Últimes hores a l'assentament més gran de Barcelona

“Jo no em quedaré a veure com em treu la policia”, declara l'Eddy, un jove pintor que fa més d'un any que viu i treballa, juntament amb més de 200 persones, la majoria d'elles d'origen subsaharià, a la nau industrial ocupada del carrer Puigcerdà, 127, l'assentament més gran de Barcelona. Mentre l'Eddy exposa els seus quadres, càlides composicions de paisatges africans fetes amb sal i colorants, al fons de la nau el músic Manu Chao es prepara per cantar. La seva actuació suposarà el tancament del Festival per la Dignitat, que ha servit durant tot el cap de setmana per demostrar que els qui viuen a la nau, a més de treballar la ferralla, tenen també inquietuds artístiques i musicals. Però sobretot ha servit de punt i final a l'ocupació de l'assentament, de gairebé dos anys. Aquest dimecres comença el termini de desallotjament previst per la jutge -entre el 24 i el 30 de juliol- i la majoria d'ocupants no estan disposats a presenciar-ho.

El públic comença a vibrar amb Manu Chao al mateix temps que l'Eddy pren un recés després de pintar alguns quadres davant d'una canalla que aplaudia al·lucinada. “Em buscaré la vida pel meu compte, alguna habitació amb coneguts, no ho sé”, diu aquest artista rialler d'origen gambià. Com molts, viu a Catalunya des de fa gairebé una dècada, i mentre va tenir feina -d'electricista, de jardiner, de paleta...- es va poder pagar un lloguer. Quan es va quedar sense feina i el van fer fora del pis, va acabar a la nau del carrer Puigcerdà per recomanació de coneguts. Ara es guanya la vida venent les seves obres per la ciutat als turistes. “M'agradaria fer-me autònom i poder pagar una parada als mercats, però no m'arriba”, es lamenta.

En aquest moment se li acosta Keraba, un dels habitants més actius contra el desallotjament, i s'uneix a la conversa: “Molts dels habitants se'n van perquè no volen problemes, alguns tenen por perquè no tenen papers, i altres simplement no volem dependre de ningú”. En una reunió recent, en què Keraba hi era present, l'Ajuntament de Barcelona va prometre no deixar sense sostre a cap dels desallotjats, “però tindran poca feina, perquè quan arribin els Mossos ja no hi haurà massa gent per reallotjar”, diu Keraba.

En les últimes setmanes, la Creu Roja, que ofereix l'assistència a la nau per acord amb l'Ajuntament, ha notat un lleuger augment de les peticions d'allotjament temporal que ofereix des de gener, quan el consistori va activar la primera fase del Pla d'Assentaments. En total, s'ha donat sostre provisional a 49 persones, segons l'entitat. Però la xifra està lluny dels més de 200 habitants, molts dels quals desconfien de les administracions i prefereixen que els deixin seguir treballant la ferralla en el seu espai.

Els veïns denuncien que, davant la imminència del desallotjament, la Creu Roja ha trigat a donar resposta a algunes persones, però l'entitat respon que les sortides que ofereixen són sempre personalitzades, i que requereixen cert protocol. En qualsevol cas, l'advocat del col·lectiu, Andrés García, lamenta que l'Administració “no hagi estat capaç de garantir una solució global” a un problema d'exclusió social de tal magnitud. Però sobretot es queixa que els allotjaments, que s'ofereixen al costat de programes de reinserció sociolaboral, requereixen que l'afectat abandoni la seva activitat com a ferroveller, condició que “ningú no es pot permetre”, diu García, perquè d'aquesta feina en depèn la seva vida i, sovint, la de les seves respectives famílies als països d'origen.

Amb tot, la situació és completament incerta. Els activistes veïnals, que coneixen a bona part d'ocupants, no saben on anirà la majoria d'ells. “Si ocupen una altra nau, anirem a donar-los suport”, assegura Carlota Falgueras, membre de la Xarxa de Suport als Assentaments del Poblenou, tot i que adverteix que si finalment opten per reocupar, aviat els tornaran a fer fora els Mossos o la Guàrdia Urbana. “I a aquesta nau no tornaran, perquè això ho van a demolir al matí següent”, es mostra convençuda Falgueras.

Els objectius: evitar un desallotjament violent i tramitar papers

Els objectius: evitar un desallotjament violent i tramitar papersDes de les entitats veïnals fa temps que entaulen converses amb les diferents administracions competents per garantir una transició “el menys traumàtica possible” per als inquilins, en paraules de Falgueras. Descartada l'opció d'oferir resistència al desallotjament, el primer objectiu dels veïns és que l'operatiu policial se saldi sense incidents, perquè en el record de tots hi ha el desallotjament de la nau del carrer Sancho de Ávila, el passat mes de gener, per què onze Mossos estan imputats per presumptes agressions.

El segon propòsit de les entitats, ja en marxa des de fa setmanes, és ajudar els habitants a tramitar les sol·licituds del certificat d'arrelament social, el primer pas -competència de l'Ajuntament i la Generalitat- perquè després puguin obtenir un permís de residència i treball d'un any. La Delegació del Govern ja va anunciar que no els donaria permisos temporals de treball només amb motiu del desallotjament. Sí que es va comprometre, però, a no enviar a ningú al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca.

Els veïns també han volgut assegurar-se que els allotjaments temporals posteriors a la seva expulsió de la nau no seran una sortida “de només uns dies”, en paraules de Falgueras. En aquest sentit, l'activista assegura que han arrencat el compromís del consistori de que el sostre que se'ls ofereixi sigui almenys fins a finals d'agost.

El que no han pogut solucionar els ocupants és què fer amb l'enorme quantitat de material, la majoria ferralla, que acumulen els ocupants en els múltiples magatzems de la nau, i que en molts casos és fonamental per al seu ofici. Un tràfec constant de carros plens de ferralla, furgonetes i gent carregada amb objectes de tota mena acompanyava ahir la música de Manu Chao.

Alerta davant el desallotjament de la nau de Pere IV

Alerta davant el desallotjament de la nau de Pere IVA més de la finca del carrer Puigcerdà, una altra nau ocupada al mateix barri, en aquest cas al carrer Pere IV, on hi malviuen unes 30 persones, s'enfronta també a un desallotjament imminent. Els veïns asseguren que han pogut saber que l'actuació tindrà lloc aquest dimecres. Els Mossos d'Esquadra, encarregats d'executar l'ordre judicial, no ho han volgut confirmar a catalunyaplural.cat, però els veïns ja han activat totes les alarmes.

“Es tracta d'una estratègia de l'Ajuntament per acabar amb els assentaments d'una vegada per totes i de cop”, opina Falgueras. Davant això, el barri ha respost convocant una manifestació aquest dimecres al matí, a les 8 h, davant la nau del carrer Puigcerdà. L'assemblea solidària amb les naus i les entitats veïnals auguren una setmana de mobilitzacions contra els desallotjaments, “fins que les paraules i promeses es tradueixin en fets”, sentencia García.