El PP assumeix el marc ideològic de Vox per a governar a la Comunitat Valenciana: ocupes, violència intrafamiliar i immigrants il·legals

Violència intrafamiliar, ocupació il·legal d’habitatges, immigració, delinqüència, traure la ideologia de les aules... L’acord programàtic per a un govern de coalició del PP i Vox a la Comunitat Valenciana assumeix les tesis de l’extrema dreta, que ix d’aquesta negociació llampec amb les seues exigències ideològiques plasmades en un document sobre les línies mestres que guiaran la política valenciana en la pròxima legislatura. El programa electoral de Vox per a la Comunitat Valenciana resumia les seues propostes en 12 punts. Els 12 estan reflectits en l’acord amb el PP.

El Partit Popular que lidera Carlos Mazón assumeix el marc teòric i cultural que Vox ja fa anys que treballa i difon. A penes es troben esments programàtics que puguen atribuir-se als populars, però l’empremta dels de Santiago Abascal en la declaració d’intencions és nítida. Ho és des del primer punt de l’acord, que situa com a prioritat “la unitat d’Espanya”, fins a l’últim, que diu: “Assegurarem l’ordre públic i la seguretat dels barris, tots dos pilars prioritaris d’aquest Govern”.

En política importen les formes i el fons, allò material i allò simbòlic. A falta conéixer amb exactitud la composició del nou Govern valencià i la delimitació de competències, en virtut de l’acord subscrit dijous, sembla clar que és Vox el que s’apodera del marc discursiu. L’empremta de la formació d’extrema dreta es veu també en la distribució de les competències, en l’organigrama de l’executiu autonòmic que va dibuixant-se: Vox tindrà les competències en Cultura, Justícia –incloent-hi les d’Interior– i Agricultura. A efectes pràctics, de moment, Justícia implica la protecció de les víctimes de violència de gènere i Agricultura, les polítiques de medi ambient i canvi climàtic; dos assumptes que per al partit d’extrema dreta han sigut elements a combatre i ha fet del seu discurs una batalla contra això. Ni canvi climàtic ni violència de gènere figuren en l’acord.

L’extrema dreta guanya la batalla cultural també en el sentit literal. La primera vicepresidència que es coneix serà per a Vox, que elegeix per a aquest càrrec el torero Vicente Barrera i tindrà competències en Cultura. Advocat i empresari, el matador de bous es fa càrrec d’un departament que fins llavors anava de bracet d’Educació. Donar a Cultura el rang de vicepresidència –que abans tenien Igualtat i Polítiques Inclusives i Habitatge– és tota una declaració d’intencions, implica un gran pes simbòlic: es dona a la tauromàquia un poder inèdit en el marc de les idees.

És en el tercer punt de l’acord on apunten idees pròpies del PP, que són calcades de les que planteja l’extrema dreta. Aquest punt indica que s’aprovarà una “llei de senyals d’identitat” que “protegisca els valors i els costums i les tradicions” de la Comunitat Valenciana. El 2015, en els últims dies de majoria absoluta del PP, el Consell d’Alberto Fabra va aprovar una llei homònima, que considerava patrimoni cultural valencià, com a bé d’interés cultural immaterial, els bous al carrer, i s’establia que mitjançant decret del Consell s’establirien les mesures específiques de protecció i foment d’aquests festejos. El parlament valencià amb majoria progressista la va derogar el 2016, argumentant que no és tasca del legislador determinar les qüestions identitàries. Per contra, i seguint el model del 2015, es proposa una llei del mateix tipus que prohibisca subvencions a entitats o associacions “que promoguen els ”països catalans“ (sic).

El PP de Mazón assumeix una cosa que fins hui semblava una línia roja: la violència de gènere desapareix. A partir de la investidura, en el marc valencià es dirà “violència intrafamiliar”. El document, que no fa esment de la violència masclista, sí que parla de promoure “polítiques que perseguiran erradicar la violència intrafamiliar, especialment la que pateixen dones i xiquets, garantint la igualtat entre totes les víctimes”. Vox, que porta un condemnat per violència psicològica com a cap de llista al Congrés, ja fa anys que insisteix en un lema: la violència no té gènere.

Com era d’esperar, les polítiques feministes desapareixen de l’equació. En compte d’això, són substituïdes per les polítiques “de famílies”. Segons els compromisos del text, s’aprovarà una “llei integral de protecció a la família que incloga mesures per al foment de la natalitat amb ajudes al naixement, així com a despeses essencials com el menjador escolar, transport, material, uniformes o activitats extraescolars, l’acompanyament dels nostres majors, el suport a persones dependents i els seus familiars amb atenció especial a les famílies nombroses”.

Les polítiques d’habitatge es redueixen a un compromís a ampliar el parc i que la Generalitat Valenciana avalarà amb fons públics un 20% dels préstecs hipotecaris a joves. Sí que dediquen, per contra, un apartat a l’ocupació il·legal d’habitatges, una altra de les qüestions en què l’extrema dreta ha insistit fins a l’avorriment. “Crearem una oficina especialitzada per a l’assessorament i l’acompanyament de totes les víctimes davant de l’ocupació il·legal”, promet el document. L’eix de seguretat, un dels epígrafs del document subscrit, és una translació del programa electoral de Vox, que posa el focus contra la “immigració il·legal” i en defensa dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.

El document apunta al concepte “llibertat de memòria” que, sense desenvolupar-se, vincula amb la història d’Espanya i de la Comunitat Valenciana. En el mateix punt afirma que “es derogaran les normes que ataquen la reconciliació en els assumptes històrics”, una al·lusió a les lleis de memòria històrica. Malgrat que en Educació prometen “traure la ideologia de les aules”, a les mesures esmentades anteriorment s’afig que els pares hagen d’autoritzar el contingut de les activitats extracurriculars, una picada d’ullet a l’anomenat pin parental. Sobre el valencià a les aules, indica que garantiran “la lliure elecció de la llengua d’ensenyament entre les dues oficials en totes les etapes educatives”. Tots dos partits ja han manifestat la intenció de tancar l’Oficina de Drets Lingüístics, modificar els decrets educatius i rebaixar el pes del valencià en les convocatòries d’ocupació

pública.