La CIA va formar la Brigada Política Social: va entrenar Conesa, durant dos mesos, en sabotatge i anticomunisme a Washington

El policia Roberto Conesa Escudero, amb el número de placa 2486 i nou domicili al carrer del Comandante Fortea de Madrid, era en la dècada del 1950 un dels agents més actius de la Brigada Política Social després d’haver acumulat una vintena de felicitacions i premis en metàl·lic per les seues activitats d’infiltració en l’oposició democràtica al règim de Franco.

L’escriptor i exministre de Cultura Jorge Semprún va ser durant aquells anys un activista clandestí del PCE enviat des de França, experiència portada al cinema per Alain Resnais l’any 1966 amb La guerre est finie. Semprún, que no va caure mai a les mans de Conesa ni els seus homes de la Brigada Política Social (sí que ho van fer, entre molts altres, dirigents comunistes, com Simón Sánchez Montero), aventura una explicació sobre la tètrica faena de la policia política: “La policia franquista, la policia de Conesa, era una merda, diguem-ho clarament”, escriu en Autobiografía de Federico Sánchez (Planeta, 1977). Per a Semprún, la Brigada Política Social –“capaç de treballar únicament a força de confidents i pallisses”– només “era eficaç per a controlar els vells militants amb antecedents, tots ells eixits de les presons”.

La llista tan llarga de felicitacions i de premis d’aquella dècada que figuren en l’expedient de Conesa es va veure entelada per un fracàs ben sonat del policia arran de les detencions del desembre del 1957 i del gener del 1958 d’un grup de joves que havien viatjat al Congrés de la Joventut de Moscou. Alguns dels estudiants, com Javier Pradera, eren descendents de famílies del règim i, malgrat les proves tan aclaparadores en contra seua, van ser absolts. 

“Conesa, com a imatge genèrica, multiforme, personificació de la Brigada Social, vaga confusament, a l’aguait, per la geografia de Madrid”, escriu Semprún, que també narra en Federico Sánchez se despide de ustedes (Tusquets, 1993) una trobada quan era ministre de Cultura amb diversos expolicies de la BPS, entre ells el comissari Manuel Ballesteros, “reputat especialista en informació sota tots els règims”.

Una carta de l’històric cap de la BPS Saturnino Yagüe exalta la tasca de Conesa, “portada amb un gran sacrifici personal, que es desenvolupava per la seua iniciativa pròpia, dirigint-la i duent-la a terme, fins i tot amb la instrucció de les diligències corresponents de cada servei”. Era tan gran la frenètica activitat del policia que “la seua tasca excedia la de cap de grup”, assegura Yagüe en una carta sobre Conesa, que, després de l’entropessó per les detencions de Pradera i els seus companys, va travessar la bassa gran i va capgirar la seua carrera. 

L’expedient de Conesa, a què ha tingut accés eldiario.es, confirma que la Brigada Política Social, en l’òrbita de la Gestapo nazi durant la postguerra, també va ser ensinistrada per l’agència d’espionatge nord-americana arran dels pactes en matèria militar, econòmica i de seguretat signats l’any 1953 entre els Estats Units i el règim del general Francisco Franco.

El 5 de desembre de 1957, el cap de la Brigada Política Social, Vicente Reguengo, i un alt càrrec de la Direcció General de Seguretat, viatgen als Estats Units, convidats per la CIA, per rebre orientació sobre els “mètodes, el material i les tècniques d’investigació policial que s’empren allà”, segons consta en l’expedient de Reguengo, custodiat a l’Arxiu del Ministeri de l’Interior a Madrid i consultat per aquest diari. La visita, aprovada pel ministre Camilo Alonso Vega, va ser una invitació del Govern dels Estats Units, presidit llavors pel republicà Dwright D. Eisenhower.

El policia Roberto Conesa va fer, segons consta en l’expedient oficial, un “curs de capacitació” de la CIA l’any següent de la visita del seu cap als Estats Units. El viatge a Washington, catalogat com a missió d’assistència tècnica a l’estranger, va durar dos mesos, en què Conesa va ser ensinistrat per la CIA en “sabotatge i anticomunisme”, segons dos documents oficials diferents signats pel policia i que consten en el seu expedient.

El comissari de la Brigada Política Social de Barcelona Juan Creix també va viatjar als EUA per rebre cursos d’especialització policial sobre anticomunisme per part de l’FBI, des del 13 de gener de 1958 fins a mitjan març, segons explica el periodista Antoni Batista en La carta, historia de un comisario franquista (Debate, 2010). Els serveis secrets nord-americans van formar aquell any uns quants caps destacats de la Brigada Política Social, que combatien feroçment un mateix enemic comú: l’esquerra comunista al sud d’Europa.

Conesa havia rebut, quatre anys abans del seu viatge a Washington, la Medalla d’Or de l’Orde de Homayoun que atorgava el xa de l’Iran, llavors un altre aliat anticomunista. Després de la formació amb la CIA, l’any 1959 al policia li concedeixen tres mesos de llicència sense sou i, més tard, una excedència “per a atendre uns interessos particulars i familiars”, i obté permís per a “resoldre assumptes propis a San Juan de Puerto Rico (els Estats Units)”, segons figura en la documentació del seu expedient. “El viatge haurà de fer-lo com a particular”, apunta un responsable de la Direcció General de Seguretat.  

L’any que va triomfar la revolució cubana a pocs quilòmetres de la frontera estatunidenca, Conesa va bolcar la seua experiència en la Brigada Política Social i en la formació que li havia oferit la CIA en la “policia del dictador dominicà Leónidas Trujillo”, assegura el periodista Gregorio Morán en un dels lliuraments del seu reportatge en Diario 16. Morán hi al·ludeix a l’exespia franquista Luis M. González Mata, autor de Cisne, yo fui espía de Franco (Argos, 1977), que va substituir Conesa a la República Dominicana. El 1960, “havent desaparegut les causes que havien motivat” l’excedència, Conesa torna al Servei d’Informació de la Policia, encara que perd 1.221 punts en l’escalafó (una decisió contra la qual Conesa batallarà en el Tribunal Suprem durant anys). 

La dècada del 1960 serà per a Conesa una època d’activitat intensa a Europa (fonamentalment a Ginebra i a Brussel·les) i la persecució del PCE perdrà una mica de pes en el seu currículum contra ETA i les naixents organitzacions de l’esquerra radical escindides del Partit Comunista. L’any 1963, el ministre de Marina, Pedro Nieto Antúnez, pròxim a Franco i a Carrero Blanco, li concedeix la Creu al Mèrit Naval de segona classe pels “excel·lents serveis prestats a la Marina Mercant”. Dos anys després, ja inspector de primera classe, Conesa rep sengles premis per haver detingut membres de l’organització Forces Armades de la III República i del PCE, uns mesos després.

El 1966 deté uns quants membres del PC m-l (“facció pro Xina”) i enceta, d’aquesta manera, la seua especialitat en els grups situats a l’esquerra del PCE que centrarà la seua activitat fins que es jubilarà. Dos anys després va obtindre tres felicitacions i premis en metàl·lic per operacions contra ETA, una altra de les seues especialitats, i l’any 1969 va ser designat docent de l’Escola de Policia.

Roberto Conesa va ser condecorat, l’any 1967, amb la Creu al Mèrit Policial amb distintiu roig. En aquella època al seu sou base de 28.800 pessetes es van afegir medalles i complements, algun per “especialitat i risc alt”, que li feien augmentar la nòmina fins a 105.740 pessetes (el 1971, una vegada resolt el contenciós en el TS per l’escalafó, va arribar a cobrar 246.456 pessetes). Vidu de la primera dona, Conesa es casarà amb María del Carmen Ferrero Gil (que va rebre una Creu al Mèrit Policial amb distintiu blanc l’any 1974, segons el Butlletí Oficial de l’Estat).

L’any 1968 passa de la Secció de Coordinació Operativa i d’Enllaç a dependre directament de la Secretaria del Director General de Seguretat fins que el 1973, ja comissari de segona classe, Conesa és nomenat cap de la Brigada de Vigilàncies Tècniques del Servei d’Assumptes Especials de la DGS. 

El comissari Roberto Conesa protagonitza al principi de la dècada del 1970 innombrables operacions contra el FRAP i contra ETA, entre altres grups de l’esquerra radical. El 1974, la DGS el designa per representar-la en l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics del Centre Superior d’Estudis de la Defensa (CESEDEN) i el 18 d’abril d’aquell any arriba a cap de la Brigada Central de la Comissaria General d’Investigació Social.

El comissari Conesa té, segons els seus superiors, “qualitats i condicions adequades” per al lloc. Des que ingressà en la policia franquista, en la postguerra immediata, el policia ha cultivat l’art de la infiltració, s’ha format amb la CIA i té en nòmina nombrosos confidents, amb què protagonitzarà alguns dels episodis més sonats i foscos de la Transició.