Els correus de la CHJ que tomben les faules del PP: la Generalitat va tardar 3 hores a llançar l'alerta després del primer avís del risc en Forata

Un dels mantres més repetits des del PP per a tractar de desviar la seua responsabilitat en la gestió de la DANA durant el 29 d’octubre passat és que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va obrir les comportes de la presa de Forata i no va avisar els municipis aigua avall.

Una afirmació de les files populars que inclou dues faules. Segons la documentació recaptada per elDiario.es, és fals que la CHX no alertara de l’alleujament de la presa i a més és fals també que siga l’organisme responsable d’avisar les localitats afectades. A més, les comportes de la presa romanien obertes dies abans del 29 d’octubre, ja que estava al 14% de la seua capacitat i només es va desguassar quan va arribar al nivell dels sobreeixidors, situació que la CHX va advertir dues vegades amb una hora de l’antelació a la Generalitat.

Segons el Pla Especial davant del Risc d’Inundacions, el seguiment dels barrancs i els llits menors ha de fer-se a través de la informació subministrada pels municipis i els serveis d’intervenció desplegats en el territori (Guàrdia Civil, Servei de Bombers Forestals de la Generalitat, Policia de la Generalitat, agents mediambientals…), que el Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) de la Generalitat ha de coordinar per a prendre les mesures pertinents.

A més, segons el mateix document, en situacions 2 d’emergència, les funcions de la Confederació en el Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi), com a membre del grup de seguiment del risc, són, textualment “l’evolució de cabals i situació d’embassaments en grans rius i, en cas d’activar-se un Pla d’Emergència de Presa, proporcionaran informació sobre els riscos d’aquestes, assessoraran el director del Pla [la consellera de Justícia, llavors Salomé Pradas] en l’adopció de les mesures de protecció a la població i vetlaran pel compliment del que s’estableix en el Pla d’Emergència de la Presa corresponent”.

Per part seua, correspon al CCE “coordinar tota la informació” i, entre altres funcions, “mantindre informats els municipis d’augments, previsibles o notificats per altres organismes, en els llits del seu terme municipal” i “determinar, en funció del tipus i la gravetat de l’emergència les mesures de protecció a la població que hagen d’adoptar-se; determinar els recursos humans i materials que han d’assignar-se a cadascuna de les possibles localitzacions de l’emergència en la Comunitat Valenciana, establint les prioritats d’actuació que estime oportunes”.

En aquest marc, la CHX va enviar dos correus a Emergències de la Generalitat en què alertava del risc en la presa de Forata i, per extensió, en el riu Magre. En concret, a les 16.44 va remetre el missatge següent via correu electrònic: “L’embassament de Forata presenta una tendència creixent en la seua cota. Si es manté aquesta evolució, hi ha la possibilitat que s’arribe a la cota de vessament en algun moment durant la pròxima hora, cosa que es comunica als efectes oportuns”.

Tan sols uns minuts més tard, a les 16.55, la CHX envia el correu següent al CCE: “Es comunica que en la pròxima hora es preveuen cabals superiors a 1.000 m³/s en el riu Magre per l’alleujament de la presa. Les poblacions següents es poden veure significativament afectades pel riu Magre: Montroi, Real, Alfarb, l’Alcúdia i Algemesí. Aquests cabals s’incorporen al riu Xúquer a Algemesí. Es continuarà amb la vigilància de l’embassament i es comunicarà qualsevol canvi significatiu”.

Malgrat aquest avís, els alcaldes de Montroi, Real i Alfarb han assegurat a elDiario.es que no van rebre cap comunicació d’Emergències de la Generalitat, si bé expliquen que al voltant de les 15.20 van caure totes les comunicacions a conseqüència del temporal. El d’Algemesí també va denunciar en el seu moment l’absència d’informació. Amb tot, quan es van restablir, no els van arribar els avisos d’aquell dia, ni tan sols la convocatòria a una reunió telemàtica que des del CCE es va convocar per a les 18.45 del 29 d’octubre pel risc de col·lapse de la presa.

Sobre això, fonts d’Emergències contradiuen els alcaldes i mostren l’avís que es va llançar per xarxes socials a les 17.41 amb l’alerta hidrològica en els rius Magre i Xúquer, però els responsables municipals insisteixen que no van rebre cap informació. Amb tot, el mateix avís d’Emergències demostra que va rebre la informació de la CHX i que eren els responsables de traslladar-la als municipis.

