La València que va salvar ‘Las Meninas’ de les bombes de Franco en la Guerra Civil

El papiròleg i arqueòleg britànic Sir Frederic G. Kenyon (1863-1952) va demanar als responsables republicans que l’acompanyaven que obriren el llenç número 1174. La numeració corresponia a Las Meninas de Velázquez que un dia d’agost del 1937, en plena Guerra Civil, es va exposar al Col·legi del Patriarca de València. En la foto que va immortalitzar aquell moment tan singular, conservada e la Biblioteca Nacional, Sir Frederic G. Kenyon, exdirector del Museu Britànic, i Sir James Gow Mann (1897-1962), conservador de la Wallace Collection, apareixen amb rostre seriós, al costat del responsable de la Junta Central del Tresor Artístic del Govern de la República, presidida pel pintor Timoteo Pérez Rubio.

Tots dos experts anglesos van ser convidats pel Govern de la República arran dels dubtes de Kenyon sobre l’evacuació del tresor artístic de Madrid: “Té alguna raó el Govern republicà d’Espanya per no donar a conéixer al món les mesures que ha pres per a garantir la seguretat dels tresors, dels quals és responsable, tresors que són patrimoni no solament d’Espanya, sinó del món sencer?”, es va preguntar Sir Frederic G. Kenyon el 20 de juliol de 1937 en The Times.

En la crònica del viatge de nou dies a Madrid, València i Barcelona que va publicar en The Times el 3 i 4 de setembre de 1937, Kenyon destaca “els treballs sorprenents per a protegir els tresors artístics de la nació dels perills de la guerra, per la qual cosa, aquells a qui es va encomanar el treball mereixen l’encomi més gran”. Els perills de la guerra van ser en aquest cas els bombardejos del 16 de novembre de 1936 sobre el Museu del Prado de Madrid (l’objectiu d’aquest atac era, pel que sembla, l’Hotel Savoy, situat davant del museu, on s’allotjaven militars soviètics) i altres bombardejos franquistes que van afectar també la Biblioteca Nacional o el Museu Arqueològic.

Un dels màxims responsables del salvament del tresor artístic nacional va ser l’artista valencià Josep Renau, director general de Belles arts durant la Guerra Civil. En Arte en peligro (1936-1939), unes memòries publicades el 1980 per l’Ajuntament de València i hui descatalogades, Renau conta que a l’església del Col·legi del Patriarca, construït en el segle XVII, “es van triar les parts més resistents, les capelles laterals a la nau central i, entre aquestes, les que per l’orientació estaven a recer dels bombardejos marítims” per acollir aquelles obres, com Las Meninas, que per les seues dimensions “no podien entrar pels accessos de la fortalesa” de les Torres de Serrans (“torres bessones que formen una de les entrades de la ciutat medieval”, segons la crònica de l’arqueòleg i papiròleg anglés).

El biògraf de Renau , Fernando Bellón, explica que “la missió de què més orgullosos es van manifestar sempre va ser el trasllat d’una selecció dels millors quadres del Museu del Prado a València”. L’arquitecte José Lino Vaamonde, un altre dels insignes responsables de l’evacuació del tresor artístic, va dissenyar el condicionament de les Torres de Serrans, un dels monuments més visitats hui dia a València, per a la protecció de les obres dels bombardejos de l’aviació italiana que patia la ciutat.

Gran part de la documentació de l’èpic trasllat es conserva en l’Institut de Patrimoni Històric Espanyol (IPHE) de Madrid. Isabel Argerich, responsable de la fototeca de l’IPHE i comissària amb Judith Ara de l’exposició Arte protegido del Museu del Prado, explica a eldiario.es que en aquella visita els responsables de la Junta Delegada del Tresor Artístic “van haver de demostrar que les obres del patrimoni cultural de la nació estaven en lloc segur”. Entre el 5 de novembre de 1936 i el 5 de febrer de 1938, 22 expedicions van recórrer el trajecte entre Madrid i València amb les obres mestres del Museu del Prado, incloses 381 pintures i 181 dibuixos de Goya.

Entre les Torres de Serrans i l’església del Col·legi del Patriarca, els dos experts en art anglesos van poder comprovar el bon estat d’obres com “Las Meninas, l’Isop i els retrats de Margarida d’Àustria i Baltasar Carles, de Velázquez; la Maja vestida i la Maja desnuda, de Goya; la Trinitat del Greco; la Sagrada Família amb el corder i el retrat del cardenal Alidosio, de Rafael; Salomé de Tiziano; Maria de Mèdici , de Rubens”, segons la crònica del viatge de Sir Frederic G. Kenyon publicada en The Times. També va anotar els més de 300 tapissos del Palau Nacional “estesos, sense enrotllar, sobre una plataforma alçada a propòsit” en una de les Torres de Serrans així com tres tapissos del duc d’Alba “enrotllats i embalats en una caixa gran” procedents del Palau de Llíria, que havia patit els bombardejos franquistes.

A la ciutat, com mostra també el documental Las cajas españolas, van arribar “dos mil manuscrits i cinc mil llibres impresos, procedents de la Biblioteca Nacional, i mil manuscrits procedents d’El Escorial”, explica Kenyon, qui també va contar als lectors britànics que en el Col·legi del Patriarca “estan les biblioteques i els arxius de la catedral de València, incloent-hi tres-cents incunables, i la biblioteca de l’arquebisbe Ribera, fundador del col·legi”. Algunes de les obres procedents de Madrid fins i tot es van exposar al públic en el Col·legi del Patriarca.

Encara que hi havia antecedents, l’experiència republicana de salvament del tresor artístic va ser el prolegomen de l’evacuació del patrimoni europeu durant la II Guerra Mundial, quan “es van traslladar moltes obres a refugis”, apunta Isabel Argerich. Hui dia, els testimoniatges que van deixar escrits Josep Renau i José Lino Vaamonde, dos dels principals artífexs de l’evacuació dels tresors que pengen en les parets del Museu del Prado, romanen descatalogats.

En el seu llibre Salvamento y protección del Tesoro Artístico Nacional (editat el 1973 durant el seu exili a Caracas) l’arquitecte José Lino Vaamonde esmenta unes paraules del president de la República, Manuel Azaña: “És més interessant salvar el Tresor Artístic que la mateixa República; aquesta, si es perdera, pot ser sempre restaurada, però aquell altre ja no es podria recuperar mai, en cas de perdre’s”. Renau posa en dubte en Arte en peligro que aqueixes paraules les pronunciara Azaña.

En tot cas, la veritat és que la República es va perdre, Las Meninas. no.