Claus del revés judicial al veto de Mazón als estudis de Medicina en la Universitat d’Alacant per a beneficiar les privades

La batalla del PP per vetar els estudis de Medicina en la Universitat d’Alacant (UA) es remunta al 1996, quan el president llavors Eduardo Zaplana va entregar la formació dels metges a la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx, el gran projecte del PP per a contrarestar la UA. Dilluns, quasi tres dècades després, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha dictat una sentència que comença a posar fi a la batalla per la Facultat de Medicina de la UA. La decisió de la secció quarta de la Sala contenciosa administrativa de l’alt tribunal autonòmic no s’estalvia missatges a l’Advocacia de la Generalitat, controlada per l’actual president Carlos Mazón, per la decisió de retirar la seua personació en el marc del recurs de la UMH d’Elx contra el decret del 2022 de l’anterior Consell del Pacte del Botànic, presidit pel socialista Ximo Puig, que autoritzava els estudis de Medicina en la UA. Mazón seguia així la senda del seu mentor polític, condemnat fa poc a més d’una dècada de presó per corrupció, en la guerra contra el grau de Medicina a Alacant. I l’última fase de la contesa suposa una severa garrotada per als populars.

La sentència, el ponent de la qual ha sigut el magistrat Miguel Ángel Narváez Bermejo, arriba a afirmar que l’informe dels serveis jurídics de la Generalitat que justificava el seu aplanament (el terme jurídic que al·ludeix a la retirada d’una part en un procediment contenciós) té “escassa raó”. Així doncs, el TSJCV “no comparteix ni els raonaments ni les conclusions d’aquest dictamen”. El mateix informe de l’Advocacia de la Generalitat reconeixia que “manca d’elements de judici suficients” i estava armat amb “simples conjectures”, recorda la sentència.

La UMH d’Elx va recórrer contra el decret del Pacte del Botànic al·legant una sèrie de pretesos vicis de nul·litat, com ara l’absència d’un informe preceptiu i vinculant sobre la necessitat i la viabilitat del títol, de l’anàlisi de l’impacte econòmic de l’autorització de la implantació dels estudis, la “insuficient i incorrecta” acreditació de la disponibilitat de centres i institucions sanitàries per a la formació pràctica dels alumnes i de la motivació de la “necessitat o procedència” de la implantació d’un nou grau de Medicina en la UA, entre altres arguments jurídics.

Una llarga llista d’al·legacions que la sentència, que no és ferma, desmunta de pla. Això és perquè el Consell de Ximo Puig i la UA tenien “tots” els informes preceptius favorables per a oferir el grau de Medicina a Alacant. Començant per l’informe favorable de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (Aneca, pel nom en castellà), amb la “constància inequívoca” que la proposta de títol complia la normativa.

La sentència repassa els convenis subscrits per la UA amb la Conselleria de Sanitat i amb centres sanitaris de la província d’Alacant. No obstant això, l’informe de l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (AVAP) del 2019 és el que analitza en més profunditat el rerefons de la batalla entre els governs del PP i la UA pels estudis de Medicina: el benefici gens dissimulat per a les universitats privades en limitar el grau a la UHM d’Elx.

L’AVAP ressenyava en el seu informe –reproduït profusament en la sentència– que l’oferta prevista del grau de Medicina en la UA era inferior a la de la UMH d’Elx. El mapa dels estudis de Medicina resulta especialment cridaner: a la província de València hi ha quatre facultats de Medicina (tres de privades i només una de pública), amb una oferta total de 560 places per curs, segons les dades de l’AVAP del 2019. A la Universitat de València, la llista d’espera superava els 3.000 estudiants. A la província de Múrcia, limítrofa amb Alacant, una de les facultats és pública (amb 200 places) i una altra, privada (90 places).

Més de 1.000 estudiants sense plaça en la pública

La UA ofereix 75 places per curs, mentre que la UHM d’Elx manté la seua oferta de 130 places. La ràtio d’estudiants de Medicina de nou ingrés en universitat pública per població és d’una plaça per cada 8.200 habitants. I a la província d’Alacant la ràtio es dispara a una plaça per cada 14.200 habitants, cosa que, “almenys en part”, justificaria, segons l’AVAP, la implantació del títol en la UA. A més, a Alacant, amb un únic títol en la UMH d’Elx, la llista d’espera de sol·licitants d’una plaça en Medicina que es quedaven sense possibilitat d’accés era superior al miler d’estudiants.

A més, el territori valencià tenia una de les ràtios de metges especialistes per cada 100.000 habitants més baixa de tot Espanya (amb 5,27 davant de la nacional de 5,66). Després de la pandèmia de la Covid-19, “hi havia raons sobrades d’oportunitat i necessitat social que reiteren en els últims anys la necessitat de dotar de més professionals el sistema públic sanitari i, per tant, requereixen l’ampliació de l’oferta de places en els estudis de grau de Medicina”, afirmava l’informe de l’AVAP.

D’altra banda, la Conferència General de Política Universitària, en la reunió del 22 de desembre de 2021, també va destacar l’“existència d’una forta demanda social” per a augmentar l’oferta de places del grau de Medicina, “d’acord amb una distribució autonòmica i estatal adequad”.

L’AVAP va presentar el 2019 un informe favorable al títol de Medicina en la UA, pel fet de concloure que l’oferta de places en relació amb la demanda de l’entorn socioeconòmic era “adequada”, així com el personal docent previst. La relació entre la demanda i el nombre de places oferides en les universitats públiques valencianes en idèntiques titulacions i similars era “proporcionada” i la taxa de graduació prevista era “correcta”. Finalment, els recursos de la UA per a afavorir l’ocupabilitat dels futurs diplomats eren “adequats”. D’altra banda, l’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut va dictar el 2022 el seu informe definitiu favorable.

“Tots” els informes favorables a la UA

En definitiva, “tots” els informes “al·ludeixen a la suficiència de recursos i a l’absència d’increment de despesa que supose l’autorització de la nova titulació de Medicina”. No augmenten els costos per a la UA: “la major part del professorat ja presta els seus serveis en altres facultats de la Universitat com la de Ciències de la Salut”, recorda la sentència.

La secció quarta de la Sala contenciosa administrativa del TSJ-CV conclou que la nova Facultat de Medicina de la UA, defensada en aquest procediment pel lletrat José María Baño, “complia” tots els requisits “imprescindibles” de qualitat, professorat, infraestructures, plans de docència, recursos econòmics, mitjans i hospitals on dur a terme les pràctiques dels estudiants.

Per a “tancar el cercle de totes les raons i argumentacions favorables” a la validesa del decret, rebla la sentència, “com mostra de l’èxit de la nova titulació”, els magistrats del TSJCV al·ludeixen a la “demanda elevada” dels estudis de Medicina en la UA “com a segona titulació més sol·licitada de la Comunitat Valenciana” que, a més, “no ha suposat un descens” en la matriculació en la UHM d’Elx, pel fet d’ocupar-se “totes les seues places oferides i no quedar lliures o vacants sense cobrir”, tot i que la nota de tall de totes dues facultats és “altíssima”.