La tasca que realitzen els centres especials de treball (CET) amb les persones discapacitades es veu seriosament compromesa per la situació econòmica que viuen la majoria d'entitats del sector. En conjunt, acumulen un deute xifrat en més de set milions, a causa principalment de la reducció de la subvenció que l'Estat abonava a cada treballador amb discapacitat i per l'impagament dels ajuts de la Generalitat a les entitats del Tercer Sector.
Les polítiques d'austeritat han esdevingut una pesada llosa per a les persones més desfavorides. Si als problemes de supervivència de les entitats que acullen i donen feina a les persones amb discapacitat hi afegim les retallades en les prestacions, l'increment dels preus dels serveis que necessiten i l'augment de les dificultats econòmiques que afecten famílies senceres, el panorama és d'un retrocés social de més de tres dècades per desenes de milers de persones.
Almenys així ho veu l'associació Discapacitat Intel·lectual de Catalunya (Dincat), organització sense ànim de lucre que agrupa a més de 300 entitats que treballen amb aquest col·lectiu. A nivell pressupostari, les entitats estimen que han patit una retallada de 53 milions d'euros a partir de les tisorades acumulades l'any 2012 i la pròrroga dels pressupostos de 2013, fet que en conjunt consideren un retrocés de prop de 30 anys. A aquesta retallada, a més, se li suma la incertesa de possibles ajustos futurs si finalment s'aprova un nou pressupost per al 2013: “Cada cop que la consellera [Neus Munté, de Benestar Social i Família] diu que ens vol veure tremolem”, afirma Rosa Cadenas, presidenta de Dincat.
Dincat, que agrupa a la majoria d'entitats del sector, atén a 31.000 persones amb discapacitat intel·lectual i compta amb 12.000 professionals treballant a les seves entitats, dels quals 5.500 són persones amb discapacitat
Per a Cadenas, les demandes principals del sector són que “les persones amb discapacitat puguin anar als centres ocupacionals, als centres especials de treball o a les escoles que trien”. Tot i reconèixer que la situació és crítica, Cadenas apunta que “no pot ser que aquestes persones es quedin a casa, sobretot en el cas dels que surten de l'escola, perquè no s'amplien les places ocupacionals i de serveis assistencials. Si als Centres Especials de Treball no hi entra gent s'han de quedar als Centre Ocupacionals, fet que provoca un bloqueig del circuit; això feia molts anys que no passava”. En aquest sentit, els Centres Ocupacionals es consideren el pas previ -de formació i integració- a l'entrada als CET, a no ser que la persona tingui discapacitats severes.
Els CET han patit una disminució de més de 30 milions d'euros en els recursos destinats a crear i mantenir l’ocupació de les persones amb discapacitat, la qual cosa s'està traduint en creixents dificultats per fer front al pagament de les nòmines dels professionals que s'encarreguen de l'adaptació al lloc de treball.
Al primer semestre del 2013 es preveia que, a Catalunya, quatre de cada deu persones amb discapacitat severa, unes 8.000 persones, podia quedar fora del mercat de treball, això tenint en compte que el 33% dels treballadors amb discapacitat de tot l'Estat espanyol es guanyen la vida a Catalunya. En qualsevol cas, s'albira un futur incert i ple de dificultats per als professionals d'aquests centres i, amb ells, el futur de les persones que han trobat en els CET un instrument d'integració social i laboral.
De la mateixa manera, la presidenta de Dincat alerta que no es crearan nous serveis assistencials per les persones amb discapacitat. “No hi ha ampliació de places, ens estem movent amb les que ja estan reconegudes”. Si bé és cert que en casos urgents s'accepta la incorporació de nou personal “després no te'l paguen. Aquesta situació l'arroseguem des de gener de 2012 el que suposa que moltes entitats estan utilitzant els seus estalvis per pagar a aquest personal junt amb un esforç de les famílies”.
A les creixents dificultats per mantenir els seus llocs de treball cal afegir-hi les retallades d’entre el 3 i el 4’5% que han patit les llars-residències i les residències en el seu pressupost, alhora que s'hi congelava la creació de noves places i es mantenia la mateixa dotació econòmica de l’any 2010 pel serveis d'atenció diürna en centres ocupacionals i d'atenció especialitzada.
