El consum d’‘amfetes’ no eximeix de la responsabilitat penal pel saqueig de 23,6 milions del cas Emarsa

Anar fins a les orelles d’amfetamines no eximeix de la responsabilitat penal en una causa per corrupció com el cas Emarsa, en què uns quants responsables de la depuradora de València, tots nomenats pel Partit Popular, van saquejar com ionquis del diners fins a 23,6 milions d’euros. L’exdirector econòmic i financer de l’Empresa Metropolitana d’Aigües Residuals (Emarsa), Enrique Arnal, va ser condemnat a huit anys i sis mesos de presó i a 20 anys d’inhabilitació absoluta per prevaricació, falsedat en document oficial i mercantil i malversació de cabals públics. En el recurs de cassació que va presentar Arnal contra la sentència de l’Audiència Provincial de València que el va condemnar, l’exdirector econòmic i financer d’Emarsa reconeix que durant el descomunal saqueig “consumia de manera continuada drogues d’abús”, concretament amfetamines. 

La sentència del Tribunal Suprem (TS), a què ha tingut accés elDiario.es, rebutja el consum de drogues com a circumstància atenuant i retrau l’exresponsable d’Emarsa que “no va reconéixer els fets (...) i tampoc consta que haja aportat un acte de col·laboració amb la justícia que puga considerar-se rellevant”. 

Enrique Arnal, fill dels propietaris de Pirotecnia Arnal, va aterrar en l’empresa pública provinent de l’extinta Unió Valenciana (va ser regidor a Montcada). La seua dona Eva María Marsal Gil ha sigut condemnada a dos anys i tres mesos de presó per un delicte de malversació de cabals públics (el TS l’ha absolta del delicte de falsedat documental).   

Arnal va aportar al tribunal una “pericial mèdica que acredita la drogoaddicció” però el TS considera que “no s’ha acreditat l’existència d’una addicció greu, ni tampoc una alteració rellevant de la seua capacitat cognitiva o volitiva”. L’exdirectiu d’Emarsa consumia amfetamines “de manera continuada”, però no ha demostrat que “tinguera cap patiment que implicara una disminució rellevant la seua capacitat per a comprendre la il·licitud de la seua conducta o d’ajustar el seu comportament a aquesta comprensió”, segons indica l’extensa sentència, de 834 pàgines. 

El Tribunal Suprem considera que la seua addicció a les amfetamines no era prou greu per a condicionar la seua conducta. “Els informes pericials mèdics no es refereixen a una afectació profunda de les seues facultats que justifique una disminució de la seua capacitat de culpabilitat”, conclou la sentència. El TS “no ha trobat la relació necessària entre el consum de drogues i els fets comesos, molt allunyats de la situació de compulsió en què poguera trobar-se en algun moment una persona que patisca una addicció greu a les drogues”.

Els magistrats recorden a Arnal que no sols va romandre drogat en el seu càrrec de director econòmic, “sinó que era administrador de dues empreses pròpies, sense que en cap d’aquests casos, i excloent els fets delictius comesos en benefici propi, conste que exercitara aquests càrrecs de manera ineficient”. 

La sentència, tal com va informar aquest diari, manté les penes màximes als principals capitostos del saqueig, que també s’enfronten a severes responsabilitats civils, com ha establit el Tribunal de Comptes. La sentència del Tribunal Suprem desglossa detalladament el tremend saqueig que els condemnats van efectuar sense miraments en la depuradora. Així doncs, recull els episodis més escandalosos, com la manipulació dels llots, els nombrosos viatges familiars d’uns quants condemnats a l’estranger o la contractació de prostitutes amb fons de l’empresa pública.  

Els pagaments a les prostitutes, de nacionalitat romanesa, es van camuflar com a serveis de traducció. En la sentència també figuren els nombrosos viatges a Romania, on la trama tenia part de la seua branca exterior. Unes quantes dones de nacionalitat romanesa apareixen vinculades a les graelles de despeses que detalla la sentència en desenes de fulls. “Les persones de nacionalitat estrangera que apareixen (...) no tenen cap relació professional amb l’empresa pública Emarsa”, assenyala la sentència.   

El Tribunal Suprem tanca així un dels pitjors casos de corrupció que ha afectat el Partit Popular valencià. En total, els malfactors van cisar 23,6 milions d’euros.