El correu següent de la CHX a Emergències de la Generalitat es va produir a les 17.56: “Bona vesprada, l’embassament de Forata ha començat a vessar i es preveuen cabals superiors a 1.000 m³/s en el riu Magre”.

Malgrat tots aquests advertiments, Emergències de la Generalitat va enviar el missatge d’alerta a la ciutadania a les 20.12, un missatge que es va enviar pel perill de trencament de la presa de Forata i no per la situació del barranc del Poio.

Tots aquests correus formen part dels 194 missatges amb diferents avisos i alertes remesos per la CHX al CCE durant tota la jornada del 29 d’octubre. Com va informar aquest diari, només en el període que va des de les 14.30, quan el president Carlos Mazón va estar en un dinar en què va oferir la direcció de la televisió pública a una periodista valenciana, fins a la seua arribada al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) passades les 19.30, el Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) de la Generalitat va rebre un total de 62 avisos procedents del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) de la Confederació. Es tracta de diferents situacions vinculades amb la DANA, com la superació de llindars en cabals i en pluviòmetres. Quan se superen aquests límits, el sistema genera de manera automàtica un avís que es remet al CCE, en què se situa Protecció Civil.

Pel que fa al barranc del Poio, dels 62 avisos, va haver-hi correus informatius a les 16.37, a les 16.50 per superació de llindars en els pluviòmetres de Xiva; a les 16.57 i les 17.02 pel cabal de la rambla del Poio a Riba-roja; a les 17.27 per les precipitacions a Xiva; a les 17.57 de nou per la rambla del Poio a Riba-roja; i a les 18.28 de nou per fortes pluges a Xiva. A les 18.43, la Confederació va enviar l’últim avís mitjançant el sensor situat en el barranc, a l’altura de Riba-roja, que ja registrava 1.686 metres cúbics per segon, cosa que va propiciar que la força de l’aigua arrossegara el sistema de mesurament i, amb tot, l’alerta no es va enviar als ciutadans fins a les 20.12, una hora i mitja més tard. En total, el Govern valencià va rebre set avisos per pluges torrencials en el barranc del Poio (Riba-roja) i a Xiva. Totes aquestes dades estan disponibles en temps real en la web de la CHX.

Igualment, el CCE va emetre una alerta hidrològica que va mantindre activada tota la jornada en la primera crescuda del barranc del Poio que es va produir cap a les 12.20.

Contràriament al que es pregona des de les files del PP en les últimes setmanes, la CHX no és l’única responsable en el mesurament dels cabals dels barrancs, sinó que el seu sistema SAIH és una part més de tot l’engranatge. Segons el Pla d’Inundacions, el seguiment dels barrancs i els llits menors ha de fer-se a través de la informació subministrada pels municipis i els serveis d’intervenció desplegats en el territori (Guàrdia Civil, Servei de Bombers Forestals de la Generalitat, Policia de la Generalitat, agents mediambientals), que el Centre d’Emergències ha de coordinar per a prendre les mesures pertinents.

Com va informar aquesta redacció, el dia 29 d’octubre, el coordinador de l’operatiu d’inundacions, el Consorci Provincial de Bombers de València, va enviar quatre unitats de bombers forestals a controlar les escales, és a dir, els cabals del barranc del Poio i del riu Magre a Xiva, Alzira, Requena i Utiel. En concret, a les 12.56 del dia de la DANA es va enviar la primera unitat amb seu a Bunyol a mesurar el cabal del llit del barranc de Poio a l’altura de Xiva. A les 13.01, la unitat amb seu a Alzira es va enviar a prendre mostres del riu Magre al pas per Carlet; a les 14.00 la unitat de Requena es va traslladar a la pedania d’El Pontón, per on també passa el Magre, i a les 15 la unitat de Sinarques va rebre ordes per a mesurar el Magre al pas per Utiel. A aquestes hores, tots aquests municipis ja patien inundacions importants.

Les dades recaptades per aquestes unitats de bombers forestals van haver de ser remeses al Centre de Coordinació d’Emergències, tal com mana el protocol. A les 19.30, els bombers forestals van ser retirats per la direcció d’Emergències, segons van criticar els sindicats i bombers a títol particular en xarxes socials.