Centenars de persones surten al carrer per reivindicar el 31 de desembre com la Diada de Mallorca

Centenars de persones s'han reunit a la plaça de Sant Jeroni de Palma, convocades per l'Obra Cultural Balear (OCB) i Joves de Mallorca per la Llengua, per reclamar a les institucions que la Diada de Mallorca tingui lloc el 31 de desembre, a contra del que va aprovar el 2023 el Consell Insular, que, amb els vots a favor de PP i Vox i en contra de PSIB, MÉS per Mallorca i El PI, va traslladar la celebració al 12 de setembre.

Tal com ha subratllat aquest dimarts el president de l'OCB, Antòni Llabrés, el 31 de desembre recorda la incorporació de Mallorca al món occidental i a la cultura catalana. Aquest dia és, de fet, la jornada avalada per historiadors i experts en homenatge a l'entrada de Jaume I a Madina Mayurqa el desembre del 1229.

“És un moment fundacional que ens situa com a part activa i creadora d'un llegat lingüístic, literari i cultural que ha perdurat al llarg dels segles”, ha ressaltat. En aquesta línia, Llabrés ha reivindicat que aquesta data és “el símbol de la singularitat com a poble” que mereix ser “conegut, reconegut i, sobretot, reivindicat”.

Així, des de l'OCB demanen que la Festa de l'Estandard rebi el “tracte que mereix” com a Diada oficial de Mallorca. “No ens podem permetre que una tradició que aviat farà vuit segles d'història es dilueixi entre la indiferència i l'oblit”, ha asseverat.

Segons el parer de l'actual equip de govern del Consell de Mallorca, integrat per PP i Vox, el 12 de setembre seria la jornada correcta per celebrar la Diada en asseverar que l'any 1276, aquell mateix dia, el rei Jaume II va jurar la Carta de franqueses i privilegis en les quals se'ls atorgava els drets dels habitants del constituït Regne de Mallorca. El 1997, Maria Antònia Munar i Unió Mallorquina ja van instaurar el dia 12 de setembre com a Diada de Mallorca, una decisió que es va revertir el 2016, durant el primer mandat d'esquerres liderat per la socialista Francina Armengol, quan es va traslladar la celebració al 31 de desembre.

De fet, va ser el 31 de desembre de 1229 quan l'exèrcit de Jaume I travessava la desapareguda porta Bâl Al-Kofol -posteriorment coneguda com a 'porta de la conquista', 'porta de l'Esvaidor' i 'porta de Santa Margalida'), una de les entrades que aleshores donaven accés a l'interior de l'emmurallada Madina Mayurqa. Tres segles abans, l'any 903, Balears havien passat a dependre del Califat de Còrdova, sota la tutela de la qual l'actual Palma va registrar un creixement poblacional sense precedents i es va convertir en una de les majors i més dinàmiques ciutats d'Europa, tan sols superada per Constantinoble, Palerm o Venècia.

Els colonitzadors van lliurar una cruenta batalla contra els habitants de l'illa, apoderant-se de Mallorca en només uns mesos. L'illa es va constituir llavors en un regne més de la Corona d'Aragó sota el nom Regnum Maioricarum et insulae adients, mentre els pobladors originals, en una cursa desenfrenada per la salvació, es van veure obligats a amagar-se a coves i refugis de muntanya o fugir a Àfrica, provocant amb això la desaparició de petites poblacions instaurades a l'illa durant l'Alta Edat Mitjana.

Com explica l'enginyer i arquitecte Carlos García-Delgado a la seva obra Las raíces de Palma. Los mil primeros años de la construcción de una ciudad, les tropes cristianes de la Corona d'Aragó, formades per uns mil homes, van irrompre a l'actual capital balear esborrant al seu pas tot vestigi islàmic: calia inventariar tota la riquesa de l'illa i distribuir-la entre els conqueridors (des de l'alta noblesa catalana passant per la prelatura eclesiàstica, les Ordres Militars, la petita noblesa, els cavallers o la comunitat jueva).

D'aquella època, es conserven actualment edificacions com els banys àrabs, part de l'arquitectura del Palau de l'Almudaina, les portes de la coneguda com a Muralla del Temple i el carrer de la Mar. La presència islàmica continua intuint-se a l'entramat del nucli històric.