La intensitat i duresa de la caiguda de l'activitat econòmica està incrementant la pobresa i el risc d'exclusió social de milers de persones que, a Catalunya, ni tan sols poden cobrir les seves necessitats alimentàries bàsiques. És un problema que afecta dos de cada deu famílies i ha acabat repercutint en un dèficit alimentari de molts infants i de joves en edat escolar.
Mentre el Govern de la Generalitat insistia a negar els problemes de nutrició relacionats amb la pobresa severa, diverses entitats del tercer sector alertaven sobre la gravetat i abast de la situació. El 2012, el Banc d'Aliments, mitjançant 253 entitats col·laboradores, va repartir més de 10 tones d'aliments, i Càritas també va augmentar el repartiment de productes alimentaris: “On abans només donàvem berenar, ara també donem sopars i, al mateix temps, ajudem econòmicament. Procurem que els nens puguin evadir-se de la realitat”. És l'objectiu de l'associació Amunt!, que aquest estiu ha organitzat estades per alimentar nens que podrien haver patit les conseqüències de manca d'alimentació, alhora que els proporcionaven una “distracció” mitjançant activitats d'oci i culturals (vegeu peça separada).
La pobresa no distingeix entre immigrants i autòctons i les persones que acudeixen a aquesta organització són famílies de tots els orígens i estrats socials, totes elles afectades per una situació de desesperació, explica Mercè Darnell, cap de Programes i Serveis de Càritas a Barcelona.
A l'alarma donada per les entitats del tercer sector cal afegir-hi l'informe presentat pel Síndic de Greuges, Rafael Ribó, al Parlament català, que xifrava en 50.000 els nens catalans que pateixen problemes de malnutrició.
És la realitat a la qual mestres i professors s'enfronten cada dia: “En el nostre col·legi, dues nenes se'ns van desmaiar el curs passat per no haver ingerit cap aliment durant les 24 hores que hi ha entre dinar i dinar”, explica un professor d'un col·legi del barri de Sants, a Barcelona. En un altre punt de la ciutat, al barri del Raval, una professora relata que la situació no és diferent: “Aquesta problemàtica porta anys afectant-nos”.
Els responsables educatius amb què hem parlat prefereixen no donar els seus noms ni els dels col·legis en els quals treballen per respecte a la intimitat dels menors i per no estigmatitzar les escoles. “Aquí, a Nou Barris, a l'escola on treballo hi ha nens amb seriosos problemes per alimentar-se adequadament tres vegades al dia”, revela un altre professor.
Les creixents deficiències alimentàries poden tenir relació directa amb l'augment del consum de brioixeria, un hàbit que al seu torn és més present entre les famílies de condicions socioeconòmiques baixes. Segons l'Associació Espanyola de la Indústria de Fleca i Pastisseria, el 2012 el consum d'aquests productes va augmentar un 2,57%. Experts en nutrició infantil adverteixen que el consum de brioixeria industrial té efectes perjudicials a llarg termini per al seu elevat contingut en greixos saturats, sucres i altres elements químics. L'alimentació deficient d'avui serà part dels problemes del futur. Segons el doctor Miguel Sánchez, la mala alimentació en nens comporta, entre altres problemes, “una disminució del rendiment escolar, talla baixa, alteració del desenvolupament psicomotriu, augment de la sensibilitat davant determinades malalties o disfuncions en el sistema immunitari”.
Després que l'executiu català s'hagi passat mesos negant els dèficits d'alimentació que milers de nens i adolescents estan patint, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha anunciat que en el curs 2013-2014 tots els alumnes amb privació alimentària tindran beca menjador. Tot i que l'import de la partida pressupostària destinada a cobrir aquestes necessitats augmentarà de 32,2 milions a 34, les retallades dels últims exercicis la situen per sota dels 40 milions que es van destinar l'any 2010.
A principis de setembre, Boi Ruiz, conseller de Salut, insistia que la malnutrició infantil no és per “qüestions econòmiques” sinó producte de “mals hàbits”. Va afirmar que “no menjar carn i peix no significa desnutrició o malnutrició, perquè les proteïnes que proporcionen poden trobar en altres aliments”. El conseller sembla obviar que “fer un àpat de carn, peix o pollastre almenys cada dos dies” és un dels indicadors utilitzats per les autoritats europees per a mesurar el grau de pobresa de les persones.
La realitat és tossuda i cada dia que passa són més les llars en què tots els seus membres estan en atur. El 2011, últim any del qual es disposen xifres, el percentatge de menors que vivien en famílies en què tots els membres estaven a l'atur s'havia multiplicat per quatre des de 2006. En aquest context el Govern de Catalunya va endurir els requisits per accedir a la Renda Mínima d'Inserció, mentre les entitats del tercer sector -Càritas, Creu Roja i Banc d' Aliments, entre d'altres-, multiplicaven els seus esforços per atendre un nombre creixent de persones sense recursos. La responsable de Càritas recalca que la seva organització, “com moltes altres, estan per ajudar les persones i no per suplir l'Estat del Benestar que ha de ser garantit pels poders públics”.
La pobresa no es restringeix a la manca de recursos monetaris o de classe social. Al segle XXI es pot ser pobre treballant. Cada vegada més famílies de classe mitjana no poden afrontar despeses imprevistes, pagaments de rebuts de l'habitatge o subministraments, menjar carn, pollastre o peix cada dos dies o disposar de telèfon. Aquestes privacions que afecten a tots els membres de la llar repercuteixen amb més intensitat en la salut, present i futura, dels infants i joves que acaben patint mancances alimentàries.
Sobre este blog
El Diari de la Solidaritat forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, contacta con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
