El súmmum d'un masclisme

D'entre totes les dones que a casa nostra pateixen diferències i injustícies socials, cal tenir molt present el col·lectiu de noies marroquines que van arribar a l'Estat Espanyol quan eren petites i han crescut aquí. Podríem dir que són triplement jutjades: 1) Per la societat de la que marxen, 2) Per la societat a la que arriben i 3) Per uns familiars que han de fer esforços veritablement profunds per tal de poder-les entendre i acompanyar, i que es converteixen en una mena de pont entre una cultura i l'altra, sovint amb pocs recursos (de tot tipus) d'origen i actuals. M'explico sense generalitzar: si una noia marroquina d'uns 20 anys que ha crescut i ha anat a l'escola aquí, té una família tradicional o de pocs recursos o amb altra feina i altres cabòries; i ella creix naturalment entre dues cultures que li són pròpies però que no l'acaben d'entendre, ha de fer molts, molts més esforços del que normalment imaginem. Els posen molts pals a les rodes i tenen pocs llocs on recórrer per posar-hi remei. Sovint no senten un suport real de la família (que lògicament els costa entendre aquest procés d'empoderament social femení), de la comunitat (que en molts aspectes està massa regida pels homes en un entorn on això ens costa d'assumir) ni de la societat que les acull (que tot i ser també la seva, a vegades les encasella en uns prejudicis insuportables i incultes o les observa amb una condescendència exasperant que fa que tinguin la sensació, molts cops reals, de què en el fons no les entenen). I la veritat és que aquest col·lectiu de dones necessita ajuda i tota la nostra atenció.

Ho pensat darrerament per una pàgina que he trobat a facebook i que he estat resseguint aviam qui la feia i per què. I ho confirmo: és el summum d'un masclisme covard i heretat que sembla ser l'única cosa que equivocadament dóna poder a qui la fa. La pàgina es diu LA VIDA DE MARROQUIES EN ESPAÑA, agrada gairebé a 10mil persones i es dedica, sistemàticament, a insultar dones marroquines que viuen a Catalunya. Les acusa de coses absurdes i espantoses que tenen sempre a veure amb el sexe i els altera profundament la vida (perquè arriba a la seva comunitat, i a vegades, fins i tot, a les seves famílies) i vulnera el seu dret a la intimitat. La pàgina està plena de fotografies de noies joves de la perifèria de Barcelona, amb els seus telèfons reals i al dessota frases com aquestes: “Soy una putilla de las que cobran por el servicio. Pero no te preocupes .por q te voy acer buen precio”; o aquest altre: “Se llama latifa tiene 19 años es de santa coloma, barcelona. le gusta que le chupan el culito .y no lo hace gratis ehh .por cada servicio te cobra 25 euros mas IVA”; aquest : “Esta es una puta k no respeta el islam como muchas mas...y pos supuesto k es puta pero de las profesionales 'digo en la cama' lo da todoo toditoo gratis”; aquest altre: “Me llamo entisar esta ves k os parece mi hijab jaja i el pirsing ajajjaja soi muy warra y putilla soy de barcelona me dsbirgaron con dedos ajjaja comenta donde vivis y os agrego, estoy muyy catxonda”; o aquest últim exemple que hi ha sota una fotografia d'una noia que fa un petó a un noi: “kon su novio bueno tiene muxo novios esta es amina de terragona sus padres estas super orgullosos d ver esta foto en facebok...”. Algunes fotos són reals, altres falses. Però els telèfons que publiquen són sempre els de debò. Conec algunes d'aquestes noies, sé el trasbals que això ha suposat a les seves vides. I fins i tot en sé d'algunes que han anat a denunciar la pàgina als mossos i els han dit que ells no poden fer res, que ho denunciïn a facebook. Jo ho he fet, però després d'investigar-ho, m'han escrit de facebook per dir-me que aquesta pàgina no fa exclusió per gènere, no provoca l'odi i no és racista.

No hi estic d'acord. Insultar les dones amb referències sexuals és més antic que la sopa de pà. Allò de què als homes els fa mascles i a nosaltres en fa putes, es reprodueix, vergonyosament, a totes les cultures. Que un grapat de joves marroquins es dediquin a insultar les seves compatriotes perquè el que tenen és un poder masculí heretat que mai no s'han qüestionat i que no és d'ells per un dret legítim, no només és patètic de cara a les dones sinó per ells mateixos. Però que la nostra societat pensi que aquest col·lectiu té els mateixos drets que, posem per cas, jo, és el summum de la ignorància, el menyspreu a un masclisme que ens sembla normal i el classisme. És evident que elles soles no se'n podran desfer, d'acusacions com aquestes que posen en risc el complicadíssim equilibri en què viuen entre dues cultures. No entenc per què ens costa d'entendre.