Joan Baldoví, després de la dimissió de Mónica Oltra: “En Compromís hem de tornar a generar il·lusió”

Joan Baldoví (Sueca, 1958) és una de les cares més visibles de Compromís. El diputat de la coalició valencianista en el Congrés ha viscut des de Madrid la setmana de la crisi més greu en la coalició, desencadenada arran de la citació com a investigada a Mónica Oltra i la seua dimissió posterior. El nom del diputat, que s’ha fet molt popular per les seues intervencions parlamentàries, sona en la seua formació com a referent electoral per a la Generalitat Valenciana, encara que ell advoca per mantindre l’exvicepresidenta com a actiu polític de la coalició.

Baldoví creu que la formació ha de centrar-se a treballar i intensificar la seua activitat legislativa per arribar fort a les pròximes eleccions. Sobre la gestió de la crisi de l’última setmana, reclama lleialtat als seus companys del PSPV en el Govern valencià. “M’hauria agradat que el meu president, a qui respecte i amb qui m’uneix una amistat, no haguera marcat terminis ni posat pressa a ningú. Hauria esperat una actitud més prudent”, critica Ximo Puig. Amb tot, el dirigent valencianista és conscient que totes dues formacions es necessiten i recorda que l’Acord del Botànic es compon de diverses potes: si una flaqueja, s’enfonsa tot el Palau.

Dimecres en el Congrés va tindre una picabaralla amb el president del Govern, Pedro Sánchez, que el va acusar de fomentar el greuge territorial a causa de la diferència d’inversions per comunitats autònomes. Com està la relació amb el PSOE i amb el Govern?

Últimament hi ha poca relació més enllà de contactes puntuals amb alguns ministeris. Però si jo no dic el que vaig dir ahir, si no denuncie la baixa execució d’inversions, per a què hi vaig?. La resposta em va semblar improcedent, inoportuna i fins i tot insultant. No és un greuge comparatiu, és una reclamació: en una comunitat autònoma en què governes, que té inversions per davall del pes demogràfic segons la sèrie històrica, damunt no les executes...

Hi ha hagut un canvi en l’actitud del PSOE des de la investidura?

El PSOE sempre pateix la temptació, fins i tot quan obté el pitjor resultat de la seua història, de creure que té majoria absoluta. Tenen la temptació de pensar que, com que ve el llop [en referència a l’extrema dreta], li ho regalarem tot. Crec que algunes respostes no ajuden que puga haver-hi un tercer Govern del Botànic.

Es pot governar amb un partit i unes persones en què no hi ha confiança plena?

En qualsevol relació ha d’haver-hi confiança. En la mesura en què algú la traeix, és més difícil. Malgrat el relat que s’intenta donar, hem tingut una actitud responsable, perquè pensem que per damunt de tot hi ha interessos més importants que fer trontollar les majories. Ho hem demostrat en el Govern valencià i amb el de Madrid. Si algú ha pogut demostrar que som un soci lleial i responsable som nosaltres. No diria el mateix del PSOE.

Aquests últims dies han sigut bastant frenètics per a Compromís. Com ho ha viscut des de Madrid?

Crec que l’adjectiu és bastant encertat. Frenèticament. Hem fet dues rodes de premsa en dos dies en què tant era les iniciatives que presentàrem, com un abonament de transport públic a 8 euros per a sortejar el preu dels carburants, perquè passaven desapercebudes davant un al·luvió de preguntes sobre Mónica Oltra. Hem donat la cara.

Ara que s’ha aïllat la incògnita, què farà Compromís?

És obvi: treballar. Intentar portar les nostres propostes, com sempre. És el que voldrien els nostres electors: que defensem els seus interessos. Hem tingut uns dies complicats, però la vida no para. La gent està passant-ho malament. Volem que s’aprove la nostra esmena sobre les mesures urgents per a pal·liar la crisi d’Ucraïna, creiem que el Govern s’equivoca amb mesures com les baixades d’impostos, ja que hi ha de contribuir qui té més.

En el terreny organitzatiu, l’executiva de la coalició havia d’analitzar l’impacte de la situació processal d’Oltra sobre Compromís i sobre el Pacte del Botànic. Es va arribar a abordar?