Segons les dades més recents, aportades per la conselleria de Benestar Social i Família en juny de 2011, a Catalunya hi viuen 461.622 persones amb una discapacitat legalment reconeguda, de les quals un 48,78% són dones i un 51,16% homes. Segons el sindicat UGT, les dones amb discapacitat tenen especial dificultat a l'hora de cercar feina. Una dada que ho demostra és la de l'atur de llarga durada. En general, les dones que porten més de dos anys buscant feina representen l'11,6% de tota la població d'aturats. En canvi, les dones amb discapacitat que fa més de dos anys que cerquen feina representen el 30,6% de persones amb discapacitat desocupades.
L’any 2009 -segons les dades més recents- hi havia 225.861 persones discapacitades entre 16 i 64 anys, és a dir, en edat laboral, fet que suposa que una de cada dues persones amb discapacitat és potencialment activa en el mercat laboral del nostre país.
Un altre fenomen que afecta al sector, segons la presidenta de Dincat, es la “proliferació d'entitats amb ànim de lucre. Nosaltres demanem que es prioritzin les entitats no lucratives”. Segons aquesta organització, s'està produint una competència deslleial entre les entitats sense ànim de lucre i les que sí que en tenen, ja que aquestes últimes aprofiten l'estatus de centre especial de treball “per aprofitar les subvencions, els beneficis fiscals i les bonificacions de la Seguretat Social”, mentre atenen els “discapacitats més lleus”. Per aquest motiu Dincat exigeix “una atenció preferent a les entitats que atenen a les persones amb discapacitats superiors al 65%”.
La Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya (FECETC), entitat que agrupa 60 centres amb 4.200 treballadors, també va fer pública la seva preocupació pel perill que suposa aquesta situació. Coincidint amb les valoracions realitzades per diferents organitzacions sobre els beneficis econòmics i socials que aporten els CET, la Federació estima que una persona discapacitada ocupada produeix un retorn econòmic anual d'entre 6.000 i 12.000 euros, mentre que si no treballa es converteix en un demandant net de serveis social, sanitaris... La diferència de cost per a l'Administració pública entre mantenir un persona amb discapacitat severa treballant es situa al voltant dels 3.900 euros/any, mentre que mantenir-la en un sistema assistencial costaria 11.900 euros que costaria mantenir-la en un sistema assistencial.
[if gte mso 9]>
Fa més d’un segle, el pedagog Alexandre Gali va impulsar un canvi en la percepció i tractament social de les persones amb discapacitat assegurant que calia “deixar de considerar-los simples desvalguts en mans de la caritat cristiana per considerar la seva integració al cos social en la mesura justa de les seves capacitats”. També va assentar el principis per la seva integració social y laboral: “La funció a realitzar serà doble: d’una banda, educar-los de la manera més racional, científica i eficaç, i per tant humana; i de l’altra, tutelar-los un cop educats creant els organismes necessaris per al màxim de plenitud i normalitat en la seva existència a base del màxim rendiment social pel treball i la col·laboració en tots els ordres”.
D'ençà el camí ha estat llarg, fins el reconeixement dels drets de les persones amb discapacitat en las lleis fonamentals -Constitució, LAPAD i Estatut d'Autonomia-. Així es considera que els poders públics han de vetllar per la no discriminació, i garantir els seus drets més enllà de les tasques assistencials.
Els CET han patit una disminució de més de 30 milions d'euros en els recursos destinats a crear i mantenir l’ocupació de les persones amb discapacitat, la qual cosa s'està traduint en creixents dificultats per fer front al pagament de les nòmines dels professionals que s'encarreguen de l'adaptació al lloc de treball. S'albira un futur incert i ple de dificultats per als professionals d'aquests centres i amb ells l'esdevenir de les persones que han trobat en els CET un instrument d'integració social i laboral.
Sobre este blog
El Diari de la Solidaritat forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, contacta con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
