L'anomenat “poder taronja” de Ciutadans res té a veure amb la Revolució Taronja de 2004-05 d'Ucraïna, però tots dos moviments coincideixen en el color, la qual cosa no és intranscendent. Els 25 diputats al Parlament de Catalunya que han obtingut Albert Rivera i Inés Arrimadas, el passat 27 de setembre, faran història en els comicis autonòmics catalans, després d'aquells tres diputats que va aconseguir aquest partit fa deu anys. Però on resideix el seu poder? D'on li ve aquest poder? Què representa Ciutadans?
El partit de Rivera des dels seus inicis sempre s'ha nodrit d'uns votants procedents del PSC i del Partit Popular, cosa que pot semblar una incongruència des del punt de vista ideològic. Però no ho és. El germen que va afavorir a la creació del partit d'Albert Rivera es remunta a escenaris polítics catalans dels anys 1993 i 1996. Què va passar al 93 català? De la mà de Félix Pérez Romera, exmilitant d'esquerres, crea l'Associació per la Tolerància, que defensava i defensa el bilingüisme en totes les institucions públiques i escolars, amb un clar distanciament del moviment nacionalista. Va voler provocar canvis en el si del PSC de Joan Raventós en relació a la seva vinculació catalanista i en no aconseguir-ho, crea el partit Izquierda por la Tolerancia Lingüistíca el 1995, per tal de presentar-se a les eleccions del Parlament de Catalunya. Finalment no es va presentar i va ser Aleix Vidal Cuadras, qui es va emportar 17 escons al capdavant del Partit Popular català. Félix Pérez Romera va ser un dels intel·lectuals que va impulsar anys més tard el partit Ciutadans, conjuntament amb catorze intel·lectuals més.
D'altra banda, un altre germen tan o més important que aquest que acabem d'esmentar, es troba al Foro Babel, constituït el 1996, pel catedràtic Francesc de Carreras i Félix de Azúa, entre d'altres, per debatre la reforma de la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya. Tant Francesc de Carreras com Felix de Azúa, també van impulsar els manifestos que van donar lloc a la creació del partit Ciutadans a Catalunya. És més, Francesc de Carreras va ser d'alguna manera el mentor de Rivera per al seu ràpid ascens en el nou partit. Per què expliquem aquests antecedents del partit taronja? Perquè en el fons segueix sent un enigma la base ideològica en què es mou aquest partit, tenint en compte que va néixer gràcies a intel·lectuals que procedien de diversos partits, però molts d'ells situats a la esquerra catalana, amb un llaç comú: en contra del nacionalisme de Convergència. En canvi, algunes propostes del seu ideari recorden al Partit Popular, per tant, no és d'estranyar que sigui capaç d'aglutinar vots socialistes i del PP a l'uníson, però sempre com a barrera, com a dic de contenció al sobiranisme.
La clau del seu missatge sempre ha estat defensar el castellà en organismes públics i culturals a Catalunya i la Constitució al llarg d'aquests deu anys, Ciutadans ha tingut el segell de ser un partit no nacionalista a una Catalunya cada vegada més nacionalista, per això, no seria banal dir que el vot que ha recollit en les últimes eleccions catalanes ha estat en base a aquesta clau i per aquesta clau nacionalista, restant vots al PP de García Albiol i també el PSC d'Iceta. El vot català que han recollit no ha estat pel seu programa, sinó per la seva deriva antinacionalista. Albert Rivera podrà aconseguir el mateix en les eleccions generals del 20 de desembre? L'escenari és molt diferent i per tant, en cap moment comparable.
El poder ara es nodreix de colors, els ascendents en el panorama espanyol són el morat d'Iglesias i el taronja de Rivera. El taronja a Catalunya ha estat un no rotund al procés sobiranista català, el taronja a Espanya serà una defensa a ultrança de la Constitució, de la mateixa manera que fa el Partit Popular de Rajoy.
Per tant, seguirem movent-nos en clau nacionalista, llevat que es produeixi un canvi i es debatin els programes electorals. El perill rau en què el sentiment identitari domina les eleccions, sigui un nacionalisme català o espanyol, i el ciutadà acaba per no saber a qui vota en realitat. Si no com s'entén que el conegut “cinturó roig” de Barcelona s'hagi tornat més taronja? Ha estat un vot puntual i a favor del NO al secessionisme català, i Albert Rivera ho sap. Una altra cosa és que el PP de Rajoy estigui en hores baixes i vulgui aprofitar-ho Rivera. I, per acabar, els quinze intel·lectuals que van crear el partit Ciutadans només pretenien presentar-se a les eleccions del Parlament de Catalunya i segurament no van imaginar-se fa deu anys que el partit acabaria a Madrid. D'això només és responsable Albert Rivera.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