Va ser una executiva en què tothom estava afectat i hi hagué de manera unànime un suport a la figura de Mónica Oltra, a tot el que ha suposat en Compromís i un acord unànime a esperar a veure com acaba la seua situació, que torna a la jurisdicció ordinària, i a esperar que es declare la seua innocència i recuperar un dels puntals fonamentals de Compromís.

Aquesta setmana han deixat clar que Oltra serà cap de llista si arriba absolta, però els temps processals no sempre coincideixen amb els polítics. Si la situació processal s’estira, quin és el pla?

Si la situació processal s’estira, es prendran decisions. En Compromís som trins [la coalició es compon de tres partits i un sector d’independents] i fem primàries. Els acords sempre es prenen per unanimitat de les tres organitzacions. Ara hem de veure quins són els temps judicials i llavors començarem a parlar d’altres coses. Ara com ara, no preveiem cap altre escenari que no siga l’absolució de Mónica Oltra abans de les eleccions. Vull recordar que l’extrema dreta ha presentat contra Compromís més de 100 denúncies i no hi ha hagut cap condemna. I que hi ha antecedents de lawfare com en el cas de Lula en guanyar contra Bolsonaro al Brasil. M’hauria agradat que el meu president, a qui respecte i amb qui m’uneix una amistat, no haguera marcat terminis ni posat pressa a ningú. Hauria esperat una actitud més prudent.

Si el partit li ho demanara, vosté seria candidat a la Generalitat Valenciana?

Jo faré el que diga Compromís sempre. Però em trobe com mai a Madrid. M’hi trobe còmode i útil en la mesura de les meues possibilitats.

Va parlar amb Ximo Puig aquesta setmana?

No he parlat amb cap membre del PSPV. Sí que vaig tindre algun contacte amb algú del PSOE, a qui vaig demanar prudència. Jo espere dels meus socis delicadesa, estima. Hem compartit set anys de Govern. Ximo Puig, sense l’explosió de Compromís, en bona part gràcies a Mónica Oltra, no hauria sigut president. Hauria esperat una mica més de delicadesa. A vegades aquestes coses recomponen les relacions.

El va sorprendre la decisió de dimarts?

Sincerament: sí. No m’ho podia creure. Vaig tornar de presentar una iniciativa i vaig veure un teletip. Vaig cridar a la meua secretària general i em va dir que estava produint-se en aquells moments.

Des del moment de la dimissió, la crisi es tanca relativament ràpid amb l’elecció d’Aitana Mas per a ocupar tots els càrrecs que exercia Oltra. Es troben l’any previ a les eleccions amb una relació fluixa amb els socis del Consell... Què esperen d’ella?

És clar que ens necessitem i necessitem cada vot. M’agradaria que hi haguera una relació més lleial entre els socis de Govern, que tothom sabera quin espai ocupa i ningú volguera ocupar l’espai d’un altre. Insistisc: el PSOE no guanyarà amb majoria absoluta i necessitarà Compromís per a un Govern valencià. I el necessitarà fort i sòlid. A vegades sents veus desafinades d’algun dirigent de la ciutat de València... Necessitem remar tots en la mateixa barca. A Aitana Mas li desitge tota la sort del món. Crec que Mónica Oltra tenia obert un camí amb la renda valenciana d’inclusió, la llei de dependència i els nous centres de serveis socials i crec que Aitana en serà una successora digna.

També una successora digna com a candidata?

No. Crec que Aitana serà una bona candidata d’Alacant, que a Compromís li interessa tindre lideratges forts a Alacant i que ella hi contribuirà. Confie que Mónica arribarà a temps i que jo em quedaré a Madrid.

El dissabte van organitzar un acte amb el lema Cap al tercer Botànic. Què hauria de fer Compromís per arribar a aquest tercer Govern?

Una cosa que en política és fonamental: tornar a generar il·lusió. Hem d’explicar què ha suposat que estiguem en el Govern. Ens hem ficat en la gestió i a vegades no hem sigut capaços d’explicar que la vida dels valencians és millor que fa set anys. S’han recuperat per a la sanitat pública dos hospitals privatitzats, 500.000 xiquets no paguen llibres de text, hi ha 8.000 professors més, menys llistes d’espera... Totes aquestes coses menudes que fan que la vida de les persones siga una mica millor. Hem de trobar la manera que això arribe. Que la gent no ens vote perquè no tornen els que van saquejar les arques públiques, sinó convençuts que som la millor opció.