va agrair “l'exercici de responsabilitat i unitat” a Alejandro Soler i Carlos Fernández Bielsa durant la seua intervenció. Morant ha elaborat una executiva integradora, encara que, com era lògic, es reserva el nucli dur. Amb tot, per a alguns socialistes la pau sembla una imposició: es mostren contents cap a fora, però un 20% dels delegats no van recolzar l'executiva. Algunes veus manifestaven que era un congrés a mig gas, recordaven la intervenció de Ferraz i van trobar a faltar un conclave com antany, amb discussió ideològica i marge de maniobra. El repte de Morant és mantindre aquesta pau passada la cita electoral, d'aquí a tres anys, per evitar que els damnificats es tornen contra ella.

Els alcaldes. El protagonisme dels dirigents locals és obvi en aquesta nova etapa. La meitat de l'executiva l'ocupen responsables dels ajuntaments, que seran una de les palanques del partit per fer oposició a PP i Vox. Són els més pròxims als militants i als ciutadans, uns perfils que van quedar en segon pla al partit mentre governaven al Consell.

Eduardo Zaplana. L'expresident de la Generalitat amb el PP va estar molt present al congrés. L'inici del judici del cas Erial aquest dijous, que ho asseu a la banqueta dels acusats, va ser la carta perfecta perquè els socialistes recordaren el passat dels populars. El PSPV recorda constantment que l'actual president, Carlos Mazón, va entrar a la política de la seua mà. Per això, i juntament amb les lleis presentades, Morant va afirmar: “Estem davant del pitjor PP d'Espanya: el PP de la Comunitat Valenciana de sempre”.

La guerra cultural. La “contrareforma” legislativa de PP i Vox, anunciada també dijous, va centrar gran part de les intervencions. Els socialistes veuen en les cinc lleis una amenaça i un intent de “reescriure” la història recent, “posa en valor la dictadura franquista”, “tornar a assaltar la radiotelevisió pública valenciana”, i rebaixar “els controls” contra la corrupció. Els van acusar d'atacar el valencià -a la tele i a la llei educativa- i van recordar que Carlos Mazón va pactar el govern amb un “maltractador” en referència al aleshores cap de Vox a la Comunitat Valenciana, condemnat per violència familiar. Als drets, van dir, seran “un dic de contenció”.

Dos Papes. “Durant un temps hem tingut dos secretaris generals, que és com quan hi havia dos Papes”, va fer broma Ximo Puig durant el seu discurs de comiat. L'exsecretari general, ja ambaixador d'Espanya davant de l'OCDE a París, va pronunciar un emotiu discurs en què va manifestar que no entenia la vida sense el partit. Va posar en valor el seu llegat i va demanar als que es queden a primera línia seguir lluitant per ell, contra el populisme i el pessimisme. “Obrim un cicle d'esperança combativa”, va dir, per elogiar Diana Morant. “Vos deixe en bones mans”.

New deal. L'expresident no ho pot evitar: és un socialdemòcrata de soca-rel. Per això el seu discurs de comiat va estar ple de referències als teòrics de capçalera i al programa de Roosevelt que va suposar una injecció econòmica sense precedents de l'Estat nord-americà. Va fer servir també aquesta referència en els seus discursos després de la pandèmia, on va demanar a la societat valenciana un acord de reconstrucció, actuar en solidaritat. Al congrés, Puig va anticipar un “nou acord” al si del partit que augura un nou acord per al país. Per combatre el populisme, va assenyalar, “hem d'anar a les causes del malestar. El futur depèn que donem amb la resposta”.

Aquesta gent de la qual vostè em parla. Qui són Compromís, Esquerra Unida i Podem? Els seus socis de govern durant vuit anys? No, les formacions que van perdre prop de 220.000 vots i van fer impossible la reedició d'una majoria progressista. A les jornades dels socialistes es va parlar prou de l'Acord del Botànic i dels seus èxits, amb la construcció de col·legis, la universalització de l'educació infantil i la fi de les privatitzacions sanitàries com a bandera, però amb prou feines hi va haver esment a les aliances progressistes que en el passat ho van fer possible i que, tal com va l'assumpte, seran necessàries per tornar a governar. Entre l'autocrítica, Puig es va referir a la pèrdua de vots dels seus companys com una de les causes que van impedir un tercer mandat -perquè els socialistes van millorar el resultat amb 200.000 vots més- i va advertir: “Quan l'electorat progressista es fractura, perdem tots”.

Donar a la Diana. Al congrés hi va haver marge per a unes notes d'humor. Es va repartir als militants xapes que dibuixaven l'emoji d'una diana, present a la imatge gràfica de l'esdeveniment. També alguna de “Perra Sánchez”, en al·lusió als mems que en origen va difondre la dreta i que els socialistes van resignificar. El president va obrir fa temps la via per al mem, conscient que l'humor també és camp per difondre les idees. La veda per a les bromes amb els noms la va obrir l'alcalde de Riba-Roja, Roger Raga, al fòrum municipalista amb la portaveu del Govern i ministra d'Educació, quan va dir que era una Alegria comptar amb un Pilar del partit. També el president del Congrés i alcalde de Cullera, Jordi Mayor, que va demanar de manera informal a Maria Jesús Montero, ministra d'Hisenda, que derogués les lleis de despesa i permetés als ajuntaments utilitzar els romanents de tresoreria. “Ens deus una paella”, va rematar.

Un festival indie. La playlist dels socialistes és prou coneguda: els agrada l'indie espanyol. Vetusta Morla, Love of Lesbian, La MODA. De vegades sona Zoo, com a la samarreta que va portar la nova secretària de relacions institucionals, Pilar Bernabé. Celebrat a Benicàssim, el congrés dels socialistes valencians bé podria ser la prèvia l'Arenal Sound. Aquesta vegada, seguint la línia festivalera han adoptat l'última dècada, va comptar amb una actuació en acústic de La Habitación Roja. És el grup de l'Eliana que va unir Pedro Sánchez i Diana Morant quan aquest es va presentar a les primàries, la seua catapulta a la presidència del partit i del Govern. Una altra picada d'ullet per tancar el congrés.