La Comunitat Valenciana torna al macrourbanisme del segle passat malgrat la DANA

El desastre de la DANA, que ha causat 223 morts a la província de València, no ha modificat el full de ruta traçat pel Govern valencià de Carlos Mazón des de la seua arribada a la presidència a mitjan 2023 encaminat a recuperar el macrourbanisme del segle passat que va derivar en l’esclat de la bambolla immobiliària al final del 2007.

La tràgica riuada tan sols ha forçat el Consell a fer alguns anuncis més cosmètics que de gran importància, però la realitat és que, lluny de paralitzar de manera cautelar els diferents desenvolupaments urbanístics reactivats per a analitzar-ne la viabilitat (la major part en la costa i molts en zones inundables), la tramitació de tots continus avant. I no sols això, sinó que es continuen donant facilitats als constructors.

Fa poc, l’executiu autonòmic va aprovar un decret llei que encara no s’ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGV) i que preveu mesures urbanístiques urgents per a facilitar les tasques de reconstrucció després de la riuada, com el possible trasllat de polígons industrials.

Mitjançant aquest decret llei, la Generalitat podrà tramitar plans especials urbanístics de reconstrucció dirigits a crear i ordenar sòls per a la construcció d’habitatges, així com a la reubicació de polígons industrials o terciaris, a la integració de les infraestructures que resulten necessàries i, amb caràcter general, a facilitar les tasques de reconstrucció.

A més, també es va anunciar una revisió del Pla d’Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del Risc d’Inundació en la Comunitat Valenciana (Patricova) i la modificació de la Llei de l’horta, i per extensió del Pla d’Acció Territorial (PAT) de l’Horta i del Consell de l’Horta, que en la pràctica implicarà eliminar traves per a la realització de diferents construccions que puguen col·lidir amb la protecció de l’horta.

Com va informar aquest diari, és fals que la Llei i el PAT de l’Horta impedisquen l’execució de les obres de canalització dels barrancs del Poio o de la Saleta, com va reconéixer el mes de juliol passat la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori per escrit en resposta a un requeriment de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), en què es donava el vistiplau al projecte, això sí, condicionat a la presentació d’un estudi d’integració paisatgística.

Malgrat aquests anuncis, tan sols un mes després de la DANA, el PP i Vox van aprovar la construcció d’hotels a 200 metres de la costa mitjançant decret de simplificació administrativa. Amb el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) aprovat en 2018 pel Govern del Botànic tan sols es permetia a 500 metres de la costa i amb unes dimensions i característiques molt limitades.

A més, com va informar aquesta redacció, el Pativel protegeix 7.500 hectàrees de sòl en el litoral, de les quals 1.100 estan en zones inundables. Com que estan en sòls que ja eren urbanitzables, si s’elimina la legislació, aquest sòl serà susceptible de ser urbanitzat, llevat que ho impedisca una nova normativa, com podria ser la Llei de costes valenciana o la reforma del Patricova.

El Govern de Mazón també té en marxa una proposta de modificació de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (Lotup) que condueix a deixar l’urbanisme en mans dels promotors, de manera que fins i tot podrien tindre capacitat per a modificar plans generals, una competència exclusiva dels ajuntaments.

A més, el decret d’habitatge protegit anunciat fa poc, incrementa el preu màxim per mòdul, que passa de 2.200 euros per metre quadrat a 2.400 euros.

El catedràtic de geografia de la Universitat d’Alacant, Jorge Olcina, ha afirmat fa poc en declaracions a La Vanguardia que “el problema de la Comunitat Valenciana és que es vol tornar al boom immobiliari; això és el que preocupa, que s’haja oblidat la promesa d’un altre model alternatiu i es perseguisca el creixement ràpid i la promoció immobiliària accelerada”.

Més de 18.000 habitatges en la costa

A més de protegir sòl fins a aquest moment urbanitzable en la costa, el Pativel va atorgar a diversos projectes que ja estaven en tràmit un termini de cinc anys per a iniciar les obres. Aquest termini es va complir el maig del 2023. En cas contrari, la normativa obliga a convertir el sòl, fins ara urbanitzable, en rural protegit, en què no es podrien, per tant, construir immobles. Es tracta dels programes d’actuació integrada (PAI) de Torreblanca Golf, la Platja del Puig, la Bega de Cullera (conegut com el Manhattan), el Brosquil, el Mareny de Tavernes, Rafelcaid a Gandia i Cala Mosca a Oriola, que sumen una superfície total de 5,4 milions de metres quadrats i implicarien la construcció de 18.000 habitatges.

S’hi uneix la construcció de 20 hotels, 2.300 habitatges i tres centres comercials a Benidorm. L’Ajuntament sotmetrà d’ací a poc a informació pública per un període de 45 dies el projecte d’urbanització del Pla Parcial 1/1 Eixample Llevant.

Alguns d’aquests projectes estan també en zones inundables. Un cas és el PAI Sant Gregori Golf de Borriana, que preveu el desenvolupament de 2,5 milions de metres quadrats de sòl, amb uns 6.000 habitatges i un camp de golf de 18 clots. L’Ajuntament va aprovar el mes d’octubre passat en sessió plenària (abans de la DANA), sense l’oposició de cap grup polític, assumir de manera directa la urbanització de la zona Sant Gregori que afecta més de 2,5 milions de metres quadrats pendents d’urbanitzar en el litoral del municipi. Sobre això, fonts municipals han assegurat que el PAI es va aprovar abans que entrara en vigor el Patricova i que inclou un pla per a reduir el risc en cas d’inundacions, en concret, un canal per a desguassar el riu Anna en cas de crescuda.

El desenvolupament del Puig també està situat en zona inundable. L’execució d’aquest PAI, conegut com La Casota, implicarà la construcció entre 400 i 450 habitatges, dels quals 200 anirien en torres, 200 en adossats i uns 25 unifamiliars. Fonts municipals han assegurat també que el projecte té el preceptiu pla amb mesures correctores per a mitigar el risc d’inundacions. Veurem si es produeix una DANA com la del 29 d’octubre passat a València